Fast Triatlo Castelldefels....o no

       Arribava aquest diumenge amb moltes ganes per un munt de coses: era la primera Triatló de la temporada, anava a estrenar el meu neoprè, era la primera vegada que nedaria amb ell i per últim, perquè l’ultima proba que em vaig inscriure no la vaig poder fer perquè sortia d’una amigdalitis de cavall que m’havia deixat totalment KO, que era la cursa Trail del Cap de Creus. I per ultim i el mes important, estava totalment eufòric despres dels dos concerts impressionants que el Bruce havia fet a la nostre ciutat. Quin troç de fiera que esta fet. Extasis total els dos dies.

       Per totes aquestes raons em feia una il·lusió especial la proba d’aquest diumenge a Castelldefels.

       Però mira per on, que la nit de dissabte a diumenge va caure el diluvi universal i diumenge pel mati encara plovia a bots i barrals. De tota manera, em vaig aixecar d’hora i vaig anar al Canal Olímpic per veure com es plantejava la proba.

        Nomes arribar ja em van dir que s’havia suspès el tram de ciclisme (s’entén pel diluvi que estava caient) i que la proba es faria amb un segment de running, seguit de la natació, per acabar fent running un altre cop. Ja se’m van creuer els cables, perquè continuava plovent moltíssim i entenc que la proba es tindria que haver anul·lat totalment i fer-la un altre dia o reemborsar-nos els diners de la inscripció. Però això no va pasar perquè, tristament, l’organització, va preferir fer negoci i no esport, perquè en aquelles condicions no es podia fer res.

        A boxes ja hem vaig trobar amb la Lidia i el Toni, que estaven també molt decebuts perquè tenia que ser la seva primera Triatló i s’havia anul·lat parcialment. Desprès de comentar que fèiem, van anar a cercar al Joako, que també estava inscrit i entre tots 4 varem decidir no fer la proba alternativa i anar-nos a esmorzar a Castelldefels platja i veure si el temps millorava i podíem nedar al mar una mica.

      Dit i fet, i desprès d’esmorzar tots 4 i la Irene (la filla de la Lidia), el dia es va anar arreglant i varem decidir posar-nos els neoprens i entrar al mar a fer un entrenament.

       Jo estrenava el meu neoprè i nedava per primera vegada a la meva vida (mira que haure fet milers de kilòmetres a la piscina) al mar amb neoprè. Em va costar una mica posar-me’l i en l’intent, l’hi vaig fer un parell de sets, que el Joako em va explicar com arreglar.

       Feia corrent i prou mala mar, però tots 4 cap a dins a nedar una horeta en total, fent un recorregut prèviament marcat. Les sensacions no van ser gaire bones, perquè em sentia molt apretat dins del neoprè i no estic acostumat a aquestes sensacions. Vaig sortir de l’aigua prou agobiat i una mica marejat, cosa que mai m’havia pasat, però que penso que millorarà en propers entrenaments amb neoprè. M’haig de fer amb al traje, em deia el Joako. I te tota la raó. A part de posar-me’l millor.

      Al acabar la natació, i fer-nos la dutxeta de rigor, amb tothom mirant que feien 4 sonats banyant-se en un dia de mitjans de Maig, vam decidir, bàsicament per secar-nos, fer una estoneta de running pel passeig de Castelldefels.

      Mentre la Irene (moltes gracies pel suport logístic) vigilava cotxes, bicicletes i demes coses, tots 4 van fer 8 kilòmetres a ritme lleugeret amb els nostres trisuits Dragons, que van ser objecte d’admiració per la gent que passejava. Es devien pensar que érem uns pross.

      Total, que el que va començar amb un fracàs absolut per l’anulació de la proba, va acabar amb un mati fantàstic amb un bon esmorzar, un bon entrenament al mar i una bona sessió de running per acabar, cosa que va fer que el mati fos complert.

      I tot això amb la companyia fantàstica del Joako, la Lidia, el Toni i la Irene. Quina colla de cracks que estan fets. Moltes gracies macus.

      Esperem que aquest diumenge pugui fer la Trail de Sant Esteve de Palautordera i que no pasi res, per tercer cop consecutiu...................