dimecres, 12 de juny del 2013

Triatló de Cambrils (el retorn)


Després de 4 mesos exactes sense competir i sense haver sortit a córrer cap dia, se’m va ocórrer acompanyar a la Isa i apuntar-me a la Triatló Sprint de Cambrils. Si que ja estava nedant amb regularitat i que havia fet unes 3-4 sortides xules en bicicleta (una d’elles a l’Stage dels Dragons). Però ja tenia ganes de tornar a penjar-me un dorsal i m’hi vaig apuntar. L’esquena cada dia esta millor i crec que una Sprint tampoc es una distancia, com perquè tornes a recaure (creuem els dits).

Una setmana abans vaig sortir a córrer 5 km i la mateixa setmana de la Triatlo, vaig córrer 7 (vaig arribar a casa mort jijiji), o sigui, que arribava el dia de la proba, sense haver fet pràcticament res, però molt content i il·lusionat de retornar.

Dissabte ens vam passar a recollir els dorsals i diumenge al mati a primera hora ja estàvem deixant totes les coses a boxes i cap a la platja a veure els del Olímpic, que sortien abans que nosaltres. Després d’esmorzar alguna coseta, ja es va fer l’hora d’anar posant-nos els neoprens i les pessigolles ja començaven per dins. Una mica d’escalfament a l’aigua per acabar de col·locar el neoprè a lloc i cap a la línia de sortida. Aquesta vegada, i això ho fa ja la practica, ja em trobava millor dins del neoprè i les sensacions desagradables d’altres vegades, cada cop van disminuint. La sortida era conjunta, federats i no-federats, homes i dones, perquè tots plegats deuríem ser unes 300 persones. Dragons: la Isa, el Roger i Jo.


El segment de SWIM va anar força be, sense gaires cops fins la primera boia, i a partir d’aquesta, amb tranquil·litat, perquè tot el grup es va estirar molt i es podia nedar còmode. Hi havia una considerable corrent, cosa que et feia tenir que posar-hi els cinc sentits, per no desviar-te de la trajectòria correcte. Aquest es un punt que tinc que millorar, perquè no m’acostumo a nedar traient el cap per davant per mirar la trajectòria. Perdo la cadència de braçada i també la respiració cada 3 braçades, cosa que em fa anar canviant de respiració cada vegada, i això em cansa mes. Tinc que millorar molt la natació en aigües obertes, perquè estic massa acostumat a fer-ho a la piscina. Tot i això, el parcial de 15min27seg, tenint en compte la llarga transició, no va estar gens malament.


Començo el BIKE després d’una transició a millorar considerablement. El circuit de bicicleta era totalment pla, perquè anava paral·lel a la línia de la costa, per una carretera prou ben asfaltada i ample i, el que es millor, totalment tallada al transit. Tot i que la bici per mi sempre es un drama, aquesta vegada vaig fer-la prou ràpid, per les meves possibilitats. Al ser plana vaig poder anar acoblat prou estona i en unes velocitats prou dignes. Em van avançar un parell de grups i m’hi vaig intentar unir amb ells, però després de fer un parell de relleus, veia com se’m marxàvem irremediablement i no els podia seguir el ritme. Això s’ha de millorar, perquè vaig tornar a fer tot el recorregut sol menjant-me tot el vent de costat de feia. De tota manera, 37min11seg no es un mal temps.


I aquesta vegada si, després d’una T2 molt rapida, em calço les Zoot i a córrer, a veure com responc. El primer quilòmetre em va costar horrors (falta de entrenament i practica), però després ja vaig anar agafant un ritme mes còmode. Ja començava anar just de cames i no vaig voler apretar mes del compte (per si petava), perquè volia acabar sense caminar en cap moment i dignament. Aquí es quan vaig notar els 4 mesos sense entrenar, ja que a partir del quilòmetre 3 les cames ja em feien figa. El circuit era planet pel carril bici del passeig marítim de Cambrils i la temperatura era ideal, no feia un sol de justícia. Al poc de començar a córrer, ja em sobrava tot, gorra, ulleres, tot. En el RUN em vaig creuar amb la Isa i el Roger, acompanyats de crits d’ànim mutus. Quan ja tenia les forces molt justes, ja vaig veure l’arc d’arribada i el vaig creuar amb un temps de 22min25seg, cosa sorprenent perquè significava que havia fet uns molt bons parcials de running, per ser la cursa de la reentree. Això si, vaig arribar mort, com es pot veure en la foto. Temps Total Oficial, 1h19min16seg, quedant en la posició 109 de 272 finishers. Content, molt content d’haver tornat. Ara a veure si a poc a poc puc anar tornant a agafar la forma, sense recaure de la lesió. Esperem.


Vull felicitar a la Isa, que va fer una gran Triatló i que també, a poc a poc, va agafant la forma, esperant que els dolors del peu (fascitis plantar), l’hi vagin desapareixen, perquè pugui entrenar millor.


4 comentaris:

  1. Carles, deixa de ser autocrític "he de mmillorar, he de millorar..." ho vas fer molt bé! I felicitats a la Isa, mola que tots dos, mica en mica aneu recuperant-vos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Pau, però m'agrada ser una mica autocritic per millorar. Tot i que estic molt satisfet de la meva re-entree post-lesió.

      Elimina
  2. Tete te raó el Pau, que mes vols estar super bé moltes felicitats i ara poc a poc a seguir entrenan pero amb cap...

    t estimo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també ho vas fer molt be i a poc a poc, aniras agafant la forma, que tenies abans.
      Estic convençut.
      Muacks

      Elimina