Travessia Alternativa i Dinar d'Estiu

M'habia dit que nomes escriuria cròniques de les diferents competicions que anés fent, però aquesta entrada es molt especial perquè ens a costat un munt que es pugues fer amb èxit.

Ja fa molt de temps que veníem preparant amb molta il.lussió una Travessia nedant de diferents distàncies (1000-2000-3000) entre la platja de Sa Punta i la de Sa Riera, al municipi de Begur, i desprès un dinar de germanor entre tots els membres del Club que hi volguessin assistir-hi.

Una vegada ho teníem tot preparat i organitzat, el dijous pel mati rebem una notificació via mail de l'Ajuntament de Begur, dient que, sinó teníem els permisos corresponents, ens prohibien fer la Travessia, alegant que era un proba esportiva i que, com a tal, necessitàvem una serie de permisos.

Ens varem passar tot el mati de dijous parlant i intentant raonar amb l'Ajuntament i el Departament de Costes de la Generalitat de que no fèiem cap proba esportiva i que nomes era una trobada lúdica dels membres del Club per entrenar en aigües obertes (tal com hem fet i continuarem fent un munt de vegades a Barcelona i els seus municipis colindants), que a mes, comportaria un benefici en forma de despesa en el municipi, perquè també ens quedàvem a dinar en un restaurant de la zona. Pues res de res, ells tancats en banda amb el permís dels nassos i nosaltres sense tenir temps material de demanar-lo o d'organitzar una trobada alternativa.

Em reservaré la meva opinió dels polítics que van prendre aquesta decissió perquè la diria ben grossa, perquè entenc que el mar es un lloc public i que cadascú pot nedar en ell, sense tenir que demanar permís a ningú. Nomes faltaria que arribéssim a aquest punt de regulació, que ja seria patètic o millor dit, dictatorial. Però en fi, es veu que qui ens ho va prohibir, amb amenaces de detencions incloses, no te mes problemes al seu poble, que 30 joves que volem fer una mica d'esport en les aigües de la seva vila.

Com que vam veure que la cosa no es solucionava, entre l'Anna, el Pau i jo, vam decidir canviar el lloc i fer-ho a Vilassar de Mar i desprès anar a dinar al Palomares. Tots ells llocs mítics de la meva infantessa i joventut, amb les hores i hores de platja i futbol de sorra, passades allà.

Desprès d'avisar a tots els socis i amb la lògica decepcció de tots ells per la injustícia de la decissio pressa envers la excurssió a Begur, la quasi totalitat d'ells ha vingut igualment, encara que el lloc en principi, no fos tan macu.

Al final hem sigut uns 25 i hem fet dos sortides al mar: una sobre un triangle marcat per les boies, que era aproximadament sobre uns 1000 metres i una segona, amb dos voltes sobre el mateix recorregut, que sortien, lògicament, el doble, o sigui, 2000 metres.

Primer hem fet la de 1000, amb Xaxa, Paradell i Ferran al podi (perdoneu però no se l'ordre perquè no hi era a l'arribada) i la de 2000, amb Nico, Presi i Marti al podi. Jo he fet la de 2000 i he arribat desprès del Marti, però el que es mes important, m'he sentit prou be amb el neoprè i he aconseguit nedar sense pensar-hi massa. A lo millor perquè havien tantes meduses que nomes tenia el cap en anar-les esquivant. En fi, un altre paset per sentir-me còmode en la natació amb el dichos neoprè.

Al final teníem preparada una mega-nevera amb begudes i fruita, que ens a servit per avituallar-nos com calia. També comentar que la gent de la platja ens mirava com bitxos raros i que mes d'un ens a preguntat que fèiem i qui érem. I ningú a cridat a la policia, cosa que deu voler dir que el que fèiem era legal i no necesitavem cap permís. Clar que a Begur potser regeixen unes normes particulars i exclusives pel municipi i no n'estem assabentats.

Desprès hem anat a dinar tots plegats al Restaurant Palomares i al final el Presi ens a dirigit unes paraules molt emotives a tots, en un discurs sentit, transparent, directe i càlid, tal com es ell. Una bona cirereta al dia que hem passat tots plegats i que ningú ens a aconseguit espatllar. La força Dragona es imparable.

Vull agrair al Pau i especialment a l'Anna Bastus, companys en l'organització de la trobada, per la currada que s'han donat i sobretot, per compartir disgust i mala llet, quan ens van comunicar que no ho podíem fer a Sa Riera. Entre els tres a estat mes fàcil portar-ho i desprès, trobar la solució.

Salut i Força Dragons, sempre.

Triatló Striptease de Les Angles

Desprès d'un cert temps sense poder competir, bàsicament perquè no estic federat, sinó hagués pogut fer la Tri de Banyoles, que ganes en tenia, arriba el cap de setmana del meu debut aquest any en Triatló. El cap de setmana esperat de Les Angles, per les grans referències que tenia dels companys del Club de l'any passat i perquè em feia especial ilussió el debut de la Isa en la distancia Sprint, desprès del seu bon paper en la de Banyoles.

Divendres per la tarda empaquetem totes les coses, carreguem les bicicletes al cotxe i cap a Les Angles, que em quedat allà per passar la primera nit, en lloc de Martinet, com era el nostre primer pensament. Al arribar ja al vespre, fot un fred que pela i nosaltres amb bermudes i xancletes. Ens trobem a l'Anna i al Ferran i busquem ràpidament un lloc per sopar una mica de pasta, amb la dificultat que te això a França a quarts de deu de la nit. Cony, perquè soparan tan d'hora els veïns de dalt? Al final ens encabim en una pizzeria i desprès arriben tota la resta de Dragons que participaran l'endemà en la modalitat Sprint i uns quants mes que venen de supporters o que es queden tot el finde perquè diumenge fan la Olímpica o la Half. Olímpica que vaig dubtar en apuntar-me, però vist el que va succeir, vaig fer be en no fer-ho i deixar el debut per Andorra a finals de mes. Una vegada sopats, cap a dormir, al "Four Seasons" de Les Angles.

L'endemà ens llevem ben d'hora ben d'hora ben d'hora, i a les 6,30 ja estem esmorzant per carregar les piles pel que vindrà. Desprès d'esmorzar baixem ja al llac de Matemale, que es on es farà la proba, per recollir els dorsals i esperar l'hora de la sortida. Al arribar fot també un fred que pela, però per sort, el dia es va aixecant i comença a sortir el solete, just en el moment que estem deixant les bicis i tot el material dins de boxes. Una vegada tot desat a lloc, ens anem cap a la línia de sortida al llac per escoltar el briefing de la proba, tan en francès com en català (tot un detall en un país tan chauvinista com Le France). Com que arribem amb el temps just a la sortida, ja no em vaig prendre tot el temps necessari per colocar-me be el neoprè i per poder escalfar una mica dins del llac, cosa que hagués d'haver fet segurament. Nomes una remulladeta, abraçades i petons, desitjos de sort amb la resta de l'equip i cap a primera linea a la sortida.

Un parell de minuts desprès i sense temps de concentració ni de res, donen la sortida i jo començo a nedar com un esperitat en les primeres posicions, convençut de que tot anirà sobre rodes o millor dit, sobre neoprè. Peró per sorpresa meva i també preocupació, al portar solament uns 100 metres, començo a notar que em falta l'aire i que m'ofego dins del neoprè. Va ser una sensació molt i molt desagradable i vaig parar automàticament i començar a nedar braça per tranquilitzar-me i tornar a agafar l'alé. Al moment torno a fer 2 braçades mes i torno a ofegar-me i em comença un nerviosisme que mai a la meva vida havia tingut dins de l'aigua. Ho intento solucionar nedant una mica d'esquena però ja em dono compte que tot el problema es d'agobio del neoprè i que necessito treu me'l si o si. Paro, miro cap a la meva dreta i veig la moto d'aigua i disparat cap a ella, no se ben be amb quina intenció, però em volia treure el traje el mes aviat possible. Dins de l'aigua ja m'havia descordat la part del darrera, però treure'l es impossible. El noi de la moto em va veure super agobiat i em va ajudar a pujar a la part posterior i també a treure'm el neoprè, que jo sol no podia, imagino que també pels nervis que havia agafat.....una sensació molt desagradable que no entenia perquè m'habia passat. Una vegada em vaig treure el neoprè, l'hi pregunto si podia continuar la proba i em va dir que, evidentment, clar que si i que si em sentia amb forces de seguir nedant, cosa que vaig dir que si. L'aigua tampoc estava gens freda i es podia fer sense neo tranquilament. Al tornar al llac ja havia passat tothom i em vaig reincorporar a la carrera en l'ultima possició i encara vaig recuperar mes o menys la meitat de places, tot i que ja no vaig poder agafar el ritme en cap moment i que vaig nedar tota l'estona pensant perquè collons m'havia passat el que m'havia passat, sortint de l'aigua en el lloc 66 a 1,43 del primer, que no esta gens malament, desprès de l'espectacle que havia donat. Desprès la Katia em va dir que m'havia vist a sobre de la moto i com la passava desprès amb solament el trisuit i que havia flipat, però jo crec, que desprès de l'Striptease, tampoc vaig nedar gaire be. Ara, desprès de donar mil voltes al que m'ha passat, penso que es un cúmul de coses. Primer que no estic gens habituat a nedar amb el neoprè, desprès que no vaig escalfar gens, sortint rapidisim a primera fila per no tenir cap problema de cops i desprès, i sobretot, que l'alçada del lloc també va influenciar. Be, en fi, mes entrenament amb neoprè i no pensar-hi gaire, perquè Andorra esta aprop. La Vila cap problema, perquè no es fa amb neo.

La resta de la Tri ja va ser una mica menjada d'olla pensant en el tram de Swim, però haig de reconèixer que vaig aconseguir oblidar-me i gaudir del fantàstic paisatge on es feia la proba. Com m'agrada la Cerdanya i el Capcir, en aquest cas. Son macus de collons i mes en aquesta època de l'any. Tenim un país petit, però meravellós. Havia un tram de bici bastant duret, però es feia be i el tram de Running era per dins d'un bosquet al costat del llac, molt i molt maco, tot i que tenies que anar amb compte amb les arrels dels arbres, que no provoquessin alguna caiguda o revinclada de tormell, com l'hi va passar a la Isa i a la Katia. En resum, punts a millorar: la bici evidentment i fer la T1 molt mes ràpida. Tot i que no vaig estrenar les noves Zoot (això ho deixo per la Vila), el running em va sortir prou be, estic content. Sobretot al final, amb els ànims que vam rebre de tots els supporters del Club que van venir a veuren's i que van fer que la part final de la proba no fos tan dura. Els crits d'anim t'esperonen i et fan treure forces d'on no en queden. Sobretot tinc gravat el crit del "osito" Joako dient: "apreta el culo Carles"....em va encantar jeje. Moltes gràcies a tots pels ànims. Curiositat de la proba, es que vaig acabar una posició per sobre del lloc que havia sortit de l'aigua....en Bike vaig perdre 14 llocs (fatal) i en Run vaig recuperar 15 (prou digne).                                                                                                                                                                              

Vull felicitar molt especialment a la meva dona, la Isa, perquè, tot i que va patir de debò, va acabar la seva primera Triatló Sprint i això te molt de merit. També faig extensiva la felicitació a totes les Dragones que debutaven en la distancia. Totes ho van fer de faula i el color groc Drago va estar molt ben representat.

