dimecres, 19 de març de 2014

Marató de Barcelona 2014 (feina feta)


Ja han passat tres dies des de que vaig completar la meva segona Marató i es moment de posar per escrit les sensacions prèvies, durant i post cursa.

La veritat es que em dona la sensació d’estar escrivint aquesta crònica amb un any de retard, perquè aquesta Marató es la que tenia somiada i entrenada per l’any 2013. No va poder ser per la hernia que em van detectar després de la Mitja de Granollers 2013 i que em va provocar una ciàtica fortíssima a la cama dreta, que amb prou feines em deixava caminar. Portava la preparació adequada, estava fent uns entrenaments fantàstics amb el Jaume Leiva i les sensacions eren molt bones. Però la maleïda lesió va truncar tota la evolució. Uns quants mesos parat fins l’estiu mes o menys i les pors lògiques d’una recaiguda posterior. La recuperació va ser lenta però al meu cap nomes havia la Marató del 2014 i poder fer el que no havia pogut fer al 2013. De tota la gent que em va ajudar a recuperar, voldria agrair molt especialment a l’Ana de ToolsBarcelona (gràcies Espriu per la recomanació) i al Carles de David Serra Fisioteràpia (amb les seves sessions de Tecar). També hi van contribuir les expertes mans del Toni Bové.

El recorregut de la Marató
A principis d’Octubre ja em trobava prou be per començar a córrer i decideixo anar-ho fent progressivament, però sempre no fent mai dos dies seguits de running i intentant intercalar sessions de natació o simplement dies de descans. Em vaig proposar no córrer mes de 4 dies per setmana i així ho he fet durant tota la preparació. El calendari de curses preparatòries, exactament el mateix que 2013, començant per l’Amistat, després Behobia, St.Feliu, Granollers, Barcelona i Maratest. Amb un dia de series a la setmana, un de Fartlek i un parell de trots. Total van sortir 995 km a les cames en el moment de la sortida de la Marató. Entrenaments i curses van sortir prou be (menys en l’Amistat, en la resta vaig anar baixant marques regularment) i l’esquena aguantava, tot i la carga d’entrenament, amb algun que altre massatge de descarrega. Total, que arribem a la setmana prèvia de la cursa amb la feina feta i la seguretat (així l’hi vaig comentar a la gent mes propera) que, a no se per algun contratemps inesperat, que sempre pot passar, que correria una bona Marató i que aconseguiria l’objectiu de baixar de 3,30,00. L’únic dubte que em quedava era com fer-ho i tres persones em van donar la seva inestimable opinió: primer el Joan (un dels meus millors amics, maratonià i company de mil batalles), després el Jaume Leiva (ja esta tot dit d’aquest tros de crack, sobretot com persona) i per últim el Jym (Bartolomé Serrano, un dels grans del atletisme a casa nostre, amb unes mans que son conegudes a Terrassa com les mans de Deu). El seus massatges de descarrega son absolutament necessaris si vols fer una cursa com cal el cap de setmana. Tots tres em van dir que sortís conservador fins el quilòmetre 30 i després, ja es la Marató i la distancia, la que dicten les seves lleis. Com que jo estava per córrer per sota 5,00/km, vaig decidir sortir amb les llebres de 3,30,00, cosa que m’obligaria a no incrementar sense adonar-me el ritme, i tindria reserva pels últims 12 kms, que es on comença de debò la Marató.

Dragons preparats per la sortida
Diumenge ens aixequem molt d’hora, un bon esmorzar, recollim al Marti i cap a Barcelona, que tenim feina. Foto i trobada de rigor amb els companys d’equip, amb els nervis a flor de pell que teníem tots. Ens desitgem molta sort i cadascú es va anar dirigint cap al seu calaix de sortida. Un últim peto d’ànim a la Isa i em col·loco darrera de les banderes dels pacemakers de 3,30,00. Una ultima xerrada amb el Jag a la mateixa línia de sortida em reafirma de sortir conservador i ja veurem com va tot. 4 gels de llimona de 226 a la butxaca (un per cada 10 quilòmetres) i molta seguretat en mi mateix. A les 8,30 es dona la sortida i ja fa un sol de nassos, que ens acompanyarà en tota la cursa i que farà especialment important tots les avituallaments líquids. El fet de córrer amb els pacemakers et permet despreocupar-t’hi del ritme que portes i anar pensant en mil coses mes i veient als llocs per on passes. El nostre grup era molt números i com en general tots els participants, hi havia una gran quantitat de gent estrangera. Barcelona es una ciutat molt cosmopolita i plena de turisme, i això es nota en qualsevol esdeveniment que s’organitza. M’agrada. També des de el primer moment vaig veure que, a diferencia de feia dos anys, havia una gran quantitat de públic animant pels carrers, cosa que em va sorprendre positivament. Els ànims de la gent ajuden moltíssim i la gent de Barcelona sembla que cada any es bolca mes amb la Marató. Aquest any havia molta gent en molts punts de la ciutat. Molta. Jo anava a un ritme còmode. Al km 12 mes o menys al pas per la Gran Via estava el meu pare amb la càmera a la ma preparat per veure’ns passar. Un crit d’ànim, una foto i seguim corrents. 

Foto by Sr. Vidal pare
A l’alçada del passeig de Gracia em vaig anar adonant que ja anava un pelet per davant de les llebres i vaig decidir mantenir el ritme per davant. Sempre hi ha menys gent i tens menys risc de caigudes. El pas per la Sagrada Família al km 16 es un dels punts emblemàtics de la cursa. La calor ja començava a fer-se notar però anava molt ben avituallat. Valencia, Meridiana, moltíssima gent a Sant Andreu i ens presentem a mitja cursa. Miro el rellotge i marca 1,44 o sigui, que el ritme es el correcte. Aquí em trobo amb el Joako que esta esperant a la Isa, per fer amb ella la segona part de la cursa. Crits d’ànim i seguim que queda la meitat. Potser el tros de Bac de Roda, Gran Via i Rambla Prim es el mes lleig del recorregut, però al final de Rambla Prim, al km 26, m’estava esperant la meva llebre de luxe, per fer amb mi els últims 16 quilòmetres. Moltes gracies Toni perquè va ser un plaer i una gran ajuda, tenir-te al costat en aquesta part de la cursa. La teva simpatia i bon humor, es van contagiar a les meves cames i van fer que no baixes el ritme en cap moment. A partir del km 30 i després dels crits de l’Ana i les seves filles, tenia intenció d’augmentar una mica el ritme, però no les tenia totes, ja que aquí es on havia petat feia dos anys i el Front Marítim es una de les parts mes complicades. Amb el Toni van decidir mantenir, decisió encertada perquè em va permetre aguantar el mateix ritme tota la cursa. Al km 35 ja veig la pancarta de la gran Wai-shan i els seus estimuladors crit d’ànim. Moltes gracies guapa. 

Amb la meva llebre de luxe, el Sr. Kerpach
La part de l’Arc del Triomf potser va ser la zona on anava ja mes tocadet, però en seguida arribes a Plaça Catalunya i la gran quantitat de gent que hi ha fins la Catedral, et donen forces suplementaries a les cames. Passem la Catedral i ja comencem a baixar per Via Laietana, amb el meu fidel bodyguard al costat, proveint-me de líquids i de moral en tot moment. Aquí se’n va creuar una família sencera i no vaig fotre a terra la dona de miracle. La gent te collons de creuar mentre anem corrents. Quan baixava per Via Laietana i encaraven el Passeig de Colom, ja vaig veure que l’objectiu era meu. Molt malament tenia que pujar el Paral·lel per no aconseguir-ho. I això no va passar. Quina gentada que hi havia animant i quina força em va donar aquí el Toni amb els seus crits també. Vaig pujar molt cansat, evidentment, a un bon ritme, tot avançant a moltíssima gent. Be, de fet, des de el km 30 fins al final vaig avançar a quasi 1.000 atletes, amb la injecció de moral que això comporta. No parava d’avançar gent, aquí va ser on hem vaig adonar definitivament que havia fet un bon entrenament. En els darrers 2 km o sigui, en el Paral·lel, vaig avançar a 538 persones. Deu n’hi do. I aleshores arriba el moment mes màgic i esperat d’una Marató, i en el cas de Barcelona es especialment xulo, ja que al arribar a plaça Espanya, gires a l’esquerra i encares avinguda Maria Cristina pleníssima de gent cridant, amb la Font Màgica al fons, veus l’arc d’arribada i aquells 195 metres es converteixen en una explosió de satisfacció i alegria esportiva, difícilment explicable sinó es viu. Increïble creuar l’arc i veure i notar que has completat una Marató, sense importar el temps que has fet. Això es el mes important. Si a sobre has aconseguit el que havies pensat i entrenat, pues la satisfacció es veu incrementada. Al final vaig fer un temps de 3h28min42seg (soc el pitrall 14964) repartits en 1h44min22seg la primera mitja i 1h44min20seg la segona, o sigui, que puc dir que vaig córrer la Marató en positiu per dos segons, però en positiu (posició final 2.790 de 14.221 finishers).

Ja hi som. Recta final
I la satisfacció i l’orgull es van quedar curts quan al cap de poc temps arribava la meva dona. Allà l’estava esperant a la línia d’arribada, tal com havíem quedat, per felicitar-la per la gran cursa que també va fer, baixant folgadament de les 4 hores, tal com havia calculat. Moltes felicitats per la teva cursa, solament jo se el sacrifici, les ganes i les il·lusions que hi havies posat, i veure que ho has aconseguit, va fer que aquest diumenge de Marató fos rodó a casa dels Vidal-Llopis. Bona feina Isa, molt gran. Orgullós de tu es poc.

Finalment, vull felicitar a tota la gent del Club que va completar la Marató, perquè solament el fet de tenir “nassos” de posar-se a la línia de sortida i a mes, d’acabar-la, es per estar molt i molt feliç. Felicitats a tots i moltes gracies a tots els que vau venir en algun punt del recorregut o al final a animar. Es d’una gran ajuda i mes, en una proba tan dura. Gran Club, grans Dragons, grans Finishers.

Us deixo el link del meu Garmin amb totes les dades de la cursa:



8 comentaris:

  1. Tu si que ets gran tete, moltes felicitats i a per el proxim repte.
    T estimo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et torno a repetir el que t'he dit mil cops....molt i molt content i orgullos de la cursa que vas fer...moltes felicitats

      Elimina
  2. De veras Carles! Admiración!! Grande y grandes los dos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Joako....el año que viene te quiero en la linea de salida ;-)...un abrazo crack

      Elimina
  3. Grande presi! Gran crónica!! Un pequeño inciso, hacer mejor marca en la segunda parte es correr la maratón en negativo, no en positivo ;)
    Has mejorado un montón. Yo me metí 3h 27´en Calella así que el año que viene habrá pique ^^ jeejejje
    Un besote!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por la aclaracion y por las felicitaciones Ana...estar cerquita de tu nivel, me estimula a seguir entrenando y darte (o intentar darte) un poco de guerra en alguna cursa.....Un beso guapa

      Elimina
  4. Espectacular Carles. Sobre todo, como ya te dije, el paso constante que has mantenido durante toda la carrera. Puntazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Leo....la verdad es que me salio un ritmo clavadito clavadito

      Elimina