Després de 4 mesos exactes sense competir i sense haver
sortit a córrer cap dia, se’m va ocórrer acompanyar a la Isa i apuntar-me a la Triatló
Sprint de Cambrils. Si que ja estava nedant amb regularitat i que havia fet
unes 3-4 sortides xules en bicicleta (una d’elles a l’Stage dels Dragons). Però
ja tenia ganes de tornar a penjar-me un dorsal i m’hi vaig apuntar. L’esquena
cada dia esta millor i crec que una Sprint tampoc es una distancia, com perquè
tornes a recaure (creuem els dits).
Una setmana abans vaig sortir a córrer 5 km i la mateixa
setmana de la Triatlo, vaig córrer 7 (vaig arribar a casa mort jijiji), o
sigui, que arribava el dia de la proba, sense haver fet pràcticament res, però
molt content i il·lusionat de retornar.
Dissabte ens vam passar a recollir els dorsals i diumenge al
mati a primera hora ja estàvem deixant totes les coses a boxes i cap a la
platja a veure els del Olímpic, que sortien abans que nosaltres. Després d’esmorzar
alguna coseta, ja es va fer l’hora d’anar posant-nos els neoprens i les pessigolles
ja començaven per dins. Una mica d’escalfament a l’aigua per acabar de col·locar
el neoprè a lloc i cap a la línia de sortida. Aquesta vegada, i això ho fa ja
la practica, ja em trobava millor dins del neoprè i les sensacions
desagradables d’altres vegades, cada cop van disminuint. La sortida era
conjunta, federats i no-federats, homes i dones, perquè tots plegats deuríem ser
unes 300 persones. Dragons: la Isa, el Roger i Jo.
El segment de SWIM va anar força be, sense gaires cops fins
la primera boia, i a partir d’aquesta, amb tranquil·litat, perquè tot el grup
es va estirar molt i es podia nedar còmode. Hi havia una considerable corrent,
cosa que et feia tenir que posar-hi els cinc sentits, per no desviar-te de la trajectòria
correcte. Aquest es un punt que tinc que millorar, perquè no m’acostumo a nedar
traient el cap per davant per mirar la trajectòria. Perdo la cadència de
braçada i també la respiració cada 3 braçades, cosa que em fa anar canviant de
respiració cada vegada, i això em cansa mes. Tinc que millorar molt la natació
en aigües obertes, perquè estic massa acostumat a fer-ho a la piscina. Tot i això,
el parcial de 15min27seg, tenint en compte la llarga transició, no va estar
gens malament.
Començo el BIKE després d’una transició a millorar
considerablement. El circuit de bicicleta era totalment pla, perquè anava paral·lel
a la línia de la costa, per una carretera prou ben asfaltada i ample i, el que
es millor, totalment tallada al transit. Tot i que la bici per mi sempre es un
drama, aquesta vegada vaig fer-la prou ràpid, per les meves possibilitats. Al
ser plana vaig poder anar acoblat prou estona i en unes velocitats prou dignes.
Em van avançar un parell de grups i m’hi vaig intentar unir amb ells, però després
de fer un parell de relleus, veia com se’m marxàvem irremediablement i no els
podia seguir el ritme. Això s’ha de millorar, perquè vaig tornar a fer tot el
recorregut sol menjant-me tot el vent de costat de feia. De tota manera,
37min11seg no es un mal temps.
I aquesta vegada si, després d’una T2 molt rapida, em calço
les Zoot i a córrer, a veure com responc. El primer quilòmetre em va costar
horrors (falta de entrenament i practica), però després ja vaig anar agafant un
ritme mes còmode. Ja començava anar just de cames i no vaig voler apretar mes
del compte (per si petava), perquè volia acabar sense caminar en cap moment i
dignament. Aquí es quan vaig notar els 4 mesos sense entrenar, ja que a partir
del quilòmetre 3 les cames ja em feien figa. El circuit era planet pel carril
bici del passeig marítim de Cambrils i la temperatura era ideal, no feia un sol
de justícia. Al poc de començar a córrer, ja em sobrava tot, gorra, ulleres,
tot. En el RUN em vaig creuar amb la Isa i el Roger, acompanyats de crits d’ànim
mutus. Quan ja tenia les forces molt justes, ja vaig veure l’arc d’arribada i
el vaig creuar amb un temps de 22min25seg, cosa sorprenent perquè significava
que havia fet uns molt bons parcials de running, per ser la cursa de la
reentree. Això si, vaig arribar mort, com es pot veure en la foto. Temps Total
Oficial, 1h19min16seg, quedant en la posició 109 de 272 finishers. Content,
molt content d’haver tornat. Ara a veure si a poc a poc puc anar tornant a
agafar la forma, sense recaure de la lesió. Esperem.
Vull felicitar a la Isa, que va fer una gran Triatló i que
també, a poc a poc, va agafant la forma, esperant que els dolors del peu
(fascitis plantar), l’hi vagin desapareixen, perquè pugui entrenar millor.
Carles, deixa de ser autocrític "he de mmillorar, he de millorar..." ho vas fer molt bé! I felicitats a la Isa, mola que tots dos, mica en mica aneu recuperant-vos
ResponEliminaTens tota la raó Pau, però m'agrada ser una mica autocritic per millorar. Tot i que estic molt satisfet de la meva re-entree post-lesió.
EliminaTete te raó el Pau, que mes vols estar super bé moltes felicitats i ara poc a poc a seguir entrenan pero amb cap...
ResponEliminat estimo
Tu també ho vas fer molt be i a poc a poc, aniras agafant la forma, que tenies abans.
EliminaEstic convençut.
Muacks