Els Sprint's

Desprès de la proba i de les abraçades i felicitacions i fotos de rigor, varem dinar tots plegats al costat del llac. Recollim els dorsals del Pau i del Mikel i nosaltres ja vam marxar cap a casa a Martinet, que era on estaríem dissabte per la nit. A Martinet tenien que venir a dormir la Lídia i família, però al final, per problemes de transit no va poder ser (Li queda pendent i aquesta vegada serà tot un cap de setmana, amb BTT inclòs). Per casa van passar el Mikel i el Pau per recollir els dorsals i vam comentar la jugada de la Tri, mentre preníem (alguns) unes birres. Ells tenien l'Olímpica el diumenge. Desprès de marxar, rebo una trucada del Mikel que tenia problemes mecànics amb la seva bici i que si l'hi podia portar la meva l'endemà, per fer la Tri amb ella, cosa que vaig fer encantat.

El diumenge ens vam aixecar molt d'hora perquè ens feia molta ilussio veure la sortida de la resta de membres del Club que participaven, tan en la Half com en l'Olimpica. Vam quedar amb la Lídia a mig camí i tornem cap a Les Angles, que falta gent. Al arribar estava tot emboirat, però els ànims de tots els que participaven estaven pels núvols i això no va impedir que tots fessin un fantàstic paper, en les seves respectives modalitats. Una enorme felicitació a tots, perquè cadascú, dins del seu nivell personal, ho va fer molt i molt be. I nosaltres ens ho vam passar en grande animant. De fet, la gent flipava perquè eren els únics que animàvem i ens fèiem notar una barbaritat. Llàstima que ens vam oblidar l'esquellot que tinc a Martinet, que sinó......

Els Half's

Els Olimpic's

Una vegada acabades totes les modalitats, ja ens vam tornar cap a Martinet i d'allà, cap a casa, tot pensant que havíem passat un fantàstic cap de setmana d'esport i amistat, amb una gent genial en tots els sentits. Orgull de Dragó a tope........i amb ganes de millorar resultat i prestacions la propera vegada....que es d'aquí 15 dies.

Ara mes que mai.....NO SURRENDER with or without NEOPRENE

Trail de Sant Esteve de Palautordera

A la tercera va la vençuda i, desprès de no poder competir en les dos ultimes probes en les que m’havia inscrit, ho vaig poder fer en el Trail de 13 km de Sant Esteve de Palautordera.

Aquesta era la primera vegada que feia una competició de Trail i la veritat es que anava amb moltes prevencions perquè tinc els turmells de cristall, desprès d’haver jugat 10 anys a basquet, tot empitjorat amb alguna lesió posterior jugant a paddle.

Però la cosa no va pasar de 3 revinclades de turmell, sense gaire importància, imagino que esmorteïdes per les turmelleres que portava i que van aguantar l’estrebada.

Be anem a pams, diumenge ens llevem d’horeta pel mati i desprès d’esmorzar, passem a recollir al Jordi Paradell, per anar plegats cap a Sant Esteve.

Arribem, aparquem i anem a recollir dorsals i xips al lloc de sortida de la cursa i ens sorprèn un ambient magnífic, amb tot molt ben organitzat, i amb un speaker de faula, divertidíssim, que es guanya, amb els seus sarcàstics comentaris, a tots els participants.

Com que teníem temps abans de sortir varem anar a fer una coca-cola a un bar del poble, mentre esperàvem també als altres Dragons participants: el Roger i el Xavi Farre. Una vegada tots junts i desprès de veure la sortida de la cursa de 27 km, ja ens varem encaminar cap a la línea de sortida, on tornava a fer les delícies de la gent el crack del speaker.

Últims estiraments, ajustem cordons i pam.....sortida i tothom a córrer cap al bosc. Nomes començar ja teníem la primera pujada, que va posar tothom en fila india. Feia molta calor i els Dragons ens vam anar separant, amb el Jordi davant, desprès jo, el Roger, el Xavi i la Isa, posicions que vam mantindre fins al final.

Pujades i baixades, algunes molt tècniques i d’altres no tant, s’anaven succeint. Primer un avituallament solament amb aigua i desprès un segon, absolutament de “boina”, amb tota mena de begudes, fruita, fruits secs i, el que mes em va agradar, i vaig menjar a saco, gominoles. Error perquè vaig fer una barreja de la ostia i desprès la panxa es queixava una mica.

Tot el recorregut era maquíssim, passant pel costat d’un llac i creuant 2 rierols, amb aigua per sobre del turmell, pujant fins un castell en ruïnes, que el feien molt dur, però alhora molt variat i divertit. Jo em vaig trobar prou be durant la carrera, caminant en varis punts on havien pujades impossibles de fer corrent, almenys per mi, i anant molt en compte en les baixades (el meu punt feble), per la por a torçar-me un turmell i tenir que plegar. Un recorregut bastant exigent i mes per la calor que va fer tot el mati. Potser haguéssim d’haver sortit un pel mes d’hora per evitar-ho.

Desprès d’una volta circular per la zona del Parc del Montseny propera a Sant Esteve, vam tornar a entrar al poble per completar els 13 km en 1h 24m i satisfet, però cansat, ja que no estic massa avesat a aquest tipus de curses. La mes gran alegria era no haver-me trencat els lligaments dels turmells per (no recordo els cops) vegada.

La recta final també va ser molt divertida pels comentaris del speaker, que no es va lliurar de la meva felicitació posterior (quin tros de crack que esta fet aquest paio), poca espera desprès fins que van arribar la resta de Dragons i una estona posterior de recuperació de forces.

La Isa va arribar amb un fort cop a l’espatlla esquerra, fruit d’una caiguda que havia patit al principi de la cursa i varem pasar un moment per la Creu Roja a que li curessin les rascades i l’hi posessin gel per baixar el dolor. Desprès la cosa no ha pasat a mes, per sort i perquè la Isa esta forta com un roure.

Menció a part es aquesta part del post-Trail, on havia de tot, incloent uns fantàstics bocates de botifarra o de formatge, i unes birres per acompanyar. Chapeau per l’organització, en tots els sentits, tan previs, com durant i post carrera. Segur que l’any vinent repeteixo, perquè es la cursa mes ben organitzada que he estat mai.....un 10 en tot.

Aquí us deixo el link del meu Garmin perquè pugueu veure perfil, ritmes i demes cosetes.

Trail Sant Esteve de Palautordera 2012 de carles1966vidal en Garmin Connect: Detalles

Fast Triatlo Castelldefels....o no

       Arribava aquest diumenge amb moltes ganes per un munt de coses: era la primera Triatló de la temporada, anava a estrenar el meu neoprè, era la primera vegada que nedaria amb ell i per últim, perquè l’ultima proba que em vaig inscriure no la vaig poder fer perquè sortia d’una amigdalitis de cavall que m’havia deixat totalment KO, que era la cursa Trail del Cap de Creus. I per ultim i el mes important, estava totalment eufòric despres dels dos concerts impressionants que el Bruce havia fet a la nostre ciutat. Quin troç de fiera que esta fet. Extasis total els dos dies.

       Per totes aquestes raons em feia una il·lusió especial la proba d’aquest diumenge a Castelldefels.

       Però mira per on, que la nit de dissabte a diumenge va caure el diluvi universal i diumenge pel mati encara plovia a bots i barrals. De tota manera, em vaig aixecar d’hora i vaig anar al Canal Olímpic per veure com es plantejava la proba.

        Nomes arribar ja em van dir que s’havia suspès el tram de ciclisme (s’entén pel diluvi que estava caient) i que la proba es faria amb un segment de running, seguit de la natació, per acabar fent running un altre cop. Ja se’m van creuer els cables, perquè continuava plovent moltíssim i entenc que la proba es tindria que haver anul·lat totalment i fer-la un altre dia o reemborsar-nos els diners de la inscripció. Però això no va pasar perquè, tristament, l’organització, va preferir fer negoci i no esport, perquè en aquelles condicions no es podia fer res.

        A boxes ja hem vaig trobar amb la Lidia i el Toni, que estaven també molt decebuts perquè tenia que ser la seva primera Triatló i s’havia anul·lat parcialment. Desprès de comentar que fèiem, van anar a cercar al Joako, que també estava inscrit i entre tots 4 varem decidir no fer la proba alternativa i anar-nos a esmorzar a Castelldefels platja i veure si el temps millorava i podíem nedar al mar una mica.

      Dit i fet, i desprès d’esmorzar tots 4 i la Irene (la filla de la Lidia), el dia es va anar arreglant i varem decidir posar-nos els neoprens i entrar al mar a fer un entrenament.

       Jo estrenava el meu neoprè i nedava per primera vegada a la meva vida (mira que haure fet milers de kilòmetres a la piscina) al mar amb neoprè. Em va costar una mica posar-me’l i en l’intent, l’hi vaig fer un parell de sets, que el Joako em va explicar com arreglar.

       Feia corrent i prou mala mar, però tots 4 cap a dins a nedar una horeta en total, fent un recorregut prèviament marcat. Les sensacions no van ser gaire bones, perquè em sentia molt apretat dins del neoprè i no estic acostumat a aquestes sensacions. Vaig sortir de l’aigua prou agobiat i una mica marejat, cosa que mai m’havia pasat, però que penso que millorarà en propers entrenaments amb neoprè. M’haig de fer amb al traje, em deia el Joako. I te tota la raó. A part de posar-me’l millor.

      Al acabar la natació, i fer-nos la dutxeta de rigor, amb tothom mirant que feien 4 sonats banyant-se en un dia de mitjans de Maig, vam decidir, bàsicament per secar-nos, fer una estoneta de running pel passeig de Castelldefels.

      Mentre la Irene (moltes gracies pel suport logístic) vigilava cotxes, bicicletes i demes coses, tots 4 van fer 8 kilòmetres a ritme lleugeret amb els nostres trisuits Dragons, que van ser objecte d’admiració per la gent que passejava. Es devien pensar que érem uns pross.

      Total, que el que va començar amb un fracàs absolut per l’anulació de la proba, va acabar amb un mati fantàstic amb un bon esmorzar, un bon entrenament al mar i una bona sessió de running per acabar, cosa que va fer que el mati fos complert.

      I tot això amb la companyia fantàstica del Joako, la Lidia, el Toni i la Irene. Quina colla de cracks que estan fets. Moltes gracies macus.

      Esperem que aquest diumenge pugui fer la Trail de Sant Esteve de Palautordera i que no pasi res, per tercer cop consecutiu...................

Stage BCN Dragons 2012

          He necessitat 48 hores per poder pair totes les emocions i vivències que varen passar aquest cap de setmana amb els Dragons, en el primer Stage que vam organitzar a Puigcerdà, i poder escriure cinc cèntims de com va anar tot.

Aquesta historia comença amb la gran tasca feta per la Junta dels Dragons, integrada per 7 fantàstiques persones, tan a títol personal com a nivell esportiu. El 8 soc jo mateix, però els adjectius no em pertoquen a mi posar-los. Tot va començar com una idea, que posteriorment es va convertir en una ilussio i, que desprès de moltes hores de feina, de reunions, de mails, de trucades, de frankfurts (perquè no dir-ho), tretes de tots els raconets del nostre temps, es va convertir en una realitat. Una realitat que crec que a estat un èxit, a tots els nivells, i de la cual han gaudit tots els socis del Club, que es el principal objectiu que teníem marcat.

I quan una cosa es prepara amb el "carinyo", l'interes i la passió que ho hem fet nosaltres, difícilment surt malament, ens al contrari, acostuma a ser un èxit complert, com així a sigut.

          Tot comença divendres al migdia que plego de la feina i arribo a casa per començar a preparar la bossa amb totes les ganes del mon, i pensant no oblidar-me res. Aquí compto amb l'inestimable ajuda de la fantàstica llista que la Anna Bastús ens a passat a tots prèviament per mail.

Carreguem bosses i bicicletes al cotxe i, també amb el maleter ple de begudes dels patrocinadors, anem fen via cap a Puigcerdà, en un camí fet mil vegades, però aquesta vegada amb una ilussio nova, que em feia brillar els ulls d'emocio i ganes.

Quan arribem a Puigcerdà ja ens trobem a la Judith i al Marti que acaben d'arribar i poquet a poquet van fent cap la resta de Dragons, acompanyants i Dragons Kids, que participaran del Stage.

Descarreguem la beguda i ho deixem tot dins de la nevera del campus, per estar ben assortits de líquids durant les diferents activitats del Stage. Una vegada instal·lats corro a comprovar si tenim possibilitat de veure el partit del Barça de Basquet que juga la semifinal de la F4 d'Istambul contra Olimpiacos. Com que ens es impossible sintonitzar Esport3 decidim (Jordi, Anton, Roger i jo) anar disparats al poble en busca d'un bar amb tele. Això suposarà perdren's el clínic de bike fitting de CiclistLab, però jo davant d'unes semis de bàsquet, soc capaç de deixar-ho tot. No cal que us digui com va acabar la cosa i que hagués estat millor quedar-se al Clínic.

Al acabar el partit (emprenyat com una mala cosa i volem fotre tothom al carrer), tornem disparats al Campus, a on ja arribat tothom i ja han començat a sopar. Primeres rises i germanor a tope desde el primer moment.

Desprès de sopar el Pau, amb l'ajuda del Mikel, ens expliquen a tots, en un briefing brillant, totes les activitats programades i consensuades per la Junta, pel cap de setmana.

          Dissabte ens llevem ben d'hora, ben d'hora (molt mes que per anar a treballar jejeje) i cap esmorzar (els esmorzars son de traca per poder aguantar tot el dia fent esport) i sortim cap a la piscina, on començarem les activitats esportives del Stage. A la piscina fem una mica d'escalfament, entrenament dirigit pel Oscar de Usk Tim i tècnica de natació, amb grabació subaquàtica inclosa, per poder corregir posteriorment el nostre estil natatori. També tenim temps de fer-nos unes carreres, perquè les "ardilles" sempre seran "ardilles". Joako vull la revenja jejeje.

A la piscina em sento com "peix a l'aigua", mai millor dit, perquè es de les tres probes, la que se'm dona millor i la que sempre he fet.

          Una vegada acabem la piscina, tots ràpidament a vestir-nos amb roba de ciclisme, preparar bicicletes, bidonets, gels, inflar rodes, etc etc, que tenim que sortir ja mateix a fer la ruta del triatló de Les Angles pel Llac de Matamale.

Quin goig que fem tots vestits de Dragons i preparats per sortir en bicicleta.

El grup de "ardilles-pross" encapçalat pel Pau surten ja pedalant del Campus i quedem trobar-nos amb un segon grup, a on vaig jo i la majoria de Dragones i algun Drac amateur com jo, a Mont-Lluis, per iniciar l'ascenció a Les Angles tots junts.

Nosaltres arribem amb els cotxes i preparem les bicis i al cap de 10 minutets ja arribem ells, que ja s'han cascat vora 10 km de ruta. Quines maquines.

La ruta en bicicleta per la zona se'm fa durisima, perquè no estic gens acostumat anar en bici de carretera i menys en pujades, com les que fem. Peró alhora del patiment, el paisatge es brutal i la zona es fenomenal. Sense cotxes en quasi tot el recorregut i amb unes vistes espectaculars.

Voldria felicitar aquí a la meva dona i a la Judith, perquè van completar tot el circuit de vora 40 km com unes jabates i sense baixar de la bici en cap moment, solament en els petits descansos que fèiem, i que elles quasi no podien fer, perquè quan arribàvem al lloc, ja tots tornàvem a arrencar. També voldria agrair al Albert, al Pau, i al Jesús i al Oscar de Usk Tim, per haver ajudat i animat a pujar a les nostres dragones. Nomes dir-vos que era el tercer dia que les dos agafaven la bicicleta de carretera i que el màxim que havien fet eren 20 km, però completament plans, aquí a Sant Cugat-Cerdanyola. Quin merit mes gran que tenen. Felicitats.

          Quan varem acabar la ruta en bicicleta, el grupet que havia arribat en bici va tornar al Campus pedalant també, i la resta en cotxe disparats, que era l'hora de dinar.

Al arribar un bon dinar per carregar piles, una horeta de descans-siesta i cap al Running Gatorade, que teníem programat de 10 km per Puigcerdà-Bolvir. 

Abans de sortir vam repartir les equipacions que ens havia donat el nostre patrocinador i tots ben guapos, cap a la sortida del running.

Em pensava que estaria mes cansat, però en el running em vaig trobar molt be físicament, tot i el mal que em feia el genoll de la bici, i vaig fer els 10 km amb el grupet de davant, cosa que ni jo m'hagues cregut en els meus somnis mes irreals. Però les cames em van respondre i vaig aguantar el ritme molt dignament i amb el cap ben alt.

Desprès del running i dels estiraments preceptius, vam tornar disparats al Campus, que teníem temps de relax al jacuzzi (quina calda que feia dins, però que be que s'estava), temps de recuperació amb Compex, abans del sopar.

Despres de sopar, evidentment, i com a premi a un dia tan dur, va caure un GinTonic amb uns quants Dragons que van aguantar fins la mitjanit, entre anècdotes, acudits, histories varies i moltes moltes rises. Despres del GinTonic, a dormir amb un somriure a la boca de la feina feta i cansat, molt cansat, del tute esportiu del dia. Cony, si això ho hagués fet 15 anys abans seria una maquina jejeje. Però 15 anys abans, com diem amb el meu company de farras, no estàvem per aquestes coses. Això si, fèiem altres tipus d'esport....molt mes nocturn i sense frontals.

          Diumenge ens llevem també d'horeta per esmorzar i poder fer el Clínic sobre entrenament silenciós a càrrec de l'Oscar de Usk Tim. Molt interessant també. Conclussió per mi: dormir mes i descansar mes, cosa que no faig, perquè mai tinc hora per anar al llit.

Desprès tots un altre cop cap a la piscina a fer un altre entrenament, aquest cop fent servir el Nadathlon per corregir l'estil. Aquesta vegada ens acompanyen tots els Dragons Kids, que s'ho pasen d'alló mes be a la piscina, amb moltes mamis que també s'animen a posar-se en remull.

Una vegada acabem la piscina, tornem tots a vestir-nos amb els trisuits i les malles, per anar a fer el que al final a estat un dels moments mes divertits del Stage, que ha estat l'entrenament de transicions a càrrec de l'Oscar. No comentaré res mes, perquè els vídeos donen fe del entrenament, parlem per ells mateixos i son divertidisims. Sort que som prou bons en cadascuna de les probes per separat, perquè el que es el moment de la transició, mes val no comentar-ho. I mes en el meu cas, que es totalment patètic.

          Desprès d'aquest entrenament, vam fer l'ultima sortida en bicicleta per la carretera nacional (ja mes planet) desde Puigcerdà, passant per Alp, fins a Prats i tornar. Assenyalar aquí a la Sheila, que va fer tot el recorregut com una campiona, tot i la intensa pluja que va caure durant un temps. I també a la Katia, que em va acompanyar tota l'estona, i la feina que vaig tenir per seguir-l'hi el ritme. Que forta que esta. Quina fiera. 

Aquí també alguns Dragons van continuar per fer la volta complerta fins Bellver i tornar per la carretera de dalt, per Bolvir. La mala sort va fer que el Pau tingues una avaria (punxada) i es tingues que quedar a Prats, cosa que va fer que el tinguessin que anar a buscar en cotxe. Quina mala sort del "jefesito", una estona que podia picar-se amb la resta de cracks de la bici.

Una vegada acabada la ruta en bici, varem fer el darrer dinar i vam fer un divertit sorteig d'objectes varis dels patrocinadors, amb l'inestimable ajuda dels "azafatos" Mikel (repartidor oficial de petons) i l'Espriu, ajudats per la Emma i l'Arnau, tots dos en plan estelar. Que macos que son tots dos. Els nens em refereixo ehhhhhhhh jejejeje. Be, el Mikel i l'Espriu també.

Acabat el sorteig, tothom a fer maletes, carregar bicicletes al cotxe, abraçades, petons, i final del Stage, amb unes paraules que em ballàven pel cap i que continuen ballant-me: QUINA GRAN FAMÍLIA I QUIN GRUP MES MACO DE GENT QUE S'HA FORMAT EN EL CLUB. ORGULL DE DRAGO.

          Al tornar cap a casa amb la Isa vam estar comentant quina gran troballa vam fer aquell dia, encara no fa un any, que buscant Club per entrenar Triatlons per Sant Cugat, vam anar a parar a la pagina dels Dragons i aquí va començar tot........

          Per acabar donar les gracies a:

• Tots els socis pel seu entusiasme i companyerisme que mostreu sempre entre tota la gent del Club.
• A les mamis embarassades que no van poder fer esport i que segur que en tenien moltes ganes, i que varem cuidar del Kids durant tot el cap de setmana.
• A la Isabel Alias, per la seva fortalesa i constància en aquests moments tan durs per ella.
• Al Campus Cerdanya per l'acolliment i bon rotllo que van tenir (excepte el tema nevera del segon dia, que aquí van relliscar).
• Al Oscar i al Jesús de UskTim i a CiclistLab.
• A tots els patrocinadors, Compex, GU, Damm, Gatorade, Veri, RockStar.

          I sobretot, al meus fantàstics companys de Junta, o sigui, al Pau, al Mikel, a l'Albert, al Nacho, al Espriu, a l'Anna i al Presi (et vam trobar a faltar crack), perquè es un plaer poder compartir amb ells la direcció d'aquest grandiós Club que es diu BARCELONA DRAGONS TRIATLON CLUB. Nois, la feina ben feta sempre sempre dona els seus fruits.......i aquí els tenim......sou uns autèntics CRACKS.

         Per acabar, felicitar a totes les Dragones, que van donar al màxim d'elles i van estar a l'alçada i van aguantar tot l'Stage com a autentiques "jabates". Permeteu-me que personalitzi una mica mes en la Isa i també en la Judith, perquè van tenir el que s'ha de tenir, per fer el circuit de bicicleta de dissabte.

          Ja estem pensant en el proper Stage..............mes i millor..........NO SURRENDER

Cursa Bombers 2012

          Desprès de la dolorosa derrota contra el Madrid i d'un bon sopar compartit amb uns amics a base de pernil de jabugo, llom embotxat, formatges varis, i tot regat amb un bon vi del Priorat (alimentació pre- cursa segons marquen els canons de l'atletisme popular), me'n vaig a dormir molt emprenyat amb la derrota però orgullós de l'equip que tenim i molt confiat que en properes competicions (Champions sobre tot), ens traurem aquest mal gust de boca i tornarem a acabar una temporada fantàstica, com venint fent els últims tres anys.

          Ens aixequem sobre les 8,00 i desprès d'un esmorzar amb Nutella i del cafè en llet de rigor, ja tinc el cap en la cursa i amb unes ganes tremendes de fer una bona marca.
El Jordi Antolí ja ens va dir de la possibilitat de fer una bona marca, aprofitant l'inercia de l'entrenament de la Marató de Barcelona. He passat una setmana complicada amb molt mal a l'esquena i amb aquest dolor que tinc a l'empeine del peu dret, que em farà passar pel trauma la propera setmana a veure que em diu. Tot pinta a que sigui una tendinitis dels extensors dels dits del peu, però no avancem aconteixements.

Sortim cap a Barcelona que em quedat amb tota la família Dragona a les 9,15 dins del Parc de la Ciutadella, per fer-nos la foto de rigor i xerrar una estoneta abans de la sortida i desitjar-nos sort mútuament. Aquesta vegada no podem portar la nostra indumentaria habitual, perquè l'organització de la Cursa t'obliga a córrer amb la seva samarreta, ja que porta el numero incorporat, a part de fer la propaganda habitual del patrocinador principal de la Cursa. Aquest any es de color lila i la veritat sigui dita, veure a 24.000 persones vestides amb els mateixos colors corrents pels carrers de Barcelona, impressiona bastant.

Arribem justets al punt de trobada i a poc a poc, van arribar quasi tots els Dragons participants a la cursa. Xerrem una estoneta (també del partit) i tots disparats cap els seus calaixos de sortida, perquè amb tanta gent, sempre costa accedir dins dels esmentats calaixos.

Jo entro al de sub 50 amb la Isa, el David, el Martí, la Bastus, i el Roger, em diu que m'esperarà desprès de la sortida per fer la cursa plegats.

Hi ha un ambient fantàstic, amb musica inclosa, encara que els "gaiteros disfressats de monjos" estan una mica pillats i fora de lloc, pobrets.

Ja a la sortida veig davant meu el globus de 48min i penso, que si aconsegueixo agafar-lo durant la carrera, la feina de fer MMP (48min 08s a l'Hospitalet 2011), ja estarà aconseguida, perquè calculo que ell sortirà aproximadament 1 minut abans que jo.

          La sortida intento fer-la el mes ràpid possible, per poder agafar ja una mica de marge i intentant no tropessar amb algun corredor, perquè hi ha una immensa quantitat. nomes sortir intento trobar al Roger, però es absolutament impossible, degut a la gran quantitat de gent que hi ha, i decideixo fer la meva carrera, que sent un 10.000 tampoc passa res per fer-la sol.

Quan arribem a Colon i comencem a pujar pel Paral·lel em venen a la memòria mil imatges i records de la Marató, i em fa gràcia la diferencia de ritme i de forces que portava en aquell mateix punt. Aquesta vegada el Paral·lel no em sembla tan complicat jeje.

Desprès del Paral·lel girem per Floridablanca, per anar a buscar desprès la Gran Via, desprès de passar pel primer avituallament. Vaig molt be de ritme i no tinc ganes de trencar-lo en l'avituallament i decideixo passar de llarg sense aigua. Tampoc fa molta calor i desprès de 4 km no ho crec necessari.

En el km 5 veig que vaig una mica per sota dels 24min, que es el temps que m'havia marcat per poder fer la marca volguda i em sento content i amb forces.

Com que em veig be, augmento una mica el ritme, cosa que tampoc em costa gaire, perquè la Gran Via es ample i es pot córrer amb relativa tranquilitat, sense por de caigudes per la masificació.

Al girar per Marina veig molta gent retallant recorregut per la vorera i penso que es una tonteria i que no se quin sentit te fer-ho. Alhora em fixo en uns cartells de publicitat penjats en les faroles, que anuncien un concert dels Hombres G (ufffff que dolents, jo pensava que ja no existien, pel be dels timpans humans), i recordo el seu hit "sufre mamon" i em dic, a tope els últims kilòmetres.

A la Ronda si que prenc una mica d'aigua, però em noto que vaig molt be de cames i ja tinc l'absoluta seguretat, que sinó passa res estrany, que baixaré amb marge dels 48min.

Al girar per baixar per Via Laietana, ja veig davant meu el globus dels 48min i accelero el pas i el paso be, amb un gran somriure a la boca.

La baixada per Via Laietana es ràpida (amb una zona de musica a tope, que em recarrega les poques piles que em quedaven) i al final girem per Marqués de l'Argentera, per encarar la recta final d'arribada. Apreto les dents per l'ultim esforç final i passo per sobre l'alfombreta amb el meu Garmin marcant 46min 14s. Objectiu acomplert, i amb mes diferencia de la que em pensava.

M'he trobat molt be durant tota la cursa i això, imagino, que es reflexa en la marca assolida.

Pernil i llom del dia anterior cremats totalment, però la mala llet de la derrota contra el Madrid, NO.

          Al acabar la Cursa quedem tots un altre cop al mateix lloc que abans de sortir i comentem cadascú les nostres vivències de la cursa. I el que es el millor de tot es que tothom esta content, ja sigui per la seva marca o actuació pròpies o per la d'algun company del Club, cosa que encara es mes maco, i que fa que aquesta família Dragona sigui tan especial, perquè bàsicament esta formada per Bona Gent, amb majúscules.

          Desprès uns quants ens hem anat a fer un Tercer Temps (tipus Rugby) i ens hem pres unes bones cerveses o gatorades, depenen del grau d'alcoholisme de cadascú. Tampoc fa falta que us digui el que he begut jo, no?.........

          Be, aquesta setmana tocarà passar pel trauma per veure que em diu del peu, però abans de tot, demà gaudirem del dia mes bònic que existeix: EL DIA DE SANT JORDI. Fantàstic dia de celebració, que resumeix perfectament el que som els Catalans. Mirant el que celebren els països, us adonareu com son. Per això, entre altres milions de raons, ESTIC MOLT ORGULLÓS DE SER CATALÀ.

I recordeu.......ara a per la Champions.

          Us deixo aquí el Resum de la meva cursa amb el Garmin

          Cursa Bombers 2012 de Carles Vidal en Garmin Connect: Detalls

Cap de Setmana de Bici

Aquest a estat el primer cap de setmana de bicicleta de carretera d'aquesta temporada.

Desprès del fantàstic clínic de Compex, del sopar i de les copes i farra posterior al Musgo i al Bikini, amb tota la família Dragona, toca començar a entrenar ja amb la "flaca", que aviat arribaran las Tris i alguna cosa decent tindrem que fer.

Dissabte per la tarda sortim per Sant Cugat amb la Isa i la Judit, a fer-las rodar una estoneta i que practiquin els canvis de pinyons i plats. Desprès d'uns inicis dubitatius per part de la Isa, les dues van agafant ràpid el tema i es comencen a picar entre elles i acabem fent una sortideta molt interessant d'uns 30 km a uns ritmes mes que acceptables. Les dos estan fetes unes grans competidores i el tema de la bicicleta de carretera ho estan agafant molt ràpidament. Ara es questio de fer molts i molts km. i que vagin agafant confiança en rodar i sobretot en pujar i baixar de la bici en marxa, per poder fer unes transicions el mes rapides possible i sense perill de caure.

Diumenge pel mati baixo sol al Prat a fer una bona tirada, amb ganes de conèixer que tal s'entrena pel Prat amb la bicicleta. El dia de la Triatló per equips del Prat vaig veure que tenia unes rectes molt interessants i que podia ser un bon lloc per rodar a rimes alts. Fa un dia solejat però massa vent, cosa que fa que pedalar costi molt mes de lo habitual. Al final acabo fent uns 45 km a un ritme prou alt, encara que hi han trams en que em costa molt agafar bones velocitats pel vent, però principalment perquè encara no estic gaire en forma en bicicleta, que sempre a estat el segment que mes m'ha costat. 

No entenc com puc anar relativament be en MTB i tan clavat en bicicleta de carretera. Però en fi, imagino que tot es questio d'entrenament.

Al final del entrenament en bici, faig uns 25 minutets de running, per començar també a acostumbrar les cames a les transicions. La veritat es que volia córrer una mica mes, però m'ha costat molt el running desprès de la bici.

En resum, m'ha agradat molt entrenar pel Prat i segur que tornaré a baixar per repetir el recorregut.

Ara toca entrenar a córrer una mica, que diumenge vinent tenim Bombers i anirem a fer MMP.

Salut