Desprès de la dolorosa derrota contra el Madrid i d'un bon sopar compartit amb uns amics a base de pernil de jabugo, llom embotxat, formatges varis, i tot regat amb un bon vi del Priorat (alimentació pre- cursa segons marquen els canons de l'atletisme popular), me'n vaig a dormir molt emprenyat amb la derrota però orgullós de l'equip que tenim i molt confiat que en properes competicions (Champions sobre tot), ens traurem aquest mal gust de boca i tornarem a acabar una temporada fantàstica, com venint fent els últims tres anys.
Ens aixequem sobre les 8,00 i desprès d'un esmorzar amb Nutella i del cafè en llet de rigor, ja tinc el cap en la cursa i amb unes ganes tremendes de fer una bona marca.
El Jordi Antolí ja ens va dir de la possibilitat de fer una bona marca, aprofitant l'inercia de l'entrenament de la Marató de Barcelona. He passat una setmana complicada amb molt mal a l'esquena i amb aquest dolor que tinc a l'empeine del peu dret, que em farà passar pel trauma la propera setmana a veure que em diu. Tot pinta a que sigui una tendinitis dels extensors dels dits del peu, però no avancem aconteixements.
El Jordi Antolí ja ens va dir de la possibilitat de fer una bona marca, aprofitant l'inercia de l'entrenament de la Marató de Barcelona. He passat una setmana complicada amb molt mal a l'esquena i amb aquest dolor que tinc a l'empeine del peu dret, que em farà passar pel trauma la propera setmana a veure que em diu. Tot pinta a que sigui una tendinitis dels extensors dels dits del peu, però no avancem aconteixements.
Sortim cap a Barcelona que em quedat amb tota la família Dragona a les 9,15 dins del Parc de la Ciutadella, per fer-nos la foto de rigor i xerrar una estoneta abans de la sortida i desitjar-nos sort mútuament. Aquesta vegada no podem portar la nostra indumentaria habitual, perquè l'organització de la Cursa t'obliga a córrer amb la seva samarreta, ja que porta el numero incorporat, a part de fer la propaganda habitual del patrocinador principal de la Cursa. Aquest any es de color lila i la veritat sigui dita, veure a 24.000 persones vestides amb els mateixos colors corrents pels carrers de Barcelona, impressiona bastant.
Arribem justets al punt de trobada i a poc a poc, van arribar quasi tots els Dragons participants a la cursa. Xerrem una estoneta (també del partit) i tots disparats cap els seus calaixos de sortida, perquè amb tanta gent, sempre costa accedir dins dels esmentats calaixos.
Jo entro al de sub 50 amb la Isa, el David, el Martí, la Bastus, i el Roger, em diu que m'esperarà desprès de la sortida per fer la cursa plegats.
Hi ha un ambient fantàstic, amb musica inclosa, encara que els "gaiteros disfressats de monjos" estan una mica pillats i fora de lloc, pobrets.
Ja a la sortida veig davant meu el globus de 48min i penso, que si aconsegueixo agafar-lo durant la carrera, la feina de fer MMP (48min 08s a l'Hospitalet 2011), ja estarà aconseguida, perquè calculo que ell sortirà aproximadament 1 minut abans que jo.
La sortida intento fer-la el mes ràpid possible, per poder agafar ja una mica de marge i intentant no tropessar amb algun corredor, perquè hi ha una immensa quantitat. nomes sortir intento trobar al Roger, però es absolutament impossible, degut a la gran quantitat de gent que hi ha, i decideixo fer la meva carrera, que sent un 10.000 tampoc passa res per fer-la sol.
Quan arribem a Colon i comencem a pujar pel Paral·lel em venen a la memòria mil imatges i records de la Marató, i em fa gràcia la diferencia de ritme i de forces que portava en aquell mateix punt. Aquesta vegada el Paral·lel no em sembla tan complicat jeje.
Desprès del Paral·lel girem per Floridablanca, per anar a buscar desprès la Gran Via, desprès de passar pel primer avituallament. Vaig molt be de ritme i no tinc ganes de trencar-lo en l'avituallament i decideixo passar de llarg sense aigua. Tampoc fa molta calor i desprès de 4 km no ho crec necessari.
En el km 5 veig que vaig una mica per sota dels 24min, que es el temps que m'havia marcat per poder fer la marca volguda i em sento content i amb forces.
Com que em veig be, augmento una mica el ritme, cosa que tampoc em costa gaire, perquè la Gran Via es ample i es pot córrer amb relativa tranquilitat, sense por de caigudes per la masificació.
Al girar per Marina veig molta gent retallant recorregut per la vorera i penso que es una tonteria i que no se quin sentit te fer-ho. Alhora em fixo en uns cartells de publicitat penjats en les faroles, que anuncien un concert dels Hombres G (ufffff que dolents, jo pensava que ja no existien, pel be dels timpans humans), i recordo el seu hit "sufre mamon" i em dic, a tope els últims kilòmetres.
A la Ronda si que prenc una mica d'aigua, però em noto que vaig molt be de cames i ja tinc l'absoluta seguretat, que sinó passa res estrany, que baixaré amb marge dels 48min.
Al girar per baixar per Via Laietana, ja veig davant meu el globus dels 48min i accelero el pas i el paso be, amb un gran somriure a la boca.
La baixada per Via Laietana es ràpida (amb una zona de musica a tope, que em recarrega les poques piles que em quedaven) i al final girem per Marqués de l'Argentera, per encarar la recta final d'arribada. Apreto les dents per l'ultim esforç final i passo per sobre l'alfombreta amb el meu Garmin marcant 46min 14s. Objectiu acomplert, i amb mes diferencia de la que em pensava.
M'he trobat molt be durant tota la cursa i això, imagino, que es reflexa en la marca assolida.
Pernil i llom del dia anterior cremats totalment, però la mala llet de la derrota contra el Madrid, NO.
Al acabar la Cursa quedem tots un altre cop al mateix lloc que abans de sortir i comentem cadascú les nostres vivències de la cursa. I el que es el millor de tot es que tothom esta content, ja sigui per la seva marca o actuació pròpies o per la d'algun company del Club, cosa que encara es mes maco, i que fa que aquesta família Dragona sigui tan especial, perquè bàsicament esta formada per Bona Gent, amb majúscules.
Desprès uns quants ens hem anat a fer un Tercer Temps (tipus Rugby) i ens hem pres unes bones cerveses o gatorades, depenen del grau d'alcoholisme de cadascú. Tampoc fa falta que us digui el que he begut jo, no?.........
Be, aquesta setmana tocarà passar pel trauma per veure que em diu del peu, però abans de tot, demà gaudirem del dia mes bònic que existeix: EL DIA DE SANT JORDI. Fantàstic dia de celebració, que resumeix perfectament el que som els Catalans. Mirant el que celebren els països, us adonareu com son. Per això, entre altres milions de raons, ESTIC MOLT ORGULLÓS DE SER CATALÀ.
I recordeu.......ara a per la Champions.
Us deixo aquí el Resum de la meva cursa amb el Garmin