dilluns, 28 d’octubre del 2013

Triatló Olímpica de Gavà


Diumenge 29 de Setembre vaig participar en la Triatló Olímpica de Gavà, que seria la meva ultima triatló de la temporada. En tenia moltes ganes després de l’anul·lació del tram de swim de la temporada anterior.
Quina cara de son a boxes
Arribem ben d’hora pel mati amb la Isa (ella la feia per relleus, competint en el tram de bicicleta), per deixar totes les coses a boxes. A Gavà vam anar-hi a competir uns quants Dragons, cosa que va fer que fos la segona Triatló amb mes presencia del Club, per darrera de la Half de Salou. Havia un bon ambient i després de deixar-ho tot al seu lloc als immensos boxes, ja ens vam dirigir cap a la sortida a la platja de Gavà Mar. Abans havia decidit nedar sense neoprè, no sense pensa-ho i dubtar-ho una bona estona. El fet de que el Marti la fes sense i les poques ganes que tinc de nedar amb neoprè, van fer que em decidís no posar-me’l. El mar estava molt mogut i l’organització va decidir retallar a la meitat, mes o menys, el tram de swim, cosa que a mi em perjudica, perquè es en aquest sector on faig els millors temps i on puc treure mes diferencia a molts participants, i mes si el mar esta molt mogut, com era el cas. Després de comprovar que l’aigua no estava gens freda i que la decisió de no posar-se el neoprè havia estat encertada, de seguit ens donen la sortida i comencem a nedar amb unes onades considerables, que castigàvem molt els primers metres de la proba. El Marti se’m va escapar nomes sortir i no el vaig poder seguir. Natació complicadeta fins la primera boia per la mar i després de la boia, amb el mar ja mes calmat, amb un ritme mes constant. Com que al final es va retallar molt el tram, se’m va fer força curt i de seguit, ja estava corrents per la platja, camí de boxes, a agafar la bici. Temps del sector de Swim: 12min 31seg (posició 135 de 784 participants).

Comprovant l'estat de la Mar
Després d’una T1 llarga, agafo la bici per fer els 40 km planets que ja coneixia de l’any anterior. Son dos voltes al mateix circuit, pels carrers del polígon de Gavà. Un circuit ràpid, però perillós ja que esta de monticles perquè els cotxes redueixin la velocitat, que son molt perillosos per les bicis, i mes quan es va en grup i ràpid. També el vaig trobar massa estret en trams, per la gran quantitat de participants que érem. En el tram de bike vaig estar a estones amb algun grupet de gent i en altres sol, sense aconseguir seguir el seu ritme. Com es nota la diferencia de velocitat i d’esforç si vas al mig d’un grup o si tens que pedalar sol. Com es habitual em van passar moltíssims triatletes, incloent el Sandro i el Leo. Al final creia que no havia fet un tram tan dolent de bici com habitualment, però els resultats tampoc ho mostraven així. De tota manera, vaig millorar en 7min en temps de l’any passat en la mateixa distancia i circuit, per tant, hem millorat. Temps del sector de Bike: 1h 04min 07seg (posició 542 de 784 totals).
Sortida del tram de Run
La T2 també era llarguíssima i mes amb les sabates de bici col·locades. Aquest es un altre punt a millorar de cara la propera temporada. Pujar i baixar de la bici descalç i calçar-se ja rodant. El sector de run eren dos voltes a un circuit paral·lel a la platja i totalment planet. El mateix que l’any passat i també vaig millorar un parell de minuts en relació al 2012. Vaig córrer prou be, creuant-nos amb els altres Dragons i sempre veient les diferències que em portaven i que eren irrecuperables (tot i que el Sandro així ho creia, i quasi al final l’hi dono la raó) o sigui, que em vaig dedicar a gaudir del tram anant a un ritme còmode tota l’estona. L’únic contratemps va ser que se’m va ocórrer prendre un gel molts abans de l’avituallament d’aigua i quasi m’ofego de lo pastosos que son. La feina va ser meva fins arribar a l’avituallament. Que llarg se’m va fer amb el gel a la gola. Sempre el gel amb l’aigua a la ma, un altre lliçó. Al final temps del sector Run: 43min 49seg (posició 323 de 784 totals).

Últims quilometres
Al final vaig completar l’últim Triatló de la temporada en 2h 05min 10seg i acabant en la posició 373 de 733 participants masculins. L’any vinent, si les lesions em respecten, mes i millor. I Love Tri.

Us deixo els links del meu Garmin, que veureu no difereixen gaire dels temps oficials:


dilluns, 21 d’octubre del 2013

Triatló Olímpica de Banyoles (XXVIII Campionat de Catalunya de Triatló)


A veure si em poso al dia perquè tinc feina pendent de competicions passades. Des del estiu que no escric res i haig de tornar a posar-me les piles.

La primera competició pendent de resumir es la Triatló Olímpica de Banyoles del dia 7 de setembre. Triatló important perquè, a part de ser el campionat de Catalunya (cosa que significava un cert increment de la qualitat dels participants), en el nostre cas era el debut de la Isa en la categoria olímpica. I per nosaltres, això era el mes important. Havíem passat l’Agost de vacances a Menorca amb la predisposició d’entrenar amb certa regularitat, però després d’uns primers dies molt actius, van anar deixant l’esport i ens vam dedicar al que realment es important a les vacances, que es descansar, menjar be, prendre el sol i les activitats vegetatives varies de l’estiu. O sigui, que arribem al dia de la Triatló sense els deures fets, però amb moltes ganes, la Isa de debutar i jo de poder gaudir d’una Olímpica després de la lesió d’esquena. A part, em feia il·lusió nedar al estany de Banyoles.

Somriures post-Triatló
Arribem a Banyoles al migdia (la Triatló era per la tarda) amb unes previsions meteorològiques nefastes. Hem quedat per dinar amb el Xavi Espriu i ja comença a ploure sol aparcar. Dinem, sembla que para i deixem tot a boxes. Ens trobem també amb el Paradell i anem cap a la sortida del tram de natació, que es a l’altre extrem de l’estany. La sortida es des de dins de l’aigua i per grups i amb les dones per davant de nosaltres, els federats. Un gran error perquè la gran majoria d’homes vam agafar a una gran quantitat de dones i ja sabeu que passa en els trams de natació de les triatlons. Jo vaig anar en compte perquè anava al grup de davant, però a la Isa la van arrollar i passar per sobre tota una estampida de triatletes, sense cap mirament. Cony, no costava res que les dones sortissin al darrera. No se de qui va ser la brillant idea de fer-ho així. Jo a part dels primers metres de cops i col·locació, vaig nedar be i vaig fer un temps de 27min 26seg (posició 255 de 675 totals) , nedant sense neoprè. Per cert, tota la natació va ser sense ploure.

Transició llarga i agafo la bicicleta. Sol sortir de boxes ja va començar a ploure a bots i barrals. Al primer kilòmetre ja havia una caiguda massiva perquè el terra estava molt mullat. Tot el tram de bicicleta va ser perillosíssim. Plovia a estones a mars i el terra estava completament inundat. I com que el recorregut no era pla i havien constants pujades i baixades, era molt complicat aguantar-se sobre la bici. Vaig veure infinitat de caigudes i de gent a terra amb ferides varies, per sort, no semblaven greus. Si hagués començat a ploure mitja hora abans haurien suspès el tram de bici, perquè a mes el recorregut era per trams de carretera oberta al transit i pseudo-regulada pels Mossos, amb el perill addicional que això comporta. Després de 40 km de patiment, amb estones que no es veia absolutament res de l’aigua que queia, vaig acabar en 1h 27min 21seg (posició 559 de 675 totals) sumant els temps de la T1 i de la T2. Temps de bike sol: 1h 22min 12seg segons el meu Garmin.
Water-Running o Running-Water
I començo a córrer amb la mateixa tempesta d’aigua que estava caient. Jo amb les meves Zoot per un parc tancat on el 80% del recorregut era de sorra, que ja us podeu imaginar com estava amb tanta aigua. Havien llocs on t’arribava l’aigua acumulada per sobre dels turmells. Era increïble córrer així. Quan portava 2 km vaig veure, perquè la pista anava paral·lela a la carretera de bike, que arribava la Isa, cosa que em va tranquil·litzar, perquè sol feia que pensar en ella, en la pluja i en el poc que l’hi agrada anar en bici, i menys en aquelles condicions. Vaig fer un running relativament tranquil, a un bon ritme, vigilant que l’esquena no es queixes, i procurant no fotre’m de cap perquè amb aquelles bambes semblava patinatge artístic. Temps final de 49min 50seg (posició 478 de 675 totals).  
Running o Cros?

Vaig completar la Triatló amb un temps total de 2h 44min 37seg, en la posició final 457 de 611 participants masculins. Vaig arribar xop de dalt a baix i ple de fang pertot arreu. Va ser una Triatló molt dificil per la pluja, però una molt bona experiència. Sobretot perquè la Isa va aconseguir acabar també i va fer un fantàstic debut en la categoria Olímpica en una Triatló que es va complicar molt per la meteorologia. Moltes felicitats Isa, estic molt content i orgullós. Ho vas fer molt i molt be. També voldria donar les gracies al Marti i a la Judith, que van venir a animar-nos (molt de mèrit per la distancia i el temps que feia) i felicitar al Xavi i al Paradell, per ser Finishers també. El millor: que ningú es va fer mal. 
Enhorabona campiona pel teu debut
Us deixo els links del meu Garmin, que mes o menys quadren amb els temps oficials: