dimecres, 17 de desembre del 2014

10 km Salou 2014...el debut amb IRWL


Després de mes de mig any sense escriure cap crònica i amb un munt de competicions encara per resumir, a veure si tornem a agafar forces i poc a poc ens anem posant al dia i recuperem tota la feina atraçada.

De moment, aprofitant que els 10 km de Salou son la primera competició que he fet amb el meu nou Club, I Run with Leiva, i que també es la primera cursa dintre de la preparació del IronMan de Zurich, reprendre les cròniques de les diferents competicions que vagi fent.
Diumenge al mati ens aixecàvem ben d’hora per anar cap a Salou, on ja feia dos anys havien corregut la Mitja Marató i aquest any anàvem a fer solament la cursa de 10 km. La preparació per l’IM es progressiva i al principi de temporada toca fer solament la cursa de 10.

Preparats pel nostre debut
El dia era ideal per córrer perquè no feia gaire fred ni havia vent. Jo feia dies que venia entrenant les series a bon ritme i tenia ganes de fer una bona marca i intentar baixar dels 43 minuts. El circuit també ajudava perquè es prou planet i no hi ha desnivells considerables. Després d’una estoneta d’escalfament previ ja ens vam col·locar en la línia de sortida, sense gaires aglomeracions. Volia sortir ràpid els primers quilòmetres, però anant amb compte ja que al principi es corre per un carrer no massa ample i s’ha de vigilar amb les possibles caigudes. Nomes sortir ja vaig veure que corria prou còmode i que la cursa podia anar be. Quan vam sobrepassar el quilòmetre 3 ens van adonar que un grup molt nombrós de corredors havíem comes una petita errada amb el circuit degut a un mal marcatge del mateix, cosa que va reportar que moltíssima gent fes 200 metres menys dels 10 previstos. Llàstima, però el circuit no estava ben delimitat en aquell punt, on fins i tot les llebres es van confondre. Després d’aquest petit incident, la resta de la cursa hem va sortir a un ritme rapidet al voltant dels 4min 10seg per quilòmetre. Un bon ritme per mi. En els dos últims quilòmetres vaig poder apretar encara una mica per fer-los per sota 4/km, el que hem va permetre passar a les noies capdavanteres. Una recta final rapida feta al costat de la primera noia i una entrada en meta amb ella, per marcar un temps de 40min 25seg (posició 36 de 284 acabats i el 4 de 42 de la meva categoria d’edat), en un ritme final mig de 4,08. Van sortir 9,81 km deguts al error de marcatge del circuit.

Arribant juntament amb la primera dona  Tot un luxe
Molt content amb aquesta marca, que es la meva MMP en 10.000, que espero poder millorar un pel a mitjans de Gener als 10.000 de Tarragona. La Isa també va fer una gran cursa, per estar com estem al principi de temporada. Ara toca seguir entrenant fort, amb la mirada posada al objectiu únic i primordial de la temporada: IM Zurich 2015.


Us deixo el link del Garmin amb les variables de la cursa:
Garmin Connect


dimecres, 6 d’agost del 2014

Triatló Olímpica d'Andorra 2014


Diumenge 27 de Juliol vaig fer la Triatló Olímpica d’Andorra. Es una Triatló molt exigent perquè es neda en altitud en el llac d’Engolasters, la bicicleta es un tram amb molt desnivell ja que s’ha de pujar un parell de vegades al coll de la Comella i la carrera a peu es el segment mes senzill, ja que corre paral·lel al Valira a la zona de Les Escaldes. Però tot el que te d’exigent ho te de bonic i els paratges per on discorre son preciosos.

Dissabte s’han de pujar les bicicletes a la zona de T1 al costat del llac, on dormiran tota la nit, per no col·lapsar la carretera el mateix mati de la cursa. O sigui, que dissabte mati recollim dorsals, pugem la bicicleta al llac d’Engolasters, ho deixem tot a punt per l’endemà, i ja marxem cap a Martinet, després d’una paradeta de rigor en un restaurant del país.

Diumenge toca llevar-se d’hora (05:30 a.m.) perquè hem d’estar sobre les 7:00 a Les Escaldes, que es on estarà la T2 i des d’on surten els autobusos de l’organització que ens pujaran al llac. Allà ens trobem amb el Xavi i un company seu, i pugem tots 4 (la Isa decideix al final acompanyar-nos a la sortida i des de allà, baixant corrents fins Les Escaldes, cosa que l’hi servirà també d’entrenament). Arribem al llac amb molt de temps, cosa que ens permet esmorzar, deixar totes les coses a boxes, i preparar-se amb tranquil·litat i sense preses. Potser la part mes emprenyadora es la gran distancia i desnivell que hi ha entre la sortida del llac i l’inici del tram de bicicleta. Un faré d’una manera resumida les sensacions en els tres trams del Triatló.
Zona de Boxes al llac d'Engolasters
SWIM.
Degut a la temperatura de l’aigua (esta molt freda) i per evitat hipotèrmies, els organitzadors escurcen el tram a una sola volta de 750 metres. Veritablement esta molt freda, però una vegada comences a nedar jo no vaig tenir problemes de fred o d’alçada. Llàstima que em vaig col·locar massa darrera a la sortida i vaig estar uns metres sense poder nedar còmode, però en va sortir un tram molt bo, a partir de la primera boia. Vaig nedar còmode, fluid i prou ràpid, sense problemes tampoc amb el neoprè. Temps del Swim: 12min 17seg (quedant en posició 64 de 352 totals).
Sortida del sector de Swim
BIKE.
El bike comença amb una forta baixada on tota la gent que no a fet una bon swim es llencen com a bojos. Una baixada molt perillosa amb corbes molt tancades, senyalitzades amb gent de l’organització. Després d’aquesta baixada ja encarem la primera pujada a la Comella (molt dura amb rampes del 10%). La pujada se’m fa dura però la faig a bon ritme, i ja encarem la baixada fins Les Escaldes, per fer un tros semi-pla i tornar a pujar per segona vegada la Comella, però aquesta vegada des de a baix, cosa que dobla pràcticament la distancia de pujada i has de superar rampes del 12% aquest cop. Aquesta segona pujada ja se’m va fer molt llarga i dura. Després un altre cop baixar fins Escaldes (tram on em va passar el Xavi). Després de fer un altre cop el tram semi-planet paral·lel al Valira, ja vaig entrar a boxes, descalçant-me les sabates de bicicleta per primera vegada en marxa (es guanya temps però tinc que millorar molt encara). Temps del Bike: 1h 23min 15seg (quedant el 282 de 352...es evident que el segment mes fluix que tinc es la bici, però aquesta vegada estic satisfet perquè fa dos anys amb el mateix circuit vaig quedar el 391 i vaig fer 8 minuts mes, o sigui, que he millorat prou).
Patint a la pujada de la Comella
RUN.
Nomes sortir de boxes ja vaig veure que tenia al Xavi davant i el vaig atrapar al primer quilòmetre. Em comenta de que te problemes amb l’esquena i que anirà a un ritme mes suau i sinó pot, ho deixarà, per no perjudicar-se mes de cara el IM de Mallorca. Sabia decisió Xavi. El circuit de running son dos voltes paral·leles al Valira molt maques, bastant planetes, on es pot córrer molt a gust. Vaig estar avançant gent durant les dos voltes, moltes de les quals m’havien passat a les baixades dels ports del tram de bici. Al final crec que el recorregut era mes llarg de 10 quilòmetres, perquè pels ritmes que portava no m’hagués sortit un temps oficial de 49min 36seg (posició 148 de 352...millorant també quasi 90 posicions en relació a la Tri de fa dos anys). La distancia del meu Garmin no la se perquè al tram de run no em va funcionar be, imagino que alguna cosa faria malament amb els laps.
Un petó per la millor supporter
Al final vaig completar la Triatló amb un temps de 2h 31min 43seg en la posició 210 de 352 finishers. Estic prou content de la meva millora en tots els trams en relació a fa dos anys. Es una Triatló molt dura però que no m’importaria repetir molts anys mes. Ben organitzada amb el problemet final de les llargues cues per recollir les bosses i neoprens del guarda-roba. La resta tot perfecte. Com sempre, i una vegada mes, agrair a la Isa els seus constants crits de suport, tan en la bici com en la cursa a peu. S'agraeixen moltíssim. 
Finishers de la Tri 



dimarts, 22 de juliol del 2014

Night Running Terrassa 10 km


Aquest passat divendres vaig participar en la proba de 10.000 que es feia a Terrassa de les Night Running Series. Una proba patrocinada pel Jaume Leiva i organitzada per Running Solutions, amb un munt de participants estel·lars, que van fer de la cursa tot un espectacle. Una cursa nocturna molt atractiva, que consistia en fer dos voltes de 5 km a un recorregut urbà per la zona pròxima al gimnàs Terrassa Sports. Era un circuit que tenia una pujada no massa pendent però si prou llargueta, perquè fos difícil fer una bona marca en els 10 kms.


Jo arribava sense gaire entrenament i menys, encara, entrenament de qualitat per poder córrer ràpid i intentar, si mes no, aproximar-me a la meva MMP. Però em feia molta il·lusió fer-la i intentar lluitar-la, ja que des de la Marató de Barcelona, no havia fet cap cursa en asfalt. De fet, sinó compten Font-Romeu, era la primera cursa post-Marató (si ho reconec, he estat molt i molt gandul des del mes de Març, cosa que m’ha fet perdre la forma que tenia aleshores).

Vaig anar-hi amb la Isa, que s’està recuperant d’una lesió al genoll, i que volia provar si el genoll l’hi permetia fer els 10.000 i sinó, faria solament la primera volta, per provar-se, i no agreujar mes la lesió, que ja vindran mes endavant els seus reptes esportius personals. I així va ser, es va quedar en 5.000, prenen la sabia decisió de no forçar massa. A la sortida coincidim amb la Sheila (felicitar-la perquè ja pot tornar a córrer desprès d'una ciàtica punyetera) i la Inma. També hi es el Edu i uns amics seus, que hem comenten que volen rondar els 44min-45min, marca que per mi ja m’estaria be i decideixo sortir amb ells. Saludem al Jaume, que va molt atrafegat amb tot el relatiu a l’organització, assistim a la presentació dels cracks i es dona el tret de sortida a les 22,00 en punt.


Els primers quilòmetres son ràpids i em costa agafar un bon ritme, tot i que no hi ha gaire gent que molesti i es pot córrer des de bon principi. El Edu i els altres se’m escapen aviat, però no vull forçar massa en la primera volta, perquè se que vaig justet d’entrenament. Primera volta a ritme còmode, però rapidet, amb els 500 metres de pujada prement les dents a tope. Al final de la primera volta atrapo al Edu i passem plegats el 5.000 en 21min 57seg. Vaig prou be, però ara tocarà patir els segons 5.000. Al principi de la segona volta està l’avituallament i ja es pot  córrer encara mes còmode, ja que hi ha gent que solament fa el 5.000. Al principi de la volta l’hi dic al Edu que tiri, que jo no tinc cames per repetir el primer parcial i es queda una miqueta amb mi, per després ja marxar per davant uns 100 metres. Hi han parts del recorregut amb una certa animació, sobretot les àrees on hi ha terrasetes d’estiu i la gent està asseguda a la fresca. La pujada de la segona volta es fa molt mes dura, però estic content perquè en tota la segona volta no m’avança ningú i jo avanço a bastants corredors, que probablement no han sabut regular les dos voltes. Quan queden 3 km comença a ploure una mica i s’agraeix. Sempre amb la mirada fixada amb l’Edu, que va per davant però no el puc atrapar, arribem a la recta d’arribada, marcant un segon parcial de 22min 42 seg. He perdut quasi 1 minut en el segon 5.000, però no esta gens malament i estic content. Al final marco un temps de 44min 28seg (posició 156 de 564 acabats), a un ritme mig de 4,26. Satisfet.

La jornada la tanquem amb barra lliure (no exactament però es podia repetir) de birra (gran encert) i l’entrega de premis als guanyadors, que desgraciadament va estar un xic deslluïda per un gran xàfec que va caure en aquell moment. Per acabar felicitar de nou al “alma mater” de la cursa, el gran Jaume Leiva, tal com vaig poder fer en persona el mateix divendres. Espero que aviat pugui tornar a córrer i que deixi darrera aquesta maleïda mala ratxa que porta. Ànims crack, que ja queda molt poc. Molt bona cursa. L’any vinent repetirem...i ho diu un mig sabadellenc jejeje

Us deixo el link del meu Garmin per veure els detalls de la cursa:

dijous, 3 de juliol del 2014

Cicloturista de Palamós (o el desastre organitzatiu personificat)


Aquesta crònica havia quedat pendent des de fa temps i ara que tinc 5 minuts, en faré cinc cèntims.
Diumenge 18 de Maig vaig participar en el que va ser la meva primera marxa cicloturista. Una ruta de 105 km. circular, que sortia de Palamós, per passar per La Bisbal de l’Empordà, Cassa de la Selva, Llagostera, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, per acabar un altre cop a Palamós. La ruta transcorria pel paisatges preciosos de les Gavarres, cosa que la feia imbatible en quan a bellesa.

Dragons masculins que vam participar
Vam anar-hi uns quants Dragons i tot i que no estic gaire acostumat a fer tants quilòmetres en bici, em vaig trobar prou be i la vaig gaudir molt, sobretot, insisteixo, pels llocs tan bonics per on es passava. Des dels primers quilòmetres ja la vaig fer sol, enganxant-me de tant en tant en algun grupet, però sempre de poca gent i poca estona. La part mes dura va ser el tram que va de Tossa a Sant Feliu, perquè bufava un ben mil dimonis (normal en la zona) que feia aquests tram de trencacames molt complicat, ja que a mes, portaven ja 80 quilòmetres acumulats a les cames.
Com que era una marxa no competitiva, no se dir com vaig quedar, però segur que no gaire be, perquè després meu, no va arribar gaire gent.

Recuperació post-marxa, amb tots els companys participants
El que si que voldria destacar aquí va ser el absolut despropòsit organitzatiu del Club Ciclista de Palamós i dels responsables de l’Ajuntament i mes gent, que no van donar la cara. Un absolut desastre, tal com els vaig fer saber amb aquest mail l’endemà de la cursa, que us adjunto:

Bon dia.
Us escric com a President dels BCN Dragons. Hem pres part 8 socis a la marxa cicloturista de Palamós que organitzava el Club Ciclista Palamós Costa Brava.
Creiem que com a organitzadors d'un esdeveniment esportiu teniu que millorar en molts aspectes.

1. La senyalització era molt deficient en molts punts del recorregut, especialment a partir de Tossa i molts participants, que no son de la zona, s'han perdut varies vegades.
2. El tercer avituallament va desaparèixer abans del tancament d'horaris i els últims participants ja no el varen trobar.
3. Increïble que es desmuntes la línia d'arribada abans de les 14:00 hores, que era el establert al reglament. Jo mateix vaig arribar abans de les 14 i ni rastre de la meta, i el que es mes greu, no havia res de recuperació post-cursa (ni una ampolla d'aigua). Tothom va plegar abans d'hora, incomplint el reglament que VOSALTRES havíeu establert. 
4. El quart avituallament sorpresa que indiqueu en el reglament, no existia, imagino que aquí radicava la sorpresa del cas.
En fi, crec que per 37 euros que valia, l'organització va ser molt deficient i incomplint les vostres mateixes normes, cosa que no he trobat mai a cap competició en les que he participat, i mira que n'he fet. Suspens absolut a l'organització.
Això si, el recorregut era molt maco.


Evidentment, cap resposta dels organitzadors. I a posteriori ens hem assabentat d'unes baralles internes entre organitzadors, per treures les responsabilitats de sobre, culpant-se entre ells d'una manera publica. Vaja, un absolut despropòsit. Mai mes.

Aquí us adjunto el link del Garmin perquè veieu el recorregut:
Cicloturista Palamos en Garmin Connect: Detalles


dimecres, 19 de març del 2014

Marató de Barcelona 2014 (feina feta)


Ja han passat tres dies des de que vaig completar la meva segona Marató i es moment de posar per escrit les sensacions prèvies, durant i post cursa.

