No Surrender...by Carles: Triatló Olímpica de Banyoles (XXVIII Campionat de Catalunya de Triatló)

A veure si em poso al dia perquè tinc feina pendent de competicions passades. Des del estiu que no escric res i haig de tornar a posar-me les piles.

La primera competició pendent de resumir es la Triatló Olímpica de Banyoles del dia 7 de setembre. Triatló important perquè, a part de ser el campionat de Catalunya (cosa que significava un cert increment de la qualitat dels participants), en el nostre cas era el debut de la Isa en la categoria olímpica. I per nosaltres, això era el mes important. Havíem passat l’Agost de vacances a Menorca amb la predisposició d’entrenar amb certa regularitat, però després d’uns primers dies molt actius, van anar deixant l’esport i ens vam dedicar al que realment es important a les vacances, que es descansar, menjar be, prendre el sol i les activitats vegetatives varies de l’estiu. O sigui, que arribem al dia de la Triatló sense els deures fets, però amb moltes ganes, la Isa de debutar i jo de poder gaudir d’una Olímpica després de la lesió d’esquena. A part, em feia il·lusió nedar al estany de Banyoles.

Somriures post-Triatló

Arribem a Banyoles al migdia (la Triatló era per la tarda) amb unes previsions meteorològiques nefastes. Hem quedat per dinar amb el Xavi Espriu i ja comença a ploure sol aparcar. Dinem, sembla que para i deixem tot a boxes. Ens trobem també amb el Paradell i anem cap a la sortida del tram de natació, que es a l’altre extrem de l’estany. La sortida es des de dins de l’aigua i per grups i amb les dones per davant de nosaltres, els federats. Un gran error perquè la gran majoria d’homes vam agafar a una gran quantitat de dones i ja sabeu que passa en els trams de natació de les triatlons. Jo vaig anar en compte perquè anava al grup de davant, però a la Isa la van arrollar i passar per sobre tota una estampida de triatletes, sense cap mirament. Cony, no costava res que les dones sortissin al darrera. No se de qui va ser la brillant idea de fer-ho així. Jo a part dels primers metres de cops i col·locació, vaig nedar be i vaig fer un temps de 27min 26seg (posició 255 de 675 totals) , nedant sense neoprè. Per cert, tota la natació va ser sense ploure.

Transició llarga i agafo la bicicleta. Sol sortir de boxes ja va començar a ploure a bots i barrals. Al primer kilòmetre ja havia una caiguda massiva perquè el terra estava molt mullat. Tot el tram de bicicleta va ser perillosíssim. Plovia a estones a mars i el terra estava completament inundat. I com que el recorregut no era pla i havien constants pujades i baixades, era molt complicat aguantar-se sobre la bici. Vaig veure infinitat de caigudes i de gent a terra amb ferides varies, per sort, no semblaven greus. Si hagués començat a ploure mitja hora abans haurien suspès el tram de bici, perquè a mes el recorregut era per trams de carretera oberta al transit i pseudo-regulada pels Mossos, amb el perill addicional que això comporta. Després de 40 km de patiment, amb estones que no es veia absolutament res de l’aigua que queia, vaig acabar en 1h 27min 21seg (posició 559 de 675 totals) sumant els temps de la T1 i de la T2. Temps de bike sol: 1h 22min 12seg segons el meu Garmin.

Water-Running o Running-Water

I començo a córrer amb la mateixa tempesta d’aigua que estava caient. Jo amb les meves Zoot per un parc tancat on el 80% del recorregut era de sorra, que ja us podeu imaginar com estava amb tanta aigua. Havien llocs on t’arribava l’aigua acumulada per sobre dels turmells. Era increïble córrer així. Quan portava 2 km vaig veure, perquè la pista anava paral·lela a la carretera de bike, que arribava la Isa, cosa que em va tranquil·litzar, perquè sol feia que pensar en ella, en la pluja i en el poc que l’hi agrada anar en bici, i menys en aquelles condicions. Vaig fer un running relativament tranquil, a un bon ritme, vigilant que l’esquena no es queixes, i procurant no fotre’m de cap perquè amb aquelles bambes semblava patinatge artístic. Temps final de 49min 50seg (posició 478 de 675 totals).

Running o Cros?

Vaig completar la Triatló amb un temps total de 2h 44min 37seg, en la posició final 457 de 611 participants masculins. Vaig arribar xop de dalt a baix i ple de fang pertot arreu. Va ser una Triatló molt dificil per la pluja, però una molt bona experiència. Sobretot perquè la Isa va aconseguir acabar també i va fer un fantàstic debut en la categoria Olímpica en una Triatló que es va complicar molt per la meteorologia. Moltes felicitats Isa, estic molt content i orgullós. Ho vas fer molt i molt be. També voldria donar les gracies al Marti i a la Judith, que van venir a animar-nos (molt de mèrit per la distancia i el temps que feia) i felicitar al Xavi i al Paradell, per ser Finishers també. El millor: que ningú es va fer mal.