divendres, 18 de gener de 2013

Sant Miquel Xperience (o la cursa de Can Riera)


Aquest proppassat diumenge es va fer la 1 edició de la Cursa Sant Miquel Xperience a Sant Feliu de Codines. Era una cursa de 13 km. que sortia del mateix poble de Sant Feliu i que arribava quasi fins Sant Miquel del Fai i tornava al lloc de sortida, sempre per la mateixa carretera, paral·lela a una espectacular cinglera de 7 km, amb unes vistes durant tota la carretera fantàstiques.

Era una cursa especial perquè es feia al poble de la Judith i per ella era un orgull molt gran, que una colla de Dragons ens hi apuntéssim. En principi, solament s’havien apuntat noies del Club, però canvis d’última hora, van fer que el Joako, el Vic i jo, ens hi suméssim. Be, de fet, en el meu cas, no de bon grat, perquè corria amb el dorsal de la meva dona, cosa que significava que ella no la podia fer, per la fascitis plantar que arrossega, cosa que no m’agrada gens. I mes en el seu cas, perquè se la il·lusió que l’hi feia competir per les terres de la seva amiga de l’anima i companya de mil batalles.
De bon mati arribem a Sant Feliu, i ja en aquell moment a la nostre amfitriona l’hi canvia la cara i no pot evitar un somriure de satisfacció i orgull, que no l’hi marxaria en tota la jornada. I amb raó, Sant Feliu es molt mes macu que Caldes, esta claríssim. I la carrera, molt millor que la del Farell, com podríem comprovar mes tard. Deixem el cotxe al pavelló esportiu i ens dirigim a la línia de sortida, on hem quedat amb la resta de l’equip. Fa bastant de fred i abans de la sortida, fem un petit escalfament de rigor.

Falta la Judith, que estava parlant amb l'alcalde
La sortida es rapida i en baixada, cosa que fa que tothom surti esperitat. Però de seguit comença el que serà tot el recorregut, un trencacames amunt i avall, amb uns desnivells considerables. Sobretot el camí d’anada a Sant Miquel del Fai, que te una pujada continua i constant, que fa que tot el grup de participants s’allargassi i que et faci córrer pràcticament sol molta estona. De tota manera, que importa si tens les vistes que podem anar gaudint al costat de la carretera tota l’estona. Em sento fort i agafo un bon ritme. Els entrenaments es noten i estan donant els seus fruits. Vaig imaginant la tornada per la mateixa carretera i pensant que tot el que ara es pujada, després serà a l’inrevés, o sigui que hi hauran trams per apretar encara una mica mes. Quan ja queda poc per arribar a Sant Miquel del Fai ja començo a creuar-me amb els primers corredors que ja tornen. Ja dec estar a prop de girar cua per tornar cap a Sant Feliu, però al mirar a l’altre banda de la cinglera, es veu gent corrents i penso que encara queda molt per arribar al giro. Però no pot ser. Tan no m’han pogut treure. Al poc ja tornen, primer el Joako, amb el seu posat concentrat i seriós de cursa, i després, el Victor, amb el seu córrer elegant. I de seguit, m’adono que la gent que veia al altre tram de carretera es gent que va per darrera meu, que es veuen pels revols constant de la mateixa carretera. En fi, ja se que no m’he explicat gaire be, però l’Anna m’entendrà, perquè a ella l’hi va passar el mateix. En carreteres revirades, perds una mica la noció d’on estàs i per on has passat. Be, si mes no, a mi em va passar. A estat creuar-me al Victor i ja arribo al avituallament, que es el punt on girem per desfer la carretera per tornar a la línia de sortida. El fet de tornar pel mateix lloc, em permet creuar-me i animar a tota la resta de Dragones (ja he dit que jo era Isa per avui) que feien la cursa. Em vaig creuant amb l’Anna (el petit reactor esta en forma i gaudeix de cada cursa, clar que si), la Helena (sempre amb un somriure), la Judith (va xerrant amb un amic sense patir res de res, com en ella es normal), la Bea (bravo per la mami que torna a competir) i la Katia (després comentaria els seus problemes amb les rampes). 

