dilluns, 4 de novembre de 2013

Cursa de l'Amistat 2013


Per segon any consecutiu he participat en una de les curses mes maques, alhora que exigents que hi ha, la Cursa de l’Amistat. Es una cursa que es fa sempre l’1 de Novembre i que va des del castell de Montjuïc fins a dins de les atraccions del parc del Tibidabo, o sigui, de muntanya a muntanya, creuant tot Barcelona en línia recta. Son poc mes de 16 km, dels quals, a part de la baixada de Montjuïc i el primer tram del carrer d’Entença, la resta, a partir de l’Illa Diagonal, es van tornant mes i mes durs, amb el seu grau màxim a partir de que comencem a pujar la carretera de Vallvidrera.

Aquesta es una cursa emblemàtica de la ciutat, organitzada per la família de Francesc Mates, que era un precursor del running a Barcelona. La seva família, ajudada per molts voluntaris, munten cada any aquesta cursa, totalment gratuïta (et demanem portar una ampolla d’aigua i alguna cosa de dolç o salat, per contribuir en els avituallaments...res mes), que es un exemple d’organització en tots els aspectes. Molt a aprendre tenen les demès curses d’aquesta, en tots els sentits. Tot està sota control i el corredor es sent molt ben tractat des del primer moment. Guarda-robes, avituallaments, papereres durant el recorregut, regals i massatges a l’arribada, un sorteig final amb premis, i mes coses, sense cap cost. Tot amb un somriure a la cara. Sol tinc paraules d’agraïment per Myrna Mates i tota la gent que contribueix a l’èxit aclaparador d’aquesta cursa. Afegir que no es competitiva o sigui, que res de xip, res d’arc de sortida ni d’arribada, solament es fa una classificació per llocs a l’arribar i cadascú es mesura el seu temps amb els seus rellotges.

Els tres Finishers
Aquest any arribava amb molt menys entrenament que l’any passat i sabia que seria complicat millorar la marca del 2012. A les 7,45h del mati ja estem a dalt del Castell el Sandro, el Joako i jo, entre els 800 atletes que han aconseguit una inscripció, que s’esgota en 24 hores. Fa un dia radiant, perfecte per córrer. A l’horitzó es veu el cim del Tibidabo, que es cap a on anirem corrents. A les 8 en punt, es dona la sortida, després d’unes paraules de la Sra. Mates, recordant al seu pare i els valors que transmetia amb la seva afició a córrer. Nomes sortir el Joako i el Sandro ja s’escapen, jo no vull baixar tan ràpid com l’any passat, els excessos del principi després es paguen pujant el Tibidabo. I mes, si no estàs gaire entrenat. Faig els primer quilòmetres amb tranquil·litat, reservant forces. Sense adonar-me ja estem passant per sota l’Illa i encarant Major de Sarrià, que es on hi ha el primer avituallament d’aigua, que prenc totalment. A partir d’aquí ja tot es cap amunt i s’han de prémer les dents. Durant tota la pujada vas acompanyat per unes vistes de la ciutat fantàstiques, cosa que fa que sigui una mica menys dur. I mes amb el dia radiant que feia. Arribem al principi de la carretera de Vallvidrera i la cosa ja es posa seria cap amunt. El segon avituallament, a mig camí de Vallvidrera, em serveix per prendre’m l’únic gel que porto. Després de passar el poble hi ha les rampes amb mes percentatge i aquí costa inclús córrer, però no em paro a caminar en cap moment. No ho vaig fer l’any passat i tampoc ho he fet aquest, que era un dels objectius. Fer-la tota corrents, sigui quin sigui el ritme. A poc a poc, ja es veu el parc d’atraccions mes a prop i la moral puja. Passem l’Observatori Fabra i ja encarem l’ultima rampa del Hotel Florida, amb les forces prou justetes. Aquí ja sento els crits d’ànim de la Isa, de la Bastus i el Vic i de la Wai-shan, que em donen forces per l’últim tram. Moltes gràcies a tots. Recta final i paro el rellotge en 1h 28min 54seg (posició 321 de 723 finishers), uns 3 minuts mes lent que l’any passat. Però molt content. Després comparant els temps de cada quilòmetre, la diferencia la vaig perdre en els 6 primers, que vaig fer molt mes lents que el 2012, per la por de no aguantar al final. El tram de pujada vaig clavar els temps de l’any anterior, mes o menys. Felicitar també al Joako i al Sandro que van fer una cursa fantàstica. Quin parell de cracks.

Últim esforç pujant l'Hotel Florida

Una vegada arribats, et sents aclaparat de tantes coses que et regalen i de les atencions que tenen amb els participants, sempre amb un somriure. Molt i molt agraït. En definitiva, un mati d’esport dur alhora que fantàstic, per gentilesa de la gent de Mates. Moltes gracies. L’any vinent repetirem segur....aquesta serà sempre fixe al meu calendari de curses.

                                           

Aquí teniu el link del meu Garmin del resultat de la cursa: 

8 comentaris:

  1. Super Big!! y eso que todavía estas sin entreno!! enhorabuena campeon, y gustazo disfrutarla contigo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu si que hiciste una gran cursa...imposible seguirte....con o sin Cavalls...muy grande.....congrats

      Elimina
  2. Felicitats crack!!! Ets gran Carles, no tothom té els collons de fer-la!!! Un petó enormeeee

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb animadores i voluntaries com tu...tot es mes senzill.....petonas wapa

      Elimina
  3. Moltes felicitats tete ho vas fer molt be i ara entrenar en mes força
    Un peto molt gran

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara a tope per la Behobia.....i a disfrutar del cap de setmana a Donosti

      Elimina
  4. El año que viene a reventar tu marca!!! No vas a la Behobia este año???
    Te dejo mi crónica por si quieres echarle un vistazo: http://objetivobehobia.blogspot.com.es/2013/11/cursa-de-lamistat-2013.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que repito Behobia, por supuesto...aunque este año voy menos entrenado que el pasado....he tenido muchos problemas de espalda y estoy entrenando mas suave, para llegar a la Maraton de BCN en condiciones

      Elimina