Ja hi tornem

Avui estic especialment content perquè tal com diu el títol de l'entrada, ja hi tornem.

I ja hi tornem, piano piano, a fer el que amb diferencia mes m'agrada, que es nedar. Avui he tornat a fer esport desprès de quasi dos mesos parat per la maleïda (podria posar puta, però no ho posaré) ciàtica. I he tornat encara que no estic del tot recuperat i continuo amb dolor a l'esquena i a la cama, però tinc el permís del metge i del fisio per començar a posar-me en remull i nedar una mica, cosa que també ajudara a la recuperació, esperem.

Han estat 2000 metres, entre esquena i crol (prohibit braça i papallona), que m'han sentat de faula. A dins de l'aigua tot es veu millor i, encara que em feia mal al voltejar i fer peus, el dolor era suportable i he fet el primer test millor del que m'esperava.

Molt content de poder tornar a la piscina, el lloc on em trobo mes a gust, en comparació amb estar sobre una bicicleta o sortir a córrer pels carrers asfaltats o per pistes de muntanya. L'aigua es el meu lloc preferit, esta clar.

Veure'm com evolucionem els propers dies, encara que si puc continuar nedant, ja em donaré per satisfet.

Seguim la recuperació, poc a poc, però seguim endavant.

Marató de Barcelona (fustrada)

Diumenge tenia que ser el gran dia. Diumenge tenia que ser el dia de la culminació de tot l'esforç i entrenaments dels últims 5 mesos. Tenia que ser el punt culminant de la temporada de running i un dels objectius de l'any 2013. Però una lessió no ho ha permès. que l'hi farem.

Recordo les paraules de la gent que hi entén mes que jo, avisant-m'he dels riscos que corria amb un canvi d'habits tan radical, començant un entrenament tan estricte i seguit, allà pel mes d'octubre. El risc de lessió per sobre entrament era possible, però era un risc que estava disposat a córrer, per intentar el sub 3,30 a la Marató de Barcelona. I tot va sortir de conya fins la malaida lessió de finals de Febrer. Resignació.

De tota manera em quedo amb tot el camí recorregut fins a la Mitja de Granollers, amb totes les alegries acumulades i amb la satisfacció personal d'haver-ho intentat i de haver sigut capaç de tenir la constància i la força de completar 4 mesos d'entrenaments (octubre-gener) amb el Jaume Leiva.

Ara per ara, l'unica cosa important es recuperar-se be i ja vindran mes curses i mes competicions. Si la recuperació es idònia, cosa que espero, ja tindre alguna Marató futura (potser NYC) per poder lluitar per aquest sub 3,30. Aquests mesos d'entrenaments m'han donat molta confiança per intentar-ho. Penso sincerament que ho hagués aconseguit, si no m'hagues lesionat.

Per ultim, desitjar tota la sort del mon a tots els Dragons que diumenge sortiran a còrrer pels carrers de Barcelona i espero que tots puguin complir qualsevol quin sigui l'objectiu que s'hagin proposat per la Marató. Penseu que la cursa es el premi a tots els mesos de dura preparació i que el fet de intentar-ho i creuar la línia d'arribada, ja es tot un èxit espectacular, sigui quina sigui la marca assolida. Gaudiu molt dels últims 195 metres, que son brutals.

Us deixo també un vídeo molt xulo del Jaume. Espero que pugui aconseguir el seu objectiu, que no es altre que la mínima pel proper campionat del mon d'atletisme, que es farà a Moscou. Molta sort Jaume. Aquest any si que serà el teu any. T'ho mereixes nanu. No Surrender.

  

                                               

Maleïda Ciàtica (part 2)

Això s'està fent mes llarg i pesat del que m'imaginava.

L'inflamació de la Hernia Discal no baixa i continua pinçant el nervi ciàtic de la cama dreta, el que fa que el dolor a la cama no disminueixi, cosa que m'impedeix fer vida normal. El repòs tampoc m'està solucionant el problema i per això vaig a treballar a estones quasi cada dia, encara que aguantant el dolor com es pot i intentant adoptar postures quan estic sentat, que no "emprenyin" massa el nervi.

Encara sort que l'electromiograma que m'han fet no a detectat patologies en el nervi ciàtic, cosa que hagués fet el problema mes gran i difícil de solucionar.

Potser tindria que haver parat quan vaig sentir els primers símptomes abans de la Mitja Marató de Granollers, i no fer-la. De fet, córrer mermat com ho vaig fer, tampoc tenia massa sentit i tot el que podia passar eren consequencies negatives, però de vegades, no fem cas als avisos del cos, i fem malament. Però tampoc m'imaginava que la lesió fos tan greu com perquè em deixes fora de combat tan de temps. Be, de fet, quan vaig córrer tampoc sabia que tenia una hernia, perquè els resultats me'ls van donar la setmana següent de la cursa.

Ara per ara, estic en període de rehabilitació al Centre de Fisioterapia del Toni Bove (molt bon profesional conegut de la família del mon del basquet), provant si la tècnica del Indiba-Tecar funciona i desinflama d'una punyetera vegada la zona afectada. Esperem que si. Segons ell, es la millor solució pel que tinc. A part d'enfortir la zona abdominal amb una serie de exercicis, abdominals i hipopresius, que serviran per prevenir futurs problemes d'esquena.

Si la fisioterapia i la medicació no aconsegueixen aliviar el dolor o sigui, desinflamar la zona d'aquí uns 15 dies em plantejaria una infiltració a la zona lumbar, tal com m'han aconsellat els neurocirujans que m'han tractat.

De moment, paciència i molta paciència, no queda res mes.