dilluns, 28 de maig de 2012

Trail de Sant Esteve de Palautordera

A la tercera va la vençuda i, desprès de no poder competir en les dos ultimes probes en les que m’havia inscrit, ho vaig poder fer en el Trail de 13 km de Sant Esteve de Palautordera.
Aquesta era la primera vegada que feia una competició de Trail i la veritat es que anava amb moltes prevencions perquè tinc els turmells de cristall, desprès d’haver jugat 10 anys a basquet, tot empitjorat amb alguna lesió posterior jugant a paddle.
Però la cosa no va pasar de 3 revinclades de turmell, sense gaire importància, imagino que esmorteïdes per les turmelleres que portava i que van aguantar l’estrebada.

Be anem a pams, diumenge ens llevem d’horeta pel mati i desprès d’esmorzar, passem a recollir al Jordi Paradell, per anar plegats cap a Sant Esteve.
Arribem, aparquem i anem a recollir dorsals i xips al lloc de sortida de la cursa i ens sorprèn un ambient magnífic, amb tot molt ben organitzat, i amb un speaker de faula, divertidíssim, que es guanya, amb els seus sarcàstics comentaris, a tots els participants.
Com que teníem temps abans de sortir varem anar a fer una coca-cola a un bar del poble, mentre esperàvem també als altres Dragons participants: el Roger i el Xavi Farre. Una vegada tots junts i desprès de veure la sortida de la cursa de 27 km, ja ens varem encaminar cap a la línea de sortida, on tornava a fer les delícies de la gent el crack del speaker.
Últims estiraments, ajustem cordons i pam.....sortida i tothom a córrer cap al bosc. Nomes començar ja teníem la primera pujada, que va posar tothom en fila india. Feia molta calor i els Dragons ens vam anar separant, amb el Jordi davant, desprès jo, el Roger, el Xavi i la Isa, posicions que vam mantindre fins al final.

Pujades i baixades, algunes molt tècniques i d’altres no tant, s’anaven succeint. Primer un avituallament solament amb aigua i desprès un segon, absolutament de “boina”, amb tota mena de begudes, fruita, fruits secs i, el que mes em va agradar, i vaig menjar a saco, gominoles. Error perquè vaig fer una barreja de la ostia i desprès la panxa es queixava una mica.
Tot el recorregut era maquíssim, passant pel costat d’un llac i creuant 2 rierols, amb aigua per sobre del turmell, pujant fins un castell en ruïnes, que el feien molt dur, però alhora molt variat i divertit. Jo em vaig trobar prou be durant la carrera, caminant en varis punts on havien pujades impossibles de fer corrent, almenys per mi, i anant molt en compte en les baixades (el meu punt feble), per la por a torçar-me un turmell i tenir que plegar. Un recorregut bastant exigent i mes per la calor que va fer tot el mati. Potser haguéssim d’haver sortit un pel mes d’hora per evitar-ho.
Desprès d’una volta circular per la zona del Parc del Montseny propera a Sant Esteve, vam tornar a entrar al poble per completar els 13 km en 1h 24m i satisfet, però cansat, ja que no estic massa avesat a aquest tipus de curses. La mes gran alegria era no haver-me trencat els lligaments dels turmells per (no recordo els cops) vegada.

La recta final també va ser molt divertida pels comentaris del speaker, que no es va lliurar de la meva felicitació posterior (quin tros de crack que esta fet aquest paio), poca espera desprès fins que van arribar la resta de Dragons i una estona posterior de recuperació de forces.
La Isa va arribar amb un fort cop a l’espatlla esquerra, fruit d’una caiguda que havia patit al principi de la cursa i varem pasar un moment per la Creu Roja a que li curessin les rascades i l’hi posessin gel per baixar el dolor. Desprès la cosa no ha pasat a mes, per sort i perquè la Isa esta forta com un roure.

Menció a part es aquesta part del post-Trail, on havia de tot, incloent uns fantàstics bocates de botifarra o de formatge, i unes birres per acompanyar. Chapeau per l’organització, en tots els sentits, tan previs, com durant i post carrera. Segur que l’any vinent repeteixo, perquè es la cursa mes ben organitzada que he estat mai.....un 10 en tot.


Aquí us deixo el link del meu Garmin perquè pugueu veure perfil, ritmes i demes cosetes.




8 comentaris:

  1. Tete i els teus voltarens, també m'hen curat..m'analegro que te hagi agradat perque axins me companyares a totes jejejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'acompanyare segur, pero ja veurem si sera com a corredor o com a supporter jeje

      Elimina
  2. Què bé! L'any vinent també m'apuntaré.

    ResponElimina
  3. Isa tu tranqui que el soci t'acompanya. Per cert l'speaker impressionant imposible sortir amb ell de festa, no et deixaria parla jejejejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens rao....el tio era una maquina parlant....pero molt divertit, aixo si

      Elimina
  4. Me alegro muchísimo de que os haya gustado, el año que viene estaré con vosotros pero,..... haremos la larga!!! (con tobillos o sin ellos).

    Un abrazo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por supuesto que haremos la larga....y no te libraras de algun hachazo que otro jejeje.
      Un abrazo crack.

      Elimina