Ja de tornada gaudim d’un altre perspectiva de les fantàstiques vistes de les cingleres, després de passar el tram mes dur de tots, amb una pujada dura i llarga, que castigava les cames durament. El fred inicial ja fa estona que esta oblidat i ara sobra tot, guants, manguitos, buff,...Al passar pel km.10 comprovo que he fet la meva MMP en 10 km i en una cursa de muntanya, cosa que m’alegra i m’estimula a seguir entrenant. Això marxa. Es divertit quan ens creuem amb la gent que esta animant al marge de la carretera o amb la gent mateixa de l’organització, que es queden parats en veure’m i veure el nom que porto al dorsal. Un canvi de sexe molt ben aconseguit. Quan queden 3 quilometres comença la baixada final que ens portarà a la ultima pujadeta (molt dura). En aquesta baixada la gent es tira a per totes i em passen 3 persones que estic convençut que punxaran en la pujada final, com així va ser. Vaig mirant el rellotge i veig factible, baixar de la hora, encara que el temps tampoc es comparable en cap altre cursa, pel perfil especial d’aquesta. Arriba la pujada, apreto les dents, les cames responen i en no res, ja es veu l’arc d’arribada. Últim esforç, crits d’ànim de la Isa, el Pau i el Guillem (que gran animant-me pel meu nom), la Ana Pazos i les nenes, i un sprint final per entrar molt satisfet a la meta per sota de la hora. Concretament 59:32 en una cursa dura i molt maca, que repetiré segur l’any vinent. Surt un ritme mig de 4:36/km, que crec que esta prou be.


Nomes arribar cap a la recta d’arribada per saludar a tothom, felicitar als finishers i esperar per animar l’arribada de totes les noies, especialment la Judith que arriba entre crits de suport de tot el poble, nomes faltava el capella, perquè l’alcalde si que hi era. Un caldet fantàstic calentet i cap al pavelló a dutxar-nos, que després ens espera una bona paella per acabar d’arrodonir el dia, alhora que per recuperar forces. Compartim mantel amb la gent de Sant Feliu, que estan molt cofois de l’èxit d’aquesta primera edició de la cursa.

Arribada de la protagonista
L’any vinent repetirem segur. Espero que la Isa la pugui córrer, perquè ser les ganes de fer-ho que tenia. Agrair molt especialment a la Judith la seva tasca d’amfitriona. Tot va anar perfecte i nomes resta confirmar, per sinó havia quedat prou clar, que Sant Feliu es millor que Caldes i que la Sant Miquel Xperience es millor que el Farell. Carles dixit.

Us adjunto el link del Garmin perquè veieu el resum de la cursa:


4 comentaris:

  1. Moltes felicitats tete, ja dic jo que entrenar es molt sacrificat pero despres esta la recompensa i tu ja la tens....

    T estimo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, però em sap molt de greu que no estiguis operativa, perque m'encanta compartir amb tu les curses....encara que va estar un orgul portar el teu nom a la samarreta...en va donar força

      Elimina
  2. Ei Carles!!!Quantes floretes! Pero el mèrit és de l'organització de la cursa. La veritat és que va ser tot un éxit. I el caldo boníssim.
    I també la Isa que va ser qui va proposar de que la fessim totes les Dragones. Llàstima de la seva baixa, de la Pazos i de la Sheila.

    Lo de patir, és discutible, ja ho saps!

    Quina pena aquesta parada, pero ja veuràs que t'espera una temporada molt bona, disfrutant-la al màxim i amb molts éxits.

    I l'any vinent repetirem St. Miquel Xperience.

    Una abraçada,


    ResponElimina
    Respostes
    1. Repetirem segur, perque tothom va quedar molt content.

      Lo del patiment es molt relatiu, encara que jo t'he vist patir de veritat en una cursa jeje. I a sobre vas sortir per la tele.

      Moltes gracies pels anims, espero arribar a tope a Granollers.

      Un petó guapa.

      Elimina