dilluns, 28 de maig del 2012

Trail de Sant Esteve de Palautordera

A la tercera va la vençuda i, desprès de no poder competir en les dos ultimes probes en les que m’havia inscrit, ho vaig poder fer en el Trail de 13 km de Sant Esteve de Palautordera.
Aquesta era la primera vegada que feia una competició de Trail i la veritat es que anava amb moltes prevencions perquè tinc els turmells de cristall, desprès d’haver jugat 10 anys a basquet, tot empitjorat amb alguna lesió posterior jugant a paddle.
Però la cosa no va pasar de 3 revinclades de turmell, sense gaire importància, imagino que esmorteïdes per les turmelleres que portava i que van aguantar l’estrebada.

Be anem a pams, diumenge ens llevem d’horeta pel mati i desprès d’esmorzar, passem a recollir al Jordi Paradell, per anar plegats cap a Sant Esteve.
Arribem, aparquem i anem a recollir dorsals i xips al lloc de sortida de la cursa i ens sorprèn un ambient magnífic, amb tot molt ben organitzat, i amb un speaker de faula, divertidíssim, que es guanya, amb els seus sarcàstics comentaris, a tots els participants.
Com que teníem temps abans de sortir varem anar a fer una coca-cola a un bar del poble, mentre esperàvem també als altres Dragons participants: el Roger i el Xavi Farre. Una vegada tots junts i desprès de veure la sortida de la cursa de 27 km, ja ens varem encaminar cap a la línea de sortida, on tornava a fer les delícies de la gent el crack del speaker.
Últims estiraments, ajustem cordons i pam.....sortida i tothom a córrer cap al bosc. Nomes començar ja teníem la primera pujada, que va posar tothom en fila india. Feia molta calor i els Dragons ens vam anar separant, amb el Jordi davant, desprès jo, el Roger, el Xavi i la Isa, posicions que vam mantindre fins al final.

Pujades i baixades, algunes molt tècniques i d’altres no tant, s’anaven succeint. Primer un avituallament solament amb aigua i desprès un segon, absolutament de “boina”, amb tota mena de begudes, fruita, fruits secs i, el que mes em va agradar, i vaig menjar a saco, gominoles. Error perquè vaig fer una barreja de la ostia i desprès la panxa es queixava una mica.
Tot el recorregut era maquíssim, passant pel costat d’un llac i creuant 2 rierols, amb aigua per sobre del turmell, pujant fins un castell en ruïnes, que el feien molt dur, però alhora molt variat i divertit. Jo em vaig trobar prou be durant la carrera, caminant en varis punts on havien pujades impossibles de fer corrent, almenys per mi, i anant molt en compte en les baixades (el meu punt feble), per la por a torçar-me un turmell i tenir que plegar. Un recorregut bastant exigent i mes per la calor que va fer tot el mati. Potser haguéssim d’haver sortit un pel mes d’hora per evitar-ho.
Desprès d’una volta circular per la zona del Parc del Montseny propera a Sant Esteve, vam tornar a entrar al poble per completar els 13 km en 1h 24m i satisfet, però cansat, ja que no estic massa avesat a aquest tipus de curses. La mes gran alegria era no haver-me trencat els lligaments dels turmells per (no recordo els cops) vegada.

La recta final també va ser molt divertida pels comentaris del speaker, que no es va lliurar de la meva felicitació posterior (quin tros de crack que esta fet aquest paio), poca espera desprès fins que van arribar la resta de Dragons i una estona posterior de recuperació de forces.
La Isa va arribar amb un fort cop a l’espatlla esquerra, fruit d’una caiguda que havia patit al principi de la cursa i varem pasar un moment per la Creu Roja a que li curessin les rascades i l’hi posessin gel per baixar el dolor. Desprès la cosa no ha pasat a mes, per sort i perquè la Isa esta forta com un roure.

Menció a part es aquesta part del post-Trail, on havia de tot, incloent uns fantàstics bocates de botifarra o de formatge, i unes birres per acompanyar. Chapeau per l’organització, en tots els sentits, tan previs, com durant i post carrera. Segur que l’any vinent repeteixo, perquè es la cursa mes ben organitzada que he estat mai.....un 10 en tot.


Aquí us deixo el link del meu Garmin perquè pugueu veure perfil, ritmes i demes cosetes.




dimecres, 23 de maig del 2012

Fast Triatlo Castelldefels....o no

       Arribava aquest diumenge amb moltes ganes per un munt de coses: era la primera Triatló de la temporada, anava a estrenar el meu neoprè, era la primera vegada que nedaria amb ell i per últim, perquè l’ultima proba que em vaig inscriure no la vaig poder fer perquè sortia d’una amigdalitis de cavall que m’havia deixat totalment KO, que era la cursa Trail del Cap de Creus. I per ultim i el mes important, estava totalment eufòric despres dels dos concerts impressionants que el Bruce havia fet a la nostre ciutat. Quin troç de fiera que esta fet. Extasis total els dos dies.
       Per totes aquestes raons em feia una il·lusió especial la proba d’aquest diumenge a Castelldefels.
       Però mira per on, que la nit de dissabte a diumenge va caure el diluvi universal i diumenge pel mati encara plovia a bots i barrals. De tota manera, em vaig aixecar d’hora i vaig anar al Canal Olímpic per veure com es plantejava la proba.
        Nomes arribar ja em van dir que s’havia suspès el tram de ciclisme (s’entén pel diluvi que estava caient) i que la proba es faria amb un segment de running, seguit de la natació, per acabar fent running un altre cop. Ja se’m van creuer els cables, perquè continuava plovent moltíssim i entenc que la proba es tindria que haver anul·lat totalment i fer-la un altre dia o reemborsar-nos els diners de la inscripció. Però això no va pasar perquè, tristament, l’organització, va preferir fer negoci i no esport, perquè en aquelles condicions no es podia fer res.
        A boxes ja hem vaig trobar amb la Lidia i el Toni, que estaven també molt decebuts perquè tenia que ser la seva primera Triatló i s’havia anul·lat parcialment. Desprès de comentar que fèiem, van anar a cercar al Joako, que també estava inscrit i entre tots 4 varem decidir no fer la proba alternativa i anar-nos a esmorzar a Castelldefels platja i veure si el temps millorava i podíem nedar al mar una mica.

      Dit i fet, i desprès d’esmorzar tots 4 i la Irene (la filla de la Lidia), el dia es va anar arreglant i varem decidir posar-nos els neoprens i entrar al mar a fer un entrenament.
       Jo estrenava el meu neoprè i nedava per primera vegada a la meva vida (mira que haure fet milers de kilòmetres a la piscina) al mar amb neoprè. Em va costar una mica posar-me’l i en l’intent, l’hi vaig fer un parell de sets, que el Joako em va explicar com arreglar.
       Feia corrent i prou mala mar, però tots 4 cap a dins a nedar una horeta en total, fent un recorregut prèviament marcat. Les sensacions no van ser gaire bones, perquè em sentia molt apretat dins del neoprè i no estic acostumat a aquestes sensacions. Vaig sortir de l’aigua prou agobiat i una mica marejat, cosa que mai m’havia pasat, però que penso que millorarà en propers entrenaments amb neoprè. M’haig de fer amb al traje, em deia el Joako. I te tota la raó. A part de posar-me’l millor.
      Al acabar la natació, i fer-nos la dutxeta de rigor, amb tothom mirant que feien 4 sonats banyant-se en un dia de mitjans de Maig, vam decidir, bàsicament per secar-nos, fer una estoneta de running pel passeig de Castelldefels.
      Mentre la Irene (moltes gracies pel suport logístic) vigilava cotxes, bicicletes i demes coses, tots 4 van fer 8 kilòmetres a ritme lleugeret amb els nostres trisuits Dragons, que van ser objecte d’admiració per la gent que passejava. Es devien pensar que érem uns pross.
      Total, que el que va començar amb un fracàs absolut per l’anulació de la proba, va acabar amb un mati fantàstic amb un bon esmorzar, un bon entrenament al mar i una bona sessió de running per acabar, cosa que va fer que el mati fos complert.
      I tot això amb la companyia fantàstica del Joako, la Lidia, el Toni i la Irene. Quina colla de cracks que estan fets. Moltes gracies macus.


      Esperem que aquest diumenge pugui fer la Trail de Sant Esteve de Palautordera i que no pasi res, per tercer cop consecutiu...................

dimecres, 16 de maig del 2012

Stage BCN Dragons 2012

          He necessitat 48 hores per poder pair totes les emocions i vivències que varen passar aquest cap de setmana amb els Dragons, en el primer Stage que vam organitzar a Puigcerdà, i poder escriure cinc cèntims de com va anar tot.
Aquesta historia comença amb la gran tasca feta per la Junta dels Dragons, integrada per 7 fantàstiques persones, tan a títol personal com a nivell esportiu. El 8 soc jo mateix, però els adjectius no em pertoquen a mi posar-los. Tot va començar com una idea, que posteriorment es va convertir en una ilussio i, que desprès de moltes hores de feina, de reunions, de mails, de trucades, de frankfurts (perquè no dir-ho), tretes de tots els raconets del nostre temps, es va convertir en una realitat. Una realitat que crec que a estat un èxit, a tots els nivells, i de la cual han gaudit tots els socis del Club, que es el principal objectiu que teníem marcat.
I quan una cosa es prepara amb el "carinyo", l'interes i la passió que ho hem fet nosaltres, difícilment surt malament, ens al contrari, acostuma a ser un èxit complert, com així a sigut.

          Tot comença divendres al migdia que plego de la feina i arribo a casa per començar a preparar la bossa amb totes les ganes del mon, i pensant no oblidar-me res. Aquí compto amb l'inestimable ajuda de la fantàstica llista que la Anna Bastús ens a passat a tots prèviament per mail.
Carreguem bosses i bicicletes al cotxe i, també amb el maleter ple de begudes dels patrocinadors, anem fen via cap a Puigcerdà, en un camí fet mil vegades, però aquesta vegada amb una ilussio nova, que em feia brillar els ulls d'emocio i ganes.
Quan arribem a Puigcerdà ja ens trobem a la Judith i al Marti que acaben d'arribar i poquet a poquet van fent cap la resta de Dragons, acompanyants i Dragons Kids, que participaran del Stage.
Descarreguem la beguda i ho deixem tot dins de la nevera del campus, per estar ben assortits de líquids durant les diferents activitats del Stage. Una vegada instal·lats corro a comprovar si tenim possibilitat de veure el partit del Barça de Basquet que juga la semifinal de la F4 d'Istambul contra Olimpiacos. Com que ens es impossible sintonitzar Esport3 decidim (Jordi, Anton, Roger i jo) anar disparats al poble en busca d'un bar amb tele. Això suposarà perdren's el clínic de bike fitting de CiclistLab, però jo davant d'unes semis de bàsquet, soc capaç de deixar-ho tot. No cal que us digui com va acabar la cosa i que hagués estat millor quedar-se al Clínic.
Al acabar el partit (emprenyat com una mala cosa i volem fotre tothom al carrer), tornem disparats al Campus, a on ja arribat tothom i ja han començat a sopar. Primeres rises i germanor a tope desde el primer moment.
Desprès de sopar el Pau, amb l'ajuda del Mikel, ens expliquen a tots, en un briefing brillant, totes les activitats programades i consensuades per la Junta, pel cap de setmana.

          Dissabte ens llevem ben d'hora, ben d'hora (molt mes que per anar a treballar jejeje) i cap esmorzar (els esmorzars son de traca per poder aguantar tot el dia fent esport) i sortim cap a la piscina, on començarem les activitats esportives del Stage. A la piscina fem una mica d'escalfament, entrenament dirigit pel Oscar de Usk Tim i tècnica de natació, amb grabació subaquàtica inclosa, per poder corregir posteriorment el nostre estil natatori. També tenim temps de fer-nos unes carreres, perquè les "ardilles" sempre seran "ardilles". Joako vull la revenja jejeje.
A la piscina em sento com "peix a l'aigua", mai millor dit, perquè es de les tres probes, la que se'm dona millor i la que sempre he fet.


          Una vegada acabem la piscina, tots ràpidament a vestir-nos amb roba de ciclisme, preparar bicicletes, bidonets, gels, inflar rodes, etc etc, que tenim que sortir ja mateix a fer la ruta del triatló de Les Angles pel Llac de Matamale.
Quin goig que fem tots vestits de Dragons i preparats per sortir en bicicleta.
El grup de "ardilles-pross" encapçalat pel Pau surten ja pedalant del Campus i quedem trobar-nos amb un segon grup, a on vaig jo i la majoria de Dragones i algun Drac amateur com jo, a Mont-Lluis, per iniciar l'ascenció a Les Angles tots junts.
Nosaltres arribem amb els cotxes i preparem les bicis i al cap de 10 minutets ja arribem ells, que ja s'han cascat vora 10 km de ruta. Quines maquines.
La ruta en bicicleta per la zona se'm fa durisima, perquè no estic gens acostumat anar en bici de carretera i menys en pujades, com les que fem. Peró alhora del patiment, el paisatge es brutal i la zona es fenomenal. Sense cotxes en quasi tot el recorregut i amb unes vistes espectaculars.
Voldria felicitar aquí a la meva dona i a la Judith, perquè van completar tot el circuit de vora 40 km com unes jabates i sense baixar de la bici en cap moment, solament en els petits descansos que fèiem, i que elles quasi no podien fer, perquè quan arribàvem al lloc, ja tots tornàvem a arrencar. També voldria agrair al Albert, al Pau, i al Jesús i al Oscar de Usk Tim, per haver ajudat i animat a pujar a les nostres dragones. Nomes dir-vos que era el tercer dia que les dos agafaven la bicicleta de carretera i que el màxim que havien fet eren 20 km, però completament plans, aquí a Sant Cugat-Cerdanyola. Quin merit mes gran que tenen. Felicitats.


          Quan varem acabar la ruta en bicicleta, el grupet que havia arribat en bici va tornar al Campus pedalant també, i la resta en cotxe disparats, que era l'hora de dinar.
Al arribar un bon dinar per carregar piles, una horeta de descans-siesta i cap al Running Gatorade, que teníem programat de 10 km per Puigcerdà-Bolvir. 
Abans de sortir vam repartir les equipacions que ens havia donat el nostre patrocinador i tots ben guapos, cap a la sortida del running.
Em pensava que estaria mes cansat, però en el running em vaig trobar molt be físicament, tot i el mal que em feia el genoll de la bici, i vaig fer els 10 km amb el grupet de davant, cosa que ni jo m'hagues cregut en els meus somnis mes irreals. Però les cames em van respondre i vaig aguantar el ritme molt dignament i amb el cap ben alt.
Desprès del running i dels estiraments preceptius, vam tornar disparats al Campus, que teníem temps de relax al jacuzzi (quina calda que feia dins, però que be que s'estava), temps de recuperació amb Compex, abans del sopar.
Despres de sopar, evidentment, i com a premi a un dia tan dur, va caure un GinTonic amb uns quants Dragons que van aguantar fins la mitjanit, entre anècdotes, acudits, histories varies i moltes moltes rises. Despres del GinTonic, a dormir amb un somriure a la boca de la feina feta i cansat, molt cansat, del tute esportiu del dia. Cony, si això ho hagués fet 15 anys abans seria una maquina jejeje. Però 15 anys abans, com diem amb el meu company de farras, no estàvem per aquestes coses. Això si, fèiem altres tipus d'esport....molt mes nocturn i sense frontals.



          Diumenge ens llevem també d'horeta per esmorzar i poder fer el Clínic sobre entrenament silenciós a càrrec de l'Oscar de Usk Tim. Molt interessant també. Conclussió per mi: dormir mes i descansar mes, cosa que no faig, perquè mai tinc hora per anar al llit.
Desprès tots un altre cop cap a la piscina a fer un altre entrenament, aquest cop fent servir el Nadathlon per corregir l'estil. Aquesta vegada ens acompanyen tots els Dragons Kids, que s'ho pasen d'alló mes be a la piscina, amb moltes mamis que també s'animen a posar-se en remull.
Una vegada acabem la piscina, tornem tots a vestir-nos amb els trisuits i les malles, per anar a fer el que al final a estat un dels moments mes divertits del Stage, que ha estat l'entrenament de transicions a càrrec de l'Oscar. No comentaré res mes, perquè els vídeos donen fe del entrenament, parlem per ells mateixos i son divertidisims. Sort que som prou bons en cadascuna de les probes per separat, perquè el que es el moment de la transició, mes val no comentar-ho. I mes en el meu cas, que es totalment patètic.


          Desprès d'aquest entrenament, vam fer l'ultima sortida en bicicleta per la carretera nacional (ja mes planet) desde Puigcerdà, passant per Alp, fins a Prats i tornar. Assenyalar aquí a la Sheila, que va fer tot el recorregut com una campiona, tot i la intensa pluja que va caure durant un temps. I també a la Katia, que em va acompanyar tota l'estona, i la feina que vaig tenir per seguir-l'hi el ritme. Que forta que esta. Quina fiera. 
Aquí també alguns Dragons van continuar per fer la volta complerta fins Bellver i tornar per la carretera de dalt, per Bolvir. La mala sort va fer que el Pau tingues una avaria (punxada) i es tingues que quedar a Prats, cosa que va fer que el tinguessin que anar a buscar en cotxe. Quina mala sort del "jefesito", una estona que podia picar-se amb la resta de cracks de la bici.
Una vegada acabada la ruta en bici, varem fer el darrer dinar i vam fer un divertit sorteig d'objectes varis dels patrocinadors, amb l'inestimable ajuda dels "azafatos" Mikel (repartidor oficial de petons) i l'Espriu, ajudats per la Emma i l'Arnau, tots dos en plan estelar. Que macos que son tots dos. Els nens em refereixo ehhhhhhhh jejejeje. Be, el Mikel i l'Espriu també.
Acabat el sorteig, tothom a fer maletes, carregar bicicletes al cotxe, abraçades, petons, i final del Stage, amb unes paraules que em ballàven pel cap i que continuen ballant-me: QUINA GRAN FAMÍLIA I QUIN GRUP MES MACO DE GENT QUE S'HA FORMAT EN EL CLUB. ORGULL DE DRAGO.

          Al tornar cap a casa amb la Isa vam estar comentant quina gran troballa vam fer aquell dia, encara no fa un any, que buscant Club per entrenar Triatlons per Sant Cugat, vam anar a parar a la pagina dels Dragons i aquí va començar tot........

          Per acabar donar les gracies a:
  • Tots els socis pel seu entusiasme i companyerisme que mostreu sempre entre tota la gent del Club.
  • A les mamis embarassades que no van poder fer esport i que segur que en tenien moltes ganes, i que varem cuidar del Kids durant tot el cap de setmana.
  • A la Isabel Alias, per la seva fortalesa i constància en aquests moments tan durs per ella.
  • Al Campus Cerdanya per l'acolliment i bon rotllo que van tenir (excepte el tema nevera del segon dia, que aquí van relliscar).
  • Al Oscar i al Jesús de UskTim i a CiclistLab.
  • A tots els patrocinadors, Compex, GU, Damm, Gatorade, Veri, RockStar.

          I sobretot, al meus fantàstics companys de Junta, o sigui, al Pau, al Mikel, a l'Albert, al Nacho, al Espriu, a l'Anna i al Presi (et vam trobar a faltar crack), perquè es un plaer poder compartir amb ells la direcció d'aquest grandiós Club que es diu BARCELONA DRAGONS TRIATLON CLUB. Nois, la feina ben feta sempre sempre dona els seus fruits.......i aquí els tenim......sou uns autèntics CRACKS.

         Per acabar, felicitar a totes les Dragones, que van donar al màxim d'elles i van estar a l'alçada i van aguantar tot l'Stage com a autentiques "jabates". Permeteu-me que personalitzi una mica mes en la Isa i també en la Judith, perquè van tenir el que s'ha de tenir, per fer el circuit de bicicleta de dissabte.

          Ja estem pensant en el proper Stage..............mes i millor..........NO SURRENDER