divendres, 9 d’agost de 2013

Travessia Gran de Sitges


Diumenge passat tocava nedar a Sitges. Es feia la Travessia d’estiu organitzada pel Club Natació Sitges. El recorregut anava del de la Platja de les Anquines (davant de l’Hotel Terramar) fins la Platja de la Fragata  (davant de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla). En total eren 2200 metres, que en realitat van ser uns 2500, distancia que ens va sortir, mes o menys, a la majoria de nedadors. Es tenia que fer sense neoprè i amb banyadors homologats per la FINA.

Jo ja feia temps que havia decidit que la faria acompanyant a la meva dona, o sigui, que es presentava una travessia tranquil·la i relaxada, però molt satisfactòria per poder “ajudar” a la Isa a complir el seu objectiu de fer-la tota sencera. Mai havia nedat ella una distancia tan gran i el repte era considerable.

Representació Dragona
Pel mati ja ens vam trobar a la resta de Dragons que la farien: la Judith, el Marti, la Bastus i el Xavi Espriu. Després de recollir els xips i de que ens pintessin els dorsals als braços, ja ens vam dirigir cap a la platja on estava la sortida, per poder escalfar una mica abans i veure la resta de sortides de les diferents categories que es feien. El mar semblava tranquilet i es preveia una natació mes còmode que el cap de setmana anterior a Cunit. Sense adonar-nos ja estàvem tots preparats per la sortida. Feia solet i venia de gust nedar, la veritat. I també teníem el suport del germà mitjà de la Isa i la seva família, cosa que s’agraeix moltíssim. Com que els homes sortien abans que les dones i el Marti també volia fer la travessia amb la Judith, tots dos vam decidir esperar-les dins de l’aigua, una mica abans de la primera boia, i afegir-nos al seu costat, una vegada pesessin per la nostre alçada. El Xavi, que la feia sol, va anar tirant. Millor dit, va anar nedant. Sortida de les dones No Federades i en un tres i no res, ja tinc la Isa (fàcil localitzar-la amb el casquet groc dels Dragons) a la meva alçada i comencem a nedar plegats. Girem a l’esquerra la primera boia i ja encaren el que serà tot el recorregut paral·lel a la línia de la costa, en direcció l’església, que es visible durant tot el recorregut. Després de girar la boia, necessitem parar un parell de cops perquè la Isa es posi be les ulleres, perquè l’hi entrava aigua, imagino que per no posar-les be de bon començament amb els nervis previs a la sortida. Una vegada solucionat el tema de les ulleres, ja comencem a nedar al seu ritme, i jo em col·loco sempre al seu costat en paral·lel a la seva esquerra, perquè pugui tenir en tot moment referencies d’on soc i no preocupar-se de res mes que no sigui nedar tranquil·lament. Al sortir dels espigons el mar esta mes mogut, però tampoc fa una corrent i un onatge molt gran i es pot nedar còmode. O així, si mes no, es el que em sembla a mi. L’aigua esta netíssima, es veu el fons i no hi ha cap medusa, o sigui, que es neda molt a gust. També influencia el fet de que no hi ha massa gent i no hi ha cops, com en una Triatló. Van passant els metres i veig a la Isa amb una cadència de braços i un estil molt correcte i penso que va còmode. Jo tota l’estona vaig controlant i intento seguir el mes recta possible, per no fer cap metre de mes innecessari. La Judith i el Marti i l’Anna s’han quedat una mica darrera, però estic convençut que la faran perfectament. Com així va ser. De tant en tant avancem alguna noia i, inclòs, a algun noi de la sortida anterior, que s’ha quedat una mica endarrerit, i això ens dona mes força. Encara que crec que la Isa ni els veu, perquè continua concentrada en nedar. Solament va parar un moment al veure l’única medusa que ens trobaríem durant tot el recorregut. Quan ja portàvem uns 45min de Travessia, es quan ja em va començar a preguntar si faltava gaire, perquè les forces ja començaven a anar una mica justetes. Però sense parar en cap moment i, encara que semblava que l’església no s’apropava mai, vam arribar a les ultimes boies vermelles, que indicaven de nou un gir a l’esquerra i encarar la recta final fins la platja. Allà ens esperaven també la família Busto amb els seus ànims (moltes gracies per ser-hi un altre cop). Vam tocar terra molt contens per poder-la haver completat, un peto per part de la Isa d’agraïment i un esprint final per passar per l’arc d’arribada deixant-me a mi al darrera parlant amb el Joako. Competivitat fins l’últim centímetre de la cursa. O sigui, que es pot dir que em va guanyar per uns segons jejeje. No es va esperar a creuar la línia d’arribada amb mi, en una escena còmica, celebrada per tots els supporters. Moltíssimes felicitats per haver fet la Travessia tota sencera en un temps de 1h 10min. Ho vas fer molt be, amb bon estil i a un bon ritme. Bona feina Isa.

Satisfacció per la feina ben feta
Després van arribar la Judith (veus com ho podies fer...bravo per tu, tot un gran mèrit el que vas fer) i el Marti i una mica mes tard l’Anna, que havia fet ella sola tota la Travessia, amb la dificultat afegida que això comporta. Moltes felicitats a les dos. També al Xavi i al Marti, perquè també la van completar.
Petó previ al "hachazo" final
I el dia el vam arrodonir amb un bon dinar a Sitges entre participants Dragons i supporters de luxe, i després baixant al Palau Sant Jordi a veure l’ultima jornada dels mundials de natació, a veure si se’ns enganxava alguna cosa dels professionals de la matèria. Absolutament impressionant. Després de veure les probes, una mica de festa de cloenda al Village del BCN2013 i cap a casa a descansar d’un dia molt complert.
Participants i Supporters

1 comentari:

  1. Tete moltes gràcies per acompanyar-me,no et vaig fer un "achazo", el que passa que estava tant cansada que no en vaig donar conte i vaig pensar que et quedavas parlam amb el Joako.

    T estimo molt i va ser un gran dia....

    ResponElimina