La veritat es que em dona la sensació d’estar escrivint aquesta crònica amb un any de retard, perquè aquesta Marató es la que tenia somiada i entrenada per l’any 2013. No va poder ser per la hernia que em van detectar després de la Mitja de Granollers 2013 i que em va provocar una ciàtica fortíssima a la cama dreta, que amb prou feines em deixava caminar. Portava la preparació adequada, estava fent uns entrenaments fantàstics amb el Jaume Leiva i les sensacions eren molt bones. Però la maleïda lesió va truncar tota la evolució. Uns quants mesos parat fins l’estiu mes o menys i les pors lògiques d’una recaiguda posterior. La recuperació va ser lenta però al meu cap nomes havia la Marató del 2014 i poder fer el que no havia pogut fer al 2013. De tota la gent que em va ajudar a recuperar, voldria agrair molt especialment a l’Ana de ToolsBarcelona (gràcies Espriu per la recomanació) i al Carles de David Serra Fisioteràpia (amb les seves sessions de Tecar). També hi van contribuir les expertes mans del Toni Bové.

El recorregut de la Marató
A principis d’Octubre ja em trobava prou be per començar a córrer i decideixo anar-ho fent progressivament, però sempre no fent mai dos dies seguits de running i intentant intercalar sessions de natació o simplement dies de descans. Em vaig proposar no córrer mes de 4 dies per setmana i així ho he fet durant tota la preparació. El calendari de curses preparatòries, exactament el mateix que 2013, començant per l’Amistat, després Behobia, St.Feliu, Granollers, Barcelona i Maratest. Amb un dia de series a la setmana, un de Fartlek i un parell de trots. Total van sortir 995 km a les cames en el moment de la sortida de la Marató. Entrenaments i curses van sortir prou be (menys en l’Amistat, en la resta vaig anar baixant marques regularment) i l’esquena aguantava, tot i la carga d’entrenament, amb algun que altre massatge de descarrega. Total, que arribem a la setmana prèvia de la cursa amb la feina feta i la seguretat (així l’hi vaig comentar a la gent mes propera) que, a no se per algun contratemps inesperat, que sempre pot passar, que correria una bona Marató i que aconseguiria l’objectiu de baixar de 3,30,00. L’únic dubte que em quedava era com fer-ho i tres persones em van donar la seva inestimable opinió: primer el Joan (un dels meus millors amics, maratonià i company de mil batalles), després el Jaume Leiva (ja esta tot dit d’aquest tros de crack, sobretot com persona) i per últim el Jym (Bartolomé Serrano, un dels grans del atletisme a casa nostre, amb unes mans que son conegudes a Terrassa com les mans de Deu). El seus massatges de descarrega son absolutament necessaris si vols fer una cursa com cal el cap de setmana. Tots tres em van dir que sortís conservador fins el quilòmetre 30 i després, ja es la Marató i la distancia, la que dicten les seves lleis. Com que jo estava per córrer per sota 5,00/km, vaig decidir sortir amb les llebres de 3,30,00, cosa que m’obligaria a no incrementar sense adonar-me el ritme, i tindria reserva pels últims 12 kms, que es on comença de debò la Marató.

Dragons preparats per la sortida
Diumenge ens aixequem molt d’hora, un bon esmorzar, recollim al Marti i cap a Barcelona, que tenim feina. Foto i trobada de rigor amb els companys d’equip, amb els nervis a flor de pell que teníem tots. Ens desitgem molta sort i cadascú es va anar dirigint cap al seu calaix de sortida. Un últim peto d’ànim a la Isa i em col·loco darrera de les banderes dels pacemakers de 3,30,00. Una ultima xerrada amb el Jag a la mateixa línia de sortida em reafirma de sortir conservador i ja veurem com va tot. 4 gels de llimona de 226 a la butxaca (un per cada 10 quilòmetres) i molta seguretat en mi mateix. A les 8,30 es dona la sortida i ja fa un sol de nassos, que ens acompanyarà en tota la cursa i que farà especialment important tots les avituallaments líquids. El fet de córrer amb els pacemakers et permet despreocupar-t’hi del ritme que portes i anar pensant en mil coses mes i veient als llocs per on passes. El nostre grup era molt números i com en general tots els participants, hi havia una gran quantitat de gent estrangera. Barcelona es una ciutat molt cosmopolita i plena de turisme, i això es nota en qualsevol esdeveniment que s’organitza. M’agrada. També des de el primer moment vaig veure que, a diferencia de feia dos anys, havia una gran quantitat de públic animant pels carrers, cosa que em va sorprendre positivament. Els ànims de la gent ajuden moltíssim i la gent de Barcelona sembla que cada any es bolca mes amb la Marató. Aquest any havia molta gent en molts punts de la ciutat. Molta. Jo anava a un ritme còmode. Al km 12 mes o menys al pas per la Gran Via estava el meu pare amb la càmera a la ma preparat per veure’ns passar. Un crit d’ànim, una foto i seguim corrents. 

Foto by Sr. Vidal pare
A l’alçada del passeig de Gracia em vaig anar adonant que ja anava un pelet per davant de les llebres i vaig decidir mantenir el ritme per davant. Sempre hi ha menys gent i tens menys risc de caigudes. El pas per la Sagrada Família al km 16 es un dels punts emblemàtics de la cursa. La calor ja començava a fer-se notar però anava molt ben avituallat. Valencia, Meridiana, moltíssima gent a Sant Andreu i ens presentem a mitja cursa. Miro el rellotge i marca 1,44 o sigui, que el ritme es el correcte. Aquí em trobo amb el Joako que esta esperant a la Isa, per fer amb ella la segona part de la cursa. Crits d’ànim i seguim que queda la meitat. Potser el tros de Bac de Roda, Gran Via i Rambla Prim es el mes lleig del recorregut, però al final de Rambla Prim, al km 26, m’estava esperant la meva llebre de luxe, per fer amb mi els últims 16 quilòmetres. Moltes gracies Toni perquè va ser un plaer i una gran ajuda, tenir-te al costat en aquesta part de la cursa. La teva simpatia i bon humor, es van contagiar a les meves cames i van fer que no baixes el ritme en cap moment. A partir del km 30 i després dels crits de l’Ana i les seves filles, tenia intenció d’augmentar una mica el ritme, però no les tenia totes, ja que aquí es on havia petat feia dos anys i el Front Marítim es una de les parts mes complicades. Amb el Toni van decidir mantenir, decisió encertada perquè em va permetre aguantar el mateix ritme tota la cursa. Al km 35 ja veig la pancarta de la gran Wai-shan i els seus estimuladors crit d’ànim. Moltes gracies guapa. 

Amb la meva llebre de luxe, el Sr. Kerpach
La part de l’Arc del Triomf potser va ser la zona on anava ja mes tocadet, però en seguida arribes a Plaça Catalunya i la gran quantitat de gent que hi ha fins la Catedral, et donen forces suplementaries a les cames. Passem la Catedral i ja comencem a baixar per Via Laietana, amb el meu fidel bodyguard al costat, proveint-me de líquids i de moral en tot moment. Aquí se’n va creuar una família sencera i no vaig fotre a terra la dona de miracle. La gent te collons de creuar mentre anem corrents. Quan baixava per Via Laietana i encaraven el Passeig de Colom, ja vaig veure que l’objectiu era meu. Molt malament tenia que pujar el Paral·lel per no aconseguir-ho. I això no va passar. Quina gentada que hi havia animant i quina força em va donar aquí el Toni amb els seus crits també. Vaig pujar molt cansat, evidentment, a un bon ritme, tot avançant a moltíssima gent. Be, de fet, des de el km 30 fins al final vaig avançar a quasi 1.000 atletes, amb la injecció de moral que això comporta. No parava d’avançar gent, aquí va ser on hem vaig adonar definitivament que havia fet un bon entrenament. En els darrers 2 km o sigui, en el Paral·lel, vaig avançar a 538 persones. Deu n’hi do. I aleshores arriba el moment mes màgic i esperat d’una Marató, i en el cas de Barcelona es especialment xulo, ja que al arribar a plaça Espanya, gires a l’esquerra i encares avinguda Maria Cristina pleníssima de gent cridant, amb la Font Màgica al fons, veus l’arc d’arribada i aquells 195 metres es converteixen en una explosió de satisfacció i alegria esportiva, difícilment explicable sinó es viu. Increïble creuar l’arc i veure i notar que has completat una Marató, sense importar el temps que has fet. Això es el mes important. Si a sobre has aconseguit el que havies pensat i entrenat, pues la satisfacció es veu incrementada. Al final vaig fer un temps de 3h28min42seg (soc el pitrall 14964) repartits en 1h44min22seg la primera mitja i 1h44min20seg la segona, o sigui, que puc dir que vaig córrer la Marató en positiu per dos segons, però en positiu (posició final 2.790 de 14.221 finishers).

Ja hi som. Recta final
I la satisfacció i l’orgull es van quedar curts quan al cap de poc temps arribava la meva dona. Allà l’estava esperant a la línia d’arribada, tal com havíem quedat, per felicitar-la per la gran cursa que també va fer, baixant folgadament de les 4 hores, tal com havia calculat. Moltes felicitats per la teva cursa, solament jo se el sacrifici, les ganes i les il·lusions que hi havies posat, i veure que ho has aconseguit, va fer que aquest diumenge de Marató fos rodó a casa dels Vidal-Llopis. Bona feina Isa, molt gran. Orgullós de tu es poc.

Finalment, vull felicitar a tota la gent del Club que va completar la Marató, perquè solament el fet de tenir “nassos” de posar-se a la línia de sortida i a mes, d’acabar-la, es per estar molt i molt feliç. Felicitats a tots i moltes gracies a tots els que vau venir en algun punt del recorregut o al final a animar. Es d’una gran ajuda i mes, en una proba tan dura. Gran Club, grans Dragons, grans Finishers.

Us deixo el link del meu Garmin amb totes les dades de la cursa:



dimecres, 26 de febrer del 2014

Maratest 30 km Badalona


Diumenge vaig participar en la Maratest de 30 km de Badalona (moltes gràcies a la Wai-shan per les gestions, ets una crack), proba ideal per fer la tirada llarga prèvia a la Marató de BCN i que et permet testar els ritmes que després voldràs intentar fer a la Marató. Per això, l’organització, posa al servei del corredor unes llebres que porten els ritmes adequats. En el meu cas, l’objectiu es fer 3,30,00 o sigui, un ritme de 5,00/km. La cursa son dos voltes a un mateix circuit de 15 km, que passa pel front marítim de Badalona, per una àrea mes avorrida de naus industrials, per tornar al punt de sortida, que es el Pavelló de la Penya, pels carrers de Badalona.


Arribem amb el temps molt just per culpa de les llargues cues per accedir al pàrquing i no podem pràcticament escalfar ni saludar ningú. Directes a la sortida i buscant les banderoles de les llebres corresponents. Jo em situo al costat de la de 3,30,00 i de seguit es dona la sortida. Els primers quilòmetres son una mica caòtics perquè hi ha molta gent que vol seguir a la llebre i els carrers son bastant estrets, cosa que provoca alguna que altre caiguda. Ja quan arribem al passeig marítim podem córrer sense tantes aglomeracions. Entre el grup que anem, estan l’Arcadi Alibes i el Xavi Bonastre, i anem xerrant i compartint histories varies. El ritme es còmode per mi i em trobo a gust, ja que estic portant un bon entrenament i això esta donant els seus fruits. Em plantejo tota la primera volta amb la llebre i això ho faig. De tota manera, de cara a la Marató, veurem com ho faig, perquè anar just al costat de les llebres es molt perillós i complicat, per la gran quantitat de gent que volen seguir el ritme, amb el gran perill de caigudes, sobretot en els avituallaments. Un parell de entropessades sense conseqüències durant la primera volta així m’ho fan veure. Vaig bevent en tots les avituallaments i al quilòmetre 10 em prenc el primer gel. Completem la primera volta de 15 km en el temps establert i decideixo pujar una mica mes el ritme a la segona, per veure com van les cames, però sobretot, per fugir del agobio de córrer entre tanta gent. M’avanço 100 metres i puc córrer tranquil·lament sense por a caure i poden gaudir de tot. Sense adonar-me van passant els quilòmetres i vaig incrementant la diferencia per davant amb l’objectiu marcat. Un altre gel al quilòmetre 23 i les cames ja comencen a estar mes pesades. Però pujo ritme, cosa que no faré a la Marató, esta clar, perquè encara quedaran 12 quilòmetres mes, i acabo prou be, a ritmes per sota de 4,40 els últims 4 quilòmetres. Avançant a moltíssima gent, que em dona molta moral pel gran repte del 16 de Març. Acabo la cursa en 2h 26min 36 seg (posició 641 de 1872 finishers), recuperant 130 posicions els darrers 10 quilòmetres. Molt content. També per la Isa que acaba en una molt bona posició i amb una marca molt respectable. Els seus entrenaments, tot i ser durs i llargs, estan donant els seus fruits. Vinga, l’últim esforç, que ja queda poc, pel gran objectiu.

Finishers Dragons de la Maratest
Us deixo aquí el link del Garmin perquè pugueu veure les dades de la cursa:


dimecres, 19 de febrer del 2014

Mitja de Barcelona 2014


Aquest diumenge es va fer la Mitja Marató de Barcelona i la meva idea inicial era no participar, no l’havia inclosa dins de les curses preparatòries per la Marató. Quedava encabida entre la Mitja de Granollers i la Maratest i no tenia massa ganes de fer-la. Però tot va canviar arran d’un sopar amb el grup de “Golfos”,  ja que el David i el Rafa si que la feien i els feia molta il·lusió poder baixar de 1,50. L’idea de fer-los de llebre em va fer molta gracia i així els hi vaig proposar. Ells encantats, i jo també, esta clar. Seria una Mitja diferent, molt divertida, seguríssim. Entre copa i copa em vaig anar engrescant i l’endemà ja estava inscrit. Els donaria un cop de ma per fer les seves MMP i jo faria un entrenament a ritme de Marató, ja que qui diu 1,50, diu 1,45, que es al ritme al que vull córrer els 42 km d’aquí 1 mes aproximadament. Els vaig dir la idea que tenia de temps i, tot i que imagino que pensaven que era massa agosarat, van acceptar el repte.

Els Dragonetis a punt de la sortida
Diumenge mati ens trobem tots amb el grup de Dragons que també feien la Mitja i després de les salutacions, consells, comentaris, fotos i abraçades de rigor, marxem cadascú cap al seu calaix de sortida. Aquí vam tenir un petit problema, perquè no em van deixar entrar al seu, ja que tenia una marca millor acreditada, però tot es va solucionar, esperant-los abans de creuar la línia de sortida. L’alçada del David fa que es vegi en mig dels milers de participants. Vam sortir tots tres, tal com havíem parlat, i ja des de bon principi els vaig marcar el ritme de 5,00 per quilòmetre, que era el que ens tenia que portar a la marca desitjada. Sortida amb molta gent però pels carrers amples de la façana marítima de Barcelona. Es un plaer poder córrer per la teva ciutat un diumenge i poder gaudir de la bellesa dels seus carrers. Quan portaven uns 3 quilòmetres el David ja ens va dir que seguíssim nosaltres i que ell es despenjava, perquè veia que aquell ritme era massa elevat per ell. Sabia decisió, així va poder fer la seva carrera i no es va cremar en excés al principi seguint un ritme massa alt per ell. Quedàvem el Rafa i jo i 17 quilòmetres per davant. Jo sabia que aquell era un ritme assumible per ell, però el problema era que no va poder entrenar massa abans per alguna que altre maleïda lesió, i això significava una incògnita en el rendiment a partir del 15-16. Però era millor sortir arriscant i si després “petava” una mica, el sub 1,50 estava assegurat. Dit i fet, així va ser.
Foto i petó per la Whai-shan (gràcies per ser-hi sempre)
Anaven passant els quilòmetres i el ritme es mantenia, fins arribar a la zona de Diagonal Mar i la pujada cap a la plaça de les Glories, que aquí ja la distancia se l’hi va fer molt llarga i va començar a baixar el ritme. Potser vaig cometre el error de no fer-l’hi prendre un gel abans i esperar fins el 15. A lo millor un al 8 i un altre al 16 hagués sigut mes efectiu. Però al 8 estava encara molt sencer i aguantava molt be el ritme. A partir d’aquí ja vam anar perdent segons a cada quilòmetre, i vaig veure que seria impossible baixar de 1,45, però que sinó tenia una punxada monumental, el sub 1,50 estava assegurat, tal com va ser.

El millor dels somriures per la millor mòdel. Guapisima Emma.
Amb molta força de voluntat i aguantant al final com podia, encarem la recta de meta i la creuem amb un temps de 1h 48min 34seg, molt contents per la feina feta i per l’objectiu assolit. El Rafa te cames per baixar aquesta marca amb escreix, però tot s’aconsegueix amb entrenament i sense lesions, cosa que no ha pogut ser aquest any. Queda pendent per un futur. Al poc d’arribar nosaltres també ho va fer el David, amb la satisfacció de ser Finisher. Llàstima no haver pogut fer tota la cursa tots tres plegats. El proper sopar ja ens encarregarem de fer les bromes i rises de rigor amb aquest tema, això ho tenim assegurat.

Moltes felicitats a tots dos per l’esforç i per l’èxit aconseguit, perquè una Mitja no es qualsevol cosa, i solament acabar-la, es mereix els màxims aplaudiments. També felicitar a tots les Dragons que la van fer, especialment aquells que van assolir les seves MMP i a la Florence Kiplagat pel seu estratosfèric record del mon femení de 1h 05min 12seg. Brutal.

Finishers satisfets amb la feina feta
Us adjunto el link amb tota la informació de la cursa (del pulsòmetre no en feu cas, que es va espatllar a mitja cursa):



dimarts, 4 de febrer del 2014

Mitja de Granollers 2014


Aquest diumenge es va córrer la que per mi es la millor Mitja Marató de Catalunya, la de Granollers. Ho es pel recorregut, per l’organització, pels participants, pels sponsors, però sobretot, per la gran quantitat de gent que s’aplega a banda i banda de quasi tot el recorregut, especialment als passos per Les Franqueses, per la Garriga i de forma massiva, pels carrers de Granollers. Es el mes semblant, en quan a afició i animació, a la Behobia, aquí a casa nostre.

Jo la tenia marcada en vermell al meu calendari, perquè aquí va ser on vaig fer la meva MMP l’any passat, però també va ser aquí on em vaig acabar de lesionar l’esquena, acabant com vaig poder la cursa, per estar després mes de tres mesos completament parat, per una maleïda hernia que em va provocar una ciàtica. Per això, era una de les curses que em feia mes il·lusió córrer aquesta temporada. Però per sobre de tot, em feia gracia acabar-la be, gaudint, i sense conseqüències físiques. I així va ser, cosa per la qual estic molt content. La marca es un altre cosa. El mes important per mi era fer-la, fer-la be, acabar-la be, i sabia que si això es complia, la marca ja vindria sola, ja que darrerament estic entrenant molt be, i gaudint dels mateixos. Vaja que arribava segur i convençut que ho faria be, tal com l’hi vaig comentar a la Isa i a mes gent, en els dies anteriors de la cursa.
El mes rapid de tots...Wilson Kipsang
Dissabte anem a recollir dorsals amb la Isa i ens trobem a l’stand d’Adidas a un bon grapat d’atletes d’elit, entre els quals havia Wilson Kipsang, Carles Castillejos, Chema Martinez, Vanessa Veiga, etc. Voldria fer un esment especial pel gran Jaume Leiva, que s’està recuperant d’una operació i que no pot, encara, fer el que mes l’hi agrada, que es córrer. Tot i el mal tràngol pel que esta passant, el seu somriure i amabilitat, son sempre presents, cosa que el reafirma com la gran persona que es. Segur que d’aquesta sortirà mes enfortit que mai, i que d’aquí poc el veurem al capdavant de les curses un altre cop. No Surrender mes que mai, crack.

Gran representació Dragona
Diumenge arribem amb temps a Granollers, ens trobem a tota la representació Dragona que participarà a la cursa, fem el típic escalfament, comentem la jugada entre tots i ens fem la foto de rigor, tot desitjant-nos ànims i sort entre nosaltres. Tot seguit, jo ja em vaig anar a col·locar en el meu calaix de sortida, amb la idea de fer la pujada a 4,40 de mitjana, per encarar la baixada sobre els 4,30, cosa que m’assegurava millorar els 1,38 de l’any anterior. Un cop es va donar la sortida, de seguit vaig veure que anava molt còmode i vaig anar passant els primers quilometres en temps per sota el pensat. Pujava be i em sentia be. Res de dolor a l’esquena i cames que responien. Van anar passant els quilometres i em vaig plantar al 10 amb un temps de 45min 56seg, i no massa cansat, cosa que m’incrementava el positivisme i les ganes d’apretar. Arribem a la Garriga i la pujada i el gir per la plaça de l’Església son espectaculars, per la gran quantitat de gent que hi havia. Una vegada ja encarem la baixada i en la part de la rambleta de sorra, em vaig prendre el únic gel que necessitaria durant tot el recorregut, un Isostar boníssim. Portava per previsió també un Roctane de GU, que no el vaig necesitar i quedarà per la Marató. La baixada ja es mes rapida, evidentment, encara que hi ha 3 pujadetes que et trenquen el ritme i que castiguen prou les cames ja carregades en aquells punts. Però la vaig fer tota al voltant dels 4,20 i pensant que la MMP estava al caure, sinó patia cap contratemps. En els darrers 3-4 quilometres pensava que podria haver apretat una mica mes, però ja en aquell punt les cames no em donaven per mes, i em vaig guardar el que em quedava per marcar un 3,59 a l’últim quilòmetre, que, per mi, no esta gens malament. I el mes important de tot, es que vaig poder gaudir de l’ambient de la gent animant pels carrers de Granollers, cosa que no havia pogut fer l’any anterior. M’encanta acabar les curses gaudint de l’últim tram i no patint tan com per no enterar-me. Encara que faci pitjor marca. Al final vaig aturar el crono en 1h 34min 24seg (MMP), quedant en la posició 1.771 de 8.353 finishers (29 de 189 del meu grup d’edat). El somni secret de baixar de 1,35 s’havia acomplert (amb un any de retard) i havia baixat 4 min la marca de l’any 2013. Molt i molt satisfet i amb ganes de seguir fins la Marató de BCN i aquests 3,30,00 que tinc al cap.


Vull felicitar a tots els Dragons per les seves curses respectives i molt especialment a la Isa, que ho va fer molt be, tot i que ella no estava gaire satisfeta al final. Esta en el camí correcte per fer una fantàstica Marató de BCN, que es el seu objectiu actual. Som-hi, que ja queda poquet.

Us adjunto el link del Garmin amb les variables de la cursa:



dilluns, 20 de gener del 2014

Sant Miquel Xperience 2014 - Sant Feliu de Codines


Ara que tinc un moment, vull escriure 4 línies sobre la segona edició de la Sant Miquel Xperience, que vaig córrer el passat diumenge 12 de Gener. Es una cursa d’asfalt de 13 km. que surt des de Sant Feliu de Codines, arriba al Parc Natural de Sant Miquel del Fai, per tornar cap a Sant Feliu, sempre per la carretera paral·lela als Cingles de Bertí, cosa que la fa extremadament bonica. Es molt dura ja que es un constant trenca cames i que aquest any, encara s’ha endurit mes, ja que l’organització la fet passar per dins del Parc Natural, cosa que incloïa augmentar el desnivell d’una forma considerable però alhora també, incrementar la seva bellesa, ja que corríem per sobre d’un pont romànic del segle IX (sinó em falla la memòria).

La cursa ja la coneixia de l’any anterior, encara que em quedava el dubte de com seria aquest canvi de recorregut a mitja cursa. Arribava mes o menys amb els mateixos quilòmetres de preparació que l’any passat i vaig decidir fer-la mes o menys amb els mateixos ritmes, com al final, així va ser.
Uns quants dels Dragons participants
Després de saludar a tots els Dragons presents, amb especial atenció a la Judith, ja que es la cursa del seu poble i estava mes nerviosa del que en ella es habitual, anem cap a la sortida després d’escalfar una mica. La sortida es rapida i cara avall el primer quilòmetre i tothom surt esperitat. Jo intento no sortir bojament. Tinc molt present el que ens espera. Ja en el segon quilòmetre la carretera comença a ser un puja i baixa, difícil de gestionar amb ritmes estables. Fa un dia fantàstic per córrer. Inclús un pel de calor, per l’època de l’any que estem. Res a veure amb el fred que feia l’any passat. L’anada fins a Sant Miquel del Fai la faig còmode i ràpid, però les cames ja van acumulant cansament. Això ho noto al entrar al Parc Natural. Anem baixant fins l’avituallament, ja dins de Sant Miquel del Fai, i toca tornar per una rampa brutal d’adoquinat romànic i creuar el pont (també adoquinat), per després encarar un altre pujada, que ens deixarà a tots molt justets de forces. Pujo lent però no paro en cap moment. Tirant de cap, mes que de cames.

Apretant les dents per creuar el pont Romànic
Un cop a dalt a la carretera i ja de tornada, ja amb molt de cansament, em dedico a contemplar el magnífic paisatge, intentant no pensar massa en el que queda. Durant tota la segona part de la cursa no m’avança ningú i jo vaig passant a gent, cosa que em motiva encara mes. Al final vaig veure que vaig fer la segona part molt mes rapida que la primera, tot i el cansament que portava. Puja i baixa constant i ens presentem, després de l’ultima rampa de 500 metres, a línia de meta. La creuo amb un temps de 59min 52seg, en la posició 89 de 364 finishers. Molt satisfet, alhora que molt cansat. Una vegada acabats, a per un reparador caldo calentet, que ens servien a tots els corredors. Que bo i que ve que entrava. La resta de Dragons que corrien també ho van fer molt be. Moltes felicitats a tots.

Recta final amb els anims del Joako
Una vegada acabada la cursa, i tal com vam fer l’any passat, una bona dutxa reparadora a les instal·lacions esportives municipals i cap a dinar tots plegats, per comentar la jugada i acabar de gaudir d’un fantàstic diumenge d’esport i amistat. Gracies Judith per l’organització i també gracies a tota la gent que fan possible aquesta cursa tan maca i tan ben organitzada. L’any vinent repetiré segur.


Aquí us deixo el link del meu Garmin amb les variables de la cursa: