dimecres, 19 de febrer de 2014

Mitja de Barcelona 2014


Aquest diumenge es va fer la Mitja Marató de Barcelona i la meva idea inicial era no participar, no l’havia inclosa dins de les curses preparatòries per la Marató. Quedava encabida entre la Mitja de Granollers i la Maratest i no tenia massa ganes de fer-la. Però tot va canviar arran d’un sopar amb el grup de “Golfos”,  ja que el David i el Rafa si que la feien i els feia molta il·lusió poder baixar de 1,50. L’idea de fer-los de llebre em va fer molta gracia i així els hi vaig proposar. Ells encantats, i jo també, esta clar. Seria una Mitja diferent, molt divertida, seguríssim. Entre copa i copa em vaig anar engrescant i l’endemà ja estava inscrit. Els donaria un cop de ma per fer les seves MMP i jo faria un entrenament a ritme de Marató, ja que qui diu 1,50, diu 1,45, que es al ritme al que vull córrer els 42 km d’aquí 1 mes aproximadament. Els vaig dir la idea que tenia de temps i, tot i que imagino que pensaven que era massa agosarat, van acceptar el repte.

Els Dragonetis a punt de la sortida
Diumenge mati ens trobem tots amb el grup de Dragons que també feien la Mitja i després de les salutacions, consells, comentaris, fotos i abraçades de rigor, marxem cadascú cap al seu calaix de sortida. Aquí vam tenir un petit problema, perquè no em van deixar entrar al seu, ja que tenia una marca millor acreditada, però tot es va solucionar, esperant-los abans de creuar la línia de sortida. L’alçada del David fa que es vegi en mig dels milers de participants. Vam sortir tots tres, tal com havíem parlat, i ja des de bon principi els vaig marcar el ritme de 5,00 per quilòmetre, que era el que ens tenia que portar a la marca desitjada. Sortida amb molta gent però pels carrers amples de la façana marítima de Barcelona. Es un plaer poder córrer per la teva ciutat un diumenge i poder gaudir de la bellesa dels seus carrers. Quan portaven uns 3 quilòmetres el David ja ens va dir que seguíssim nosaltres i que ell es despenjava, perquè veia que aquell ritme era massa elevat per ell. Sabia decisió, així va poder fer la seva carrera i no es va cremar en excés al principi seguint un ritme massa alt per ell. Quedàvem el Rafa i jo i 17 quilòmetres per davant. Jo sabia que aquell era un ritme assumible per ell, però el problema era que no va poder entrenar massa abans per alguna que altre maleïda lesió, i això significava una incògnita en el rendiment a partir del 15-16. Però era millor sortir arriscant i si després “petava” una mica, el sub 1,50 estava assegurat. Dit i fet, així va ser.
Foto i petó per la Whai-shan (gràcies per ser-hi sempre)
Anaven passant els quilòmetres i el ritme es mantenia, fins arribar a la zona de Diagonal Mar i la pujada cap a la plaça de les Glories, que aquí ja la distancia se l’hi va fer molt llarga i va començar a baixar el ritme. Potser vaig cometre el error de no fer-l’hi prendre un gel abans i esperar fins el 15. A lo millor un al 8 i un altre al 16 hagués sigut mes efectiu. Però al 8 estava encara molt sencer i aguantava molt be el ritme. A partir d’aquí ja vam anar perdent segons a cada quilòmetre, i vaig veure que seria impossible baixar de 1,45, però que sinó tenia una punxada monumental, el sub 1,50 estava assegurat, tal com va ser.

El millor dels somriures per la millor mòdel. Guapisima Emma.
Amb molta força de voluntat i aguantant al final com podia, encarem la recta de meta i la creuem amb un temps de 1h 48min 34seg, molt contents per la feina feta i per l’objectiu assolit. El Rafa te cames per baixar aquesta marca amb escreix, però tot s’aconsegueix amb entrenament i sense lesions, cosa que no ha pogut ser aquest any. Queda pendent per un futur. Al poc d’arribar nosaltres també ho va fer el David, amb la satisfacció de ser Finisher. Llàstima no haver pogut fer tota la cursa tots tres plegats. El proper sopar ja ens encarregarem de fer les bromes i rises de rigor amb aquest tema, això ho tenim assegurat.

Moltes felicitats a tots dos per l’esforç i per l’èxit aconseguit, perquè una Mitja no es qualsevol cosa, i solament acabar-la, es mereix els màxims aplaudiments. També felicitar a tots les Dragons que la van fer, especialment aquells que van assolir les seves MMP i a la Florence Kiplagat pel seu estratosfèric record del mon femení de 1h 05min 12seg. Brutal.

Finishers satisfets amb la feina feta
Us adjunto el link amb tota la informació de la cursa (del pulsòmetre no en feu cas, que es va espatllar a mitja cursa):



6 comentaris:

  1. Com moleu Dragons meus!!! Sempre, sempre i sempre hi seré! Fins la Maratest!!! :)

    ResponElimina
  2. Carles, tot i que aquelles decisions que es prenen entre copes millor oblidar-les, en aquest cas veig que va anar bé. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó Pau, aquesta va ser a la primera copa, si haguéssim esperat a la tercera o quarta, segur que haguéssim proposats reptes mes inassequibles ;-))))

      Elimina
  3. Eres un champion!! y cuando te vimos estabas a tope y fresco como una rosa!!! jajajaja, buena Carles! Por cierto no entiendo lo de la entrada al cajón, lo entiendo si tienes peor marca acreditada y quieres entrar a un cajón mas rápido, pero al revés?? Un abrazote!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo tampoco lo entiendo, pero habia un control estricto en la entrada de los cajones y no me dejaron entrar en uno posterior, todo y intentar razonar con el "portero".....cada uno a su cajon y punto, sin negociacion posible jejeje

      Elimina