Ara que tinc un moment, vull escriure 4 línies sobre la segona
edició de la Sant Miquel Xperience, que vaig córrer el passat diumenge 12 de
Gener. Es una cursa d’asfalt de 13 km. que surt des de Sant Feliu de Codines,
arriba al Parc Natural de Sant Miquel del Fai, per tornar cap a Sant Feliu,
sempre per la carretera paral·lela als Cingles de Bertí, cosa que la fa
extremadament bonica. Es molt dura ja que es un constant trenca cames i que
aquest any, encara s’ha endurit mes, ja que l’organització la fet passar per
dins del Parc Natural, cosa que incloïa augmentar el desnivell d’una forma
considerable però alhora també, incrementar la seva bellesa, ja que corríem per
sobre d’un pont romànic del segle IX (sinó em falla la memòria).
La cursa ja la coneixia de l’any anterior, encara que em
quedava el dubte de com seria aquest canvi de recorregut a mitja cursa.
Arribava mes o menys amb els mateixos quilòmetres de preparació que l’any passat
i vaig decidir fer-la mes o menys amb els mateixos ritmes, com al final, així va
ser.
Uns quants dels Dragons participants |
Després de saludar a tots els Dragons presents, amb especial
atenció a la Judith, ja que es la cursa del seu poble i estava mes nerviosa del
que en ella es habitual, anem cap a la sortida després d’escalfar una mica. La
sortida es rapida i cara avall el primer quilòmetre i tothom surt esperitat. Jo
intento no sortir bojament. Tinc molt present el que ens espera. Ja en el segon
quilòmetre la carretera comença a ser un puja i baixa, difícil de gestionar amb
ritmes estables. Fa un dia fantàstic per córrer. Inclús un pel de calor, per l’època
de l’any que estem. Res a veure amb el fred que feia l’any passat. L’anada fins
a Sant Miquel del Fai la faig còmode i ràpid, però les cames ja van acumulant
cansament. Això ho noto al entrar al Parc Natural. Anem baixant fins l’avituallament,
ja dins de Sant Miquel del Fai, i toca tornar per una rampa brutal d’adoquinat romànic
i creuar el pont (també adoquinat), per després encarar un altre pujada, que
ens deixarà a tots molt justets de forces. Pujo lent però no paro en cap
moment. Tirant de cap, mes que de cames.
Apretant les dents per creuar el pont Romànic |
Recta final amb els anims del Joako |
Aquí us deixo el link del meu Garmin amb les variables de la
cursa: