dimecres, 26 de febrer del 2014

Maratest 30 km Badalona


Diumenge vaig participar en la Maratest de 30 km de Badalona (moltes gràcies a la Wai-shan per les gestions, ets una crack), proba ideal per fer la tirada llarga prèvia a la Marató de BCN i que et permet testar els ritmes que després voldràs intentar fer a la Marató. Per això, l’organització, posa al servei del corredor unes llebres que porten els ritmes adequats. En el meu cas, l’objectiu es fer 3,30,00 o sigui, un ritme de 5,00/km. La cursa son dos voltes a un mateix circuit de 15 km, que passa pel front marítim de Badalona, per una àrea mes avorrida de naus industrials, per tornar al punt de sortida, que es el Pavelló de la Penya, pels carrers de Badalona.


Arribem amb el temps molt just per culpa de les llargues cues per accedir al pàrquing i no podem pràcticament escalfar ni saludar ningú. Directes a la sortida i buscant les banderoles de les llebres corresponents. Jo em situo al costat de la de 3,30,00 i de seguit es dona la sortida. Els primers quilòmetres son una mica caòtics perquè hi ha molta gent que vol seguir a la llebre i els carrers son bastant estrets, cosa que provoca alguna que altre caiguda. Ja quan arribem al passeig marítim podem córrer sense tantes aglomeracions. Entre el grup que anem, estan l’Arcadi Alibes i el Xavi Bonastre, i anem xerrant i compartint histories varies. El ritme es còmode per mi i em trobo a gust, ja que estic portant un bon entrenament i això esta donant els seus fruits. Em plantejo tota la primera volta amb la llebre i això ho faig. De tota manera, de cara a la Marató, veurem com ho faig, perquè anar just al costat de les llebres es molt perillós i complicat, per la gran quantitat de gent que volen seguir el ritme, amb el gran perill de caigudes, sobretot en els avituallaments. Un parell de entropessades sense conseqüències durant la primera volta així m’ho fan veure. Vaig bevent en tots les avituallaments i al quilòmetre 10 em prenc el primer gel. Completem la primera volta de 15 km en el temps establert i decideixo pujar una mica mes el ritme a la segona, per veure com van les cames, però sobretot, per fugir del agobio de córrer entre tanta gent. M’avanço 100 metres i puc córrer tranquil·lament sense por a caure i poden gaudir de tot. Sense adonar-me van passant els quilòmetres i vaig incrementant la diferencia per davant amb l’objectiu marcat. Un altre gel al quilòmetre 23 i les cames ja comencen a estar mes pesades. Però pujo ritme, cosa que no faré a la Marató, esta clar, perquè encara quedaran 12 quilòmetres mes, i acabo prou be, a ritmes per sota de 4,40 els últims 4 quilòmetres. Avançant a moltíssima gent, que em dona molta moral pel gran repte del 16 de Març. Acabo la cursa en 2h 26min 36 seg (posició 641 de 1872 finishers), recuperant 130 posicions els darrers 10 quilòmetres. Molt content. També per la Isa que acaba en una molt bona posició i amb una marca molt respectable. Els seus entrenaments, tot i ser durs i llargs, estan donant els seus fruits. Vinga, l’últim esforç, que ja queda poc, pel gran objectiu.

Finishers Dragons de la Maratest
Us deixo aquí el link del Garmin perquè pugueu veure les dades de la cursa:


dimecres, 19 de febrer del 2014

Mitja de Barcelona 2014


Aquest diumenge es va fer la Mitja Marató de Barcelona i la meva idea inicial era no participar, no l’havia inclosa dins de les curses preparatòries per la Marató. Quedava encabida entre la Mitja de Granollers i la Maratest i no tenia massa ganes de fer-la. Però tot va canviar arran d’un sopar amb el grup de “Golfos”,  ja que el David i el Rafa si que la feien i els feia molta il·lusió poder baixar de 1,50. L’idea de fer-los de llebre em va fer molta gracia i així els hi vaig proposar. Ells encantats, i jo també, esta clar. Seria una Mitja diferent, molt divertida, seguríssim. Entre copa i copa em vaig anar engrescant i l’endemà ja estava inscrit. Els donaria un cop de ma per fer les seves MMP i jo faria un entrenament a ritme de Marató, ja que qui diu 1,50, diu 1,45, que es al ritme al que vull córrer els 42 km d’aquí 1 mes aproximadament. Els vaig dir la idea que tenia de temps i, tot i que imagino que pensaven que era massa agosarat, van acceptar el repte.

Els Dragonetis a punt de la sortida
Diumenge mati ens trobem tots amb el grup de Dragons que també feien la Mitja i després de les salutacions, consells, comentaris, fotos i abraçades de rigor, marxem cadascú cap al seu calaix de sortida. Aquí vam tenir un petit problema, perquè no em van deixar entrar al seu, ja que tenia una marca millor acreditada, però tot es va solucionar, esperant-los abans de creuar la línia de sortida. L’alçada del David fa que es vegi en mig dels milers de participants. Vam sortir tots tres, tal com havíem parlat, i ja des de bon principi els vaig marcar el ritme de 5,00 per quilòmetre, que era el que ens tenia que portar a la marca desitjada. Sortida amb molta gent però pels carrers amples de la façana marítima de Barcelona. Es un plaer poder córrer per la teva ciutat un diumenge i poder gaudir de la bellesa dels seus carrers. Quan portaven uns 3 quilòmetres el David ja ens va dir que seguíssim nosaltres i que ell es despenjava, perquè veia que aquell ritme era massa elevat per ell. Sabia decisió, així va poder fer la seva carrera i no es va cremar en excés al principi seguint un ritme massa alt per ell. Quedàvem el Rafa i jo i 17 quilòmetres per davant. Jo sabia que aquell era un ritme assumible per ell, però el problema era que no va poder entrenar massa abans per alguna que altre maleïda lesió, i això significava una incògnita en el rendiment a partir del 15-16. Però era millor sortir arriscant i si després “petava” una mica, el sub 1,50 estava assegurat. Dit i fet, així va ser.
Foto i petó per la Whai-shan (gràcies per ser-hi sempre)
Anaven passant els quilòmetres i el ritme es mantenia, fins arribar a la zona de Diagonal Mar i la pujada cap a la plaça de les Glories, que aquí ja la distancia se l’hi va fer molt llarga i va començar a baixar el ritme. Potser vaig cometre el error de no fer-l’hi prendre un gel abans i esperar fins el 15. A lo millor un al 8 i un altre al 16 hagués sigut mes efectiu. Però al 8 estava encara molt sencer i aguantava molt be el ritme. A partir d’aquí ja vam anar perdent segons a cada quilòmetre, i vaig veure que seria impossible baixar de 1,45, però que sinó tenia una punxada monumental, el sub 1,50 estava assegurat, tal com va ser.

El millor dels somriures per la millor mòdel. Guapisima Emma.
Amb molta força de voluntat i aguantant al final com podia, encarem la recta de meta i la creuem amb un temps de 1h 48min 34seg, molt contents per la feina feta i per l’objectiu assolit. El Rafa te cames per baixar aquesta marca amb escreix, però tot s’aconsegueix amb entrenament i sense lesions, cosa que no ha pogut ser aquest any. Queda pendent per un futur. Al poc d’arribar nosaltres també ho va fer el David, amb la satisfacció de ser Finisher. Llàstima no haver pogut fer tota la cursa tots tres plegats. El proper sopar ja ens encarregarem de fer les bromes i rises de rigor amb aquest tema, això ho tenim assegurat.

Moltes felicitats a tots dos per l’esforç i per l’èxit aconseguit, perquè una Mitja no es qualsevol cosa, i solament acabar-la, es mereix els màxims aplaudiments. També felicitar a tots les Dragons que la van fer, especialment aquells que van assolir les seves MMP i a la Florence Kiplagat pel seu estratosfèric record del mon femení de 1h 05min 12seg. Brutal.

Finishers satisfets amb la feina feta
Us adjunto el link amb tota la informació de la cursa (del pulsòmetre no en feu cas, que es va espatllar a mitja cursa):



dimarts, 4 de febrer del 2014

Mitja de Granollers 2014


Aquest diumenge es va córrer la que per mi es la millor Mitja Marató de Catalunya, la de Granollers. Ho es pel recorregut, per l’organització, pels participants, pels sponsors, però sobretot, per la gran quantitat de gent que s’aplega a banda i banda de quasi tot el recorregut, especialment als passos per Les Franqueses, per la Garriga i de forma massiva, pels carrers de Granollers. Es el mes semblant, en quan a afició i animació, a la Behobia, aquí a casa nostre.

Jo la tenia marcada en vermell al meu calendari, perquè aquí va ser on vaig fer la meva MMP l’any passat, però també va ser aquí on em vaig acabar de lesionar l’esquena, acabant com vaig poder la cursa, per estar després mes de tres mesos completament parat, per una maleïda hernia que em va provocar una ciàtica. Per això, era una de les curses que em feia mes il·lusió córrer aquesta temporada. Però per sobre de tot, em feia gracia acabar-la be, gaudint, i sense conseqüències físiques. I així va ser, cosa per la qual estic molt content. La marca es un altre cosa. El mes important per mi era fer-la, fer-la be, acabar-la be, i sabia que si això es complia, la marca ja vindria sola, ja que darrerament estic entrenant molt be, i gaudint dels mateixos. Vaja que arribava segur i convençut que ho faria be, tal com l’hi vaig comentar a la Isa i a mes gent, en els dies anteriors de la cursa.
El mes rapid de tots...Wilson Kipsang
Dissabte anem a recollir dorsals amb la Isa i ens trobem a l’stand d’Adidas a un bon grapat d’atletes d’elit, entre els quals havia Wilson Kipsang, Carles Castillejos, Chema Martinez, Vanessa Veiga, etc. Voldria fer un esment especial pel gran Jaume Leiva, que s’està recuperant d’una operació i que no pot, encara, fer el que mes l’hi agrada, que es córrer. Tot i el mal tràngol pel que esta passant, el seu somriure i amabilitat, son sempre presents, cosa que el reafirma com la gran persona que es. Segur que d’aquesta sortirà mes enfortit que mai, i que d’aquí poc el veurem al capdavant de les curses un altre cop. No Surrender mes que mai, crack.

Gran representació Dragona
Diumenge arribem amb temps a Granollers, ens trobem a tota la representació Dragona que participarà a la cursa, fem el típic escalfament, comentem la jugada entre tots i ens fem la foto de rigor, tot desitjant-nos ànims i sort entre nosaltres. Tot seguit, jo ja em vaig anar a col·locar en el meu calaix de sortida, amb la idea de fer la pujada a 4,40 de mitjana, per encarar la baixada sobre els 4,30, cosa que m’assegurava millorar els 1,38 de l’any anterior. Un cop es va donar la sortida, de seguit vaig veure que anava molt còmode i vaig anar passant els primers quilometres en temps per sota el pensat. Pujava be i em sentia be. Res de dolor a l’esquena i cames que responien. Van anar passant els quilometres i em vaig plantar al 10 amb un temps de 45min 56seg, i no massa cansat, cosa que m’incrementava el positivisme i les ganes d’apretar. Arribem a la Garriga i la pujada i el gir per la plaça de l’Església son espectaculars, per la gran quantitat de gent que hi havia. Una vegada ja encarem la baixada i en la part de la rambleta de sorra, em vaig prendre el únic gel que necessitaria durant tot el recorregut, un Isostar boníssim. Portava per previsió també un Roctane de GU, que no el vaig necesitar i quedarà per la Marató. La baixada ja es mes rapida, evidentment, encara que hi ha 3 pujadetes que et trenquen el ritme i que castiguen prou les cames ja carregades en aquells punts. Però la vaig fer tota al voltant dels 4,20 i pensant que la MMP estava al caure, sinó patia cap contratemps. En els darrers 3-4 quilometres pensava que podria haver apretat una mica mes, però ja en aquell punt les cames no em donaven per mes, i em vaig guardar el que em quedava per marcar un 3,59 a l’últim quilòmetre, que, per mi, no esta gens malament. I el mes important de tot, es que vaig poder gaudir de l’ambient de la gent animant pels carrers de Granollers, cosa que no havia pogut fer l’any anterior. M’encanta acabar les curses gaudint de l’últim tram i no patint tan com per no enterar-me. Encara que faci pitjor marca. Al final vaig aturar el crono en 1h 34min 24seg (MMP), quedant en la posició 1.771 de 8.353 finishers (29 de 189 del meu grup d’edat). El somni secret de baixar de 1,35 s’havia acomplert (amb un any de retard) i havia baixat 4 min la marca de l’any 2013. Molt i molt satisfet i amb ganes de seguir fins la Marató de BCN i aquests 3,30,00 que tinc al cap.


Vull felicitar a tots els Dragons per les seves curses respectives i molt especialment a la Isa, que ho va fer molt be, tot i que ella no estava gaire satisfeta al final. Esta en el camí correcte per fer una fantàstica Marató de BCN, que es el seu objectiu actual. Som-hi, que ja queda poquet.

Us adjunto el link del Garmin amb les variables de la cursa: