Stage BCN Dragons 2012

          He necessitat 48 hores per poder pair totes les emocions i vivències que varen passar aquest cap de setmana amb els Dragons, en el primer Stage que vam organitzar a Puigcerdà, i poder escriure cinc cèntims de com va anar tot.

Aquesta historia comença amb la gran tasca feta per la Junta dels Dragons, integrada per 7 fantàstiques persones, tan a títol personal com a nivell esportiu. El 8 soc jo mateix, però els adjectius no em pertoquen a mi posar-los. Tot va començar com una idea, que posteriorment es va convertir en una ilussio i, que desprès de moltes hores de feina, de reunions, de mails, de trucades, de frankfurts (perquè no dir-ho), tretes de tots els raconets del nostre temps, es va convertir en una realitat. Una realitat que crec que a estat un èxit, a tots els nivells, i de la cual han gaudit tots els socis del Club, que es el principal objectiu que teníem marcat.

I quan una cosa es prepara amb el "carinyo", l'interes i la passió que ho hem fet nosaltres, difícilment surt malament, ens al contrari, acostuma a ser un èxit complert, com així a sigut.

          Tot comença divendres al migdia que plego de la feina i arribo a casa per començar a preparar la bossa amb totes les ganes del mon, i pensant no oblidar-me res. Aquí compto amb l'inestimable ajuda de la fantàstica llista que la Anna Bastús ens a passat a tots prèviament per mail.

Carreguem bosses i bicicletes al cotxe i, també amb el maleter ple de begudes dels patrocinadors, anem fen via cap a Puigcerdà, en un camí fet mil vegades, però aquesta vegada amb una ilussio nova, que em feia brillar els ulls d'emocio i ganes.

Quan arribem a Puigcerdà ja ens trobem a la Judith i al Marti que acaben d'arribar i poquet a poquet van fent cap la resta de Dragons, acompanyants i Dragons Kids, que participaran del Stage.

Descarreguem la beguda i ho deixem tot dins de la nevera del campus, per estar ben assortits de líquids durant les diferents activitats del Stage. Una vegada instal·lats corro a comprovar si tenim possibilitat de veure el partit del Barça de Basquet que juga la semifinal de la F4 d'Istambul contra Olimpiacos. Com que ens es impossible sintonitzar Esport3 decidim (Jordi, Anton, Roger i jo) anar disparats al poble en busca d'un bar amb tele. Això suposarà perdren's el clínic de bike fitting de CiclistLab, però jo davant d'unes semis de bàsquet, soc capaç de deixar-ho tot. No cal que us digui com va acabar la cosa i que hagués estat millor quedar-se al Clínic.

Al acabar el partit (emprenyat com una mala cosa i volem fotre tothom al carrer), tornem disparats al Campus, a on ja arribat tothom i ja han començat a sopar. Primeres rises i germanor a tope desde el primer moment.

Desprès de sopar el Pau, amb l'ajuda del Mikel, ens expliquen a tots, en un briefing brillant, totes les activitats programades i consensuades per la Junta, pel cap de setmana.

          Dissabte ens llevem ben d'hora, ben d'hora (molt mes que per anar a treballar jejeje) i cap esmorzar (els esmorzars son de traca per poder aguantar tot el dia fent esport) i sortim cap a la piscina, on començarem les activitats esportives del Stage. A la piscina fem una mica d'escalfament, entrenament dirigit pel Oscar de Usk Tim i tècnica de natació, amb grabació subaquàtica inclosa, per poder corregir posteriorment el nostre estil natatori. També tenim temps de fer-nos unes carreres, perquè les "ardilles" sempre seran "ardilles". Joako vull la revenja jejeje.

A la piscina em sento com "peix a l'aigua", mai millor dit, perquè es de les tres probes, la que se'm dona millor i la que sempre he fet.

          Una vegada acabem la piscina, tots ràpidament a vestir-nos amb roba de ciclisme, preparar bicicletes, bidonets, gels, inflar rodes, etc etc, que tenim que sortir ja mateix a fer la ruta del triatló de Les Angles pel Llac de Matamale.

Quin goig que fem tots vestits de Dragons i preparats per sortir en bicicleta.

El grup de "ardilles-pross" encapçalat pel Pau surten ja pedalant del Campus i quedem trobar-nos amb un segon grup, a on vaig jo i la majoria de Dragones i algun Drac amateur com jo, a Mont-Lluis, per iniciar l'ascenció a Les Angles tots junts.

Nosaltres arribem amb els cotxes i preparem les bicis i al cap de 10 minutets ja arribem ells, que ja s'han cascat vora 10 km de ruta. Quines maquines.

La ruta en bicicleta per la zona se'm fa durisima, perquè no estic gens acostumat anar en bici de carretera i menys en pujades, com les que fem. Peró alhora del patiment, el paisatge es brutal i la zona es fenomenal. Sense cotxes en quasi tot el recorregut i amb unes vistes espectaculars.

Voldria felicitar aquí a la meva dona i a la Judith, perquè van completar tot el circuit de vora 40 km com unes jabates i sense baixar de la bici en cap moment, solament en els petits descansos que fèiem, i que elles quasi no podien fer, perquè quan arribàvem al lloc, ja tots tornàvem a arrencar. També voldria agrair al Albert, al Pau, i al Jesús i al Oscar de Usk Tim, per haver ajudat i animat a pujar a les nostres dragones. Nomes dir-vos que era el tercer dia que les dos agafaven la bicicleta de carretera i que el màxim que havien fet eren 20 km, però completament plans, aquí a Sant Cugat-Cerdanyola. Quin merit mes gran que tenen. Felicitats.

          Quan varem acabar la ruta en bicicleta, el grupet que havia arribat en bici va tornar al Campus pedalant també, i la resta en cotxe disparats, que era l'hora de dinar.

Al arribar un bon dinar per carregar piles, una horeta de descans-siesta i cap al Running Gatorade, que teníem programat de 10 km per Puigcerdà-Bolvir. 

Abans de sortir vam repartir les equipacions que ens havia donat el nostre patrocinador i tots ben guapos, cap a la sortida del running.

Em pensava que estaria mes cansat, però en el running em vaig trobar molt be físicament, tot i el mal que em feia el genoll de la bici, i vaig fer els 10 km amb el grupet de davant, cosa que ni jo m'hagues cregut en els meus somnis mes irreals. Però les cames em van respondre i vaig aguantar el ritme molt dignament i amb el cap ben alt.

Desprès del running i dels estiraments preceptius, vam tornar disparats al Campus, que teníem temps de relax al jacuzzi (quina calda que feia dins, però que be que s'estava), temps de recuperació amb Compex, abans del sopar.

Despres de sopar, evidentment, i com a premi a un dia tan dur, va caure un GinTonic amb uns quants Dragons que van aguantar fins la mitjanit, entre anècdotes, acudits, histories varies i moltes moltes rises. Despres del GinTonic, a dormir amb un somriure a la boca de la feina feta i cansat, molt cansat, del tute esportiu del dia. Cony, si això ho hagués fet 15 anys abans seria una maquina jejeje. Però 15 anys abans, com diem amb el meu company de farras, no estàvