dimecres, 18 de març de 2015

Marató Barcelona 2015...improvisació satisfactoria


Sembla que aquest any 2015 esta sent un any d’improvisacions en les competicions. Després de la participació precipitada a la Mitja de Granollers, ha vingut la no menys precipitada i inconscient de la Marató de Barcelona. Però anem a pams. Després de fer la Mitja de Granollers i especialment, després d’un entrenament de cargues fet poc després, vaig tornar a sentir molts dolors lumbars a l’esquena, que hem van fer parar completament tots els entrenaments i totes les competicions a les que estava apuntat, perquè no volia tornar a passar per la ciàtica que havia tingut fa un parell d’anys. Ressonància magnètica i visita posterior al traumatòleg confirmàvem que la hernia discal que tinc s’havia despertat i que calia reposar. Això va comportar no poder fer ni la Mitja de Barcelona, ni la Mitja de les Vies Verdes, ni la de Cambrils. Tres curses que hem feien il·lusió però que per precaució, vaig tenir que anular. I tres setmanes senceres sense fer res i el dubte de si em recuperaria per poder tornar a reprendre els entrenament de cara el IM de Zurich. Això sumat a canvis en la meva vida personal, van fer que el mes de Febrer fos pràcticament improductiu a nivell d’entrenaments. Tocava tornar a les sàvies mans del David Serra i esperar que els dolors lumbars no anessin a mes. A principis del mes de Març els dolors ja van anar disminuint i ja vaig poder començar a trotar, pedalar i nedar una mica suaument. 

Dissabte a la Fira amb un parell de cracks: el Jaume i la Maria Vasco
A tot això, el dijous anterior a la Marató de Barcelona, tot dinant amb uns amics que tots la corrien, hem vaig oferir a ajudar a algun d’ells en els últims 20-25 km de cursa, tal com havia parlat amb el meu entrenador, el Jaume Leiva. Però un d’ells s’havia acabat de lesionar, i entre tots, mig en broma mig en serio, hem van anar engrescant perquè agafes aquest dorsal i intentes fer-la sencera. La idea em motivava, però no deixava de ser una bogeria, atès que acabava de sortir de la lesió d’esquena i que no havia fet pràcticament quilòmetres des de Granollers. L’endemà l’hi pregunto al Jaume i hem diu que la comenci, a ritmes molt suaus, i que vagi fent si em trobo be, però que a la mínima molèstia, pari. I així es com, sense tenir-ho previst, hem presento a la línia de sortida del diumenge 15 de Març, que a sobre coincidia amb el meu aniversari, o sigui que m’autoregalaria, la meva quarta Marató, tercera a Barcelona. Això si, divendres encara hem va donar temps de trotar 10 km i de fer-me un massatge després. Dissabte tocava visita a la Fira, a on vaig trobar i saludar a un munt d’amics i la resta del dia a descansar i prepara-ho tot per l’endemà.

Els animadors sempre et treuen el millor dels somriures
A les 8 del mati vam quedar amb el Carles i el Ferran, que també la feien. Jo l’hi vaig dir al Carles de fer-la plegats, perquè ell volia sortir a un ritme de 5:10/km i a mi ja m’anava be, per no anar massa ràpid i després pagar-ho per la falta d’entrenament. El Ferran volia sortir a un ritme mes lent. Ultimes bromes per treure’ns del damunt els nervis que sempre provoca una Marató i ja ens instal·lem dins dels calaixos de sortida. La sortida, a la avinguda de Maria Cristina, es espectacular. A part fa un dia ideal per córrer. Amb fred però amb sol. I a les 8:30 es dona el tret de sortida de l’elit i després anem sortint tots els 19.000 inscrits, d’una manera esglaonada. Esta ple d’estrangers (diuen que un 40%), amb majoria de francesos, el que fa la cursa encara mes internacional. Ja s’ha convertit en el quart Marató mes popular d’Europa, després dels intocables Londres, Berlin i Paris. A mes, aquest any, vaig notar un increment significatiu d’animació pels carrers, amb molt trams plens de gom a gom, cosa que s’agraeix moltíssim, sobretot en els últims quilòmetres de la cursa. Encara a anys llum de l’animació que vaig comprovar al Novembre a la Marató de New York, però deu n’hi do la gent que havia pels carrers de Barcelona. Moltes gracies a tots ells, però especialment a tots els companys del Club I Run with Leiva i especialment a la Isa que, per sorpresa, va aparèixer varies vegades durant tota la cursa animant com sol ella sap fer, i al Joan, que tot i lesionat va estar animant en molts punts del recorregut, i al Jordi, pels dos trams que hem va acompanyar corren i donant ànims “in situ”.

Parlant pròpiament de la cursa, vam sortir mes ràpids del parlat. Vam anar sobre 5,00/km, cosa que per desgracia, va castigar massa al Carles, que es va despenjar de mi vora el quilòmetre 25. Per mi aquest ritme era un ritme còmode i nomes tenia dos dubtes al cap de no controlava. Un era fins quan podria seguir en aquell ritme per la falta d’entrenament i si l’esquena aguantaria sense queixar-se fins al final. Per aquesta segona opció, ja tenia un bitllet de 20 euros a la butxaca, per si tenia que tornar amb taxi. El primer dubte l’aniria aclarint durant el recorregut. Tenia previst i portava gels de PowerGel cada 10 quilòmetres i un últim molt mes concentrat, també de PowerGel, que pensava prendre sobre el 36, com així va ser. Em van sentar de conya, tan els normals de vainilla com el concentrat de cola. A part, una mica d’aigua, intercalat amb isotònic, a cada avituallament. No vaig menjar ni veure res mes. Amb el Carles havien parlat d’intentar assolir el sub 3,45 i a mi, aquest objectiu ja em semblava be. Sabia que seria molt difícil apropar-me a la marca de l’any passat, que va ser 3h 28min 44seg. Com he dit, vam sortir mes ràpids del parlat, i anàvem clavant tots els quilòmetres pels volts de 5:00/km. Jo anava còmode i em permetia parlar i anar mirant lo bonica que es la meva ciutat. Havia moltíssima animació, sobretot en punts com la plaça d’Espanya, el Passeig de Gracia, la Sagrada Família, la Meridiana i sobretot a Sant Andreu. El pas de la mitja el vaig fer en 1h 44min 48seg o sigui, clavadet a 5:00/km. A partir d’aquí potser be el tros mes lletjot fins que arribes a Diagonal Mar, que torna a estar pleníssim de gent. Llàstima la gent que creua inconcientment el carrer i que fa que a vegades, algun corredor estigui a punt de caure. En aquest punt l’hi dic al Carles de com va, perquè feia una estoneta que feia la goma i s’anava despenjant, i em diu que tiri, que ell necessita afluixar el ritme, que ja va molt tocat. Ens desitgem sort i jo continuo clavant els parcials i ja descomptant mentalment quilòmetres per l’arribada. El tram del front marítim es fa dur, però de cardio vaig be i les cames segueixen responen. I, el que es millor, res de dolor lumbar. Doncs res, seguim endavant. Un crit d’ànim de l’animadora numero 1, la Wai-shan, al quilòmetre 35, em recàrrega les poques bateries que ja em queden. Torno a veure al Joan i l’hi dic que segueixo al mateix ritme i que tinc el 3,45 assegurat i que sinó passa res estrany, vaig a pel sub 3,30. La zona de Arc de Triomf i sobretot plaça Catalunya i Portal de l’Angel son espectaculars i estan pleníssims de gent. En aquest tram tornava a tenir al costat al Jordi donant-me ànims a tope. Plaça de la Catedral, Via Laietana per descarregar una mica les cames, i ja encaro passeig Colom. Segueixo a bon ritme i estic content. Estic gaudint de la Marató i això m’omple. La pujada pel Paral·lel amb la vista clavada a la plaça Espanya, la faig a ritme també. M’acomiado del Jordi, miro el rellotge i em dic, som-hi que tens el sub 3,30 a tocar dels dits. Ara toca tirar de cap, apretar el cul, serrar les dents i cap amunt. Com a dada diré que al quilòmetre 40 anava en posició 4.502 i que a meta vaig entrar en posició 3.869. Vaig avançar a molts corredors en els últims 2 quilòmetres i 135 metres. Be, de fet, la meva posició en el quilòmetre 5 era la 6.240 per acabar en aquesta que dic de 3.869. Una cursa en progressiu o si mes no, constant. I pel final, el millor de tot, arribar a plaça d’Espanya, girar cap a la teva esquerra i encarar Avinguda Maria Cristina amb la font màgica de Montjuic i les columnes de Puig i Cadafalch al fons, i que pel cap et passin mil coses i pel cos un pessigolleig, que fa que entris a meta amb el mes gran dels somriures. Creuar l'arc d'arribada d'una Marató es especial, molt especial. Aquesta l’he tornat a gaudir. M’agrada córrer i m’agrada córrer Maratons. 

Apretant les dents a la recta final...foto del gran Marcos Cabrera
Moltes gracies Joan per donar-me l’oportunitat de fer-la, tot i que em sap greu que no la poguessis fer tu, que per això havies entrenat. Tot i això, un honor portar el teu dorsal. Qui ho anava a dir allà pel 1992, quan et vaig acompanyar a New York, jo de supporter i tu de runner. Ens devem una Marató junts i aquesta serà Chicago 2015 seguríssim. Ja ens hem donat la ma. 

Visualitzant la meta...foto de Marcos Cabrera (moltes gràcies crack)
La segona mitja la faig fer en 1h 44min 39seg, completant la Marató en positiu en un total de 3h 29min 27seg (posició final 3.869 de 15.499 finishers). A vegades les bogeries surten be.
Vull felicitar a tots els Finishers del Club i molt especialment al Carles Silvestre i al Ferran, que la van completar amb molt bons temps.
Carga de motivació extra per seguir entrenant per IM Zurich, que de veritat ho necessitava.

Us deixo el link del meu Garmin perquè veieu les variables de la Marató:


4 comentaris:

  1. Moltes felicitats tete, ho vas fer super be, despres del mes de febrer que has petit tens que estar molt orgullos, Zurich es rendira els teus peus, ara ha seguir entrenan i seguir lluitant
    Gracies per las tevas paraules
    Un peto molt fort

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ufffff Zurich encara ho vec molt lluny, però seguirem entrenant per arribar-hi en les millors condicions possibles.
      Moltes gracies pels anims.
      Un petó

      Suprimeix
  2. Molt bé Carles!!! Sóc company del club IRWL, però diria que no hem coincidit encara. Felicitats per el temps aconseguit!!! Pel que llegeixo, després de 1 mes sense entrenar i posar-te a linia de sortida quasi d'espontani, et surt un boníssim temps.
    Enhorabona i ens veiem algún día de #verd ;p

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies Juanma.
      Cert, va estar una Marató molt improvisada però va sortir prou be.
      A veure si algun dia coincidim en algun entrenament o competició.
      Salut

      Suprimeix