dilluns, 17 de juny de 2013

Swim Barcelona Neda el Mòn


Aquest dissabte dia 15 Juny em tocava debutar en una disciplina que em feia molta il·lusió provar i que era la natació en aigües obertes. No ho havia fet mai i per això em vaig inscriure a la distancia “petita” de 3600 metres, que organitzava Neda el Mon, distancia que hi ha entre la sortida, a la platja de la Nova Icària i l’arribada, a la zona de banys del Port Fòrum, just a sota de la Placa Fotovoltaica. Havia una distancia superior de 5700 metres, que vaig deixar per mes endavant, una vegada tingui mes experiència en aquest tipus de travessies.

Sortíem a les 10 del mati de la Nova Icària amb un temps fantàstic. Feia un dia esplandit i la mar estava molt tranquil·la. Condicions ideals per fer la travessia i gaudir-la al màxim. Nomes arribar, ja vaig confirmar la bona impressió que m’havia donat l’organització el dia anterior, quan vaig anar al briefing de la proba. Una gent molt competent i que sabien perfectament el que feien i com organitzar una proba d’aquesta mena. Amb la seguretat de tots els nedadors, com a màxima preocupació, cosa que s’agraeix sobre manera.

Arribo amb temps just de posar-me el neoprè, fer una mica d’escalfament i ja estàvem tots dins de l’aigua, després de les ultimes instruccions de seguretat. Al ser una proba No Competitiva (no havia chip, ni cronometratge, ni classificació oficial), els primers metres, que es quan sortim tots junts, es van fer molt tranquils i sense cops, al contrari que les sortides de les triatlons. També afegir que em va donar la sensació (crec que certa), que la gent que estava apuntada a aquesta travessia, es prenia les coses amb molta mes esportivitat i tranquil·litat, que els que fem triatlons, que anem molt mes esperitats i sense miraments. Una vegada arribem a la primera boia nedant perpendicular a la platja (uns 350-400 metres), ja fem el gir a la esquerra per començar a nedar en paral·lel a la costa barcelonina. Jo estava nedant molt còmode i amb unes sensacions immillorables. Sense cap preocupació pel neoprè i el que es mes important, sense cap medusa a la vista.

La llàstima va ser que a poc a poc es va anar aixecant una boira molt espessa, degut a la diferencia de temperatura entre l’aigua del mar (prou freda encara) i la temperatura ambient exterior (molta calor). Sense quasi adonar-nos estàvem al mig de la boira i sense veure pràcticament res de res. Vam perdre totes les referències visuals de la costa i amb prou feines veiem els caiacs i els paddle-surf, que ens marcaven el recorregut. Les boies ni veure-les. Impossible. Tenies la sensació d’estar nedant mar endins i no paral·lel a la costa. Sort que havia gent i que mes o menys, tots ens ajudàvem a trobar la direcció correcte. Em va donar la sensació d’aquells dies de boira quan estàs esquiant, que es perden totes les referències, i amb prou feines pots mantenir-t’he dret. Així vam arribar a la barca del primer avituallament (2000 metres), a on vaig descansar una estoneta bevent una mica d’aquarius i ja ens van comentar que la cosa pintava molt malament. I al poc de tornar a re-emprendre la travessia, ens van aturar a tot el gruix de participants i van comunicar, que per motius de seguretat, la proba quedava suspesa i que sortiríem a la platja, sense intentar arribar al Port Fòrum. Una llàstima perquè ja quedava molt poquet per acabar, però la decisió va ser la mes encertada, ja que en aquelles condicions, hagués pogut passar alguna desgracia, si algun participant s’hagués perdut, degut a que era impossible orientar-se. Una vegada tots reagrupats, vam sortir nedant a la platja, per fer l’últim tros fins el Fòrum caminant, per sorpresa de la gent del carrer, que flipaven amb aquell grup de gent vestits amb neoprè, tots xino-xano.
Impressionant document gràfic de com estava el mar amb la boira
Al final van sortir quasi 3 quilòmetres de distancia o sigui, que per poquet, no vàrem poder completar la travessia. De tota manera, molt content per l’experiència i amb ganes de repetir aviat, algun tipus de proba similar. Els que feien la distancia llarga, molts d’ells, si que van poder acabar, perquè quan la boira va esdevenir tan espessa, ja havien arribat, perquè varen sortir una hora abans que nosaltres, des de'l costat del Hotel W.

Vull felicitar a la gent de Neda el Mon, per l’organització perfecte de la proba i per haver-nos donat a tots una sensació de seguretat i control en tot moment, cosa que s’agraeix moltíssim.

Us deixo el link del meu Garmin amb les dades de la proba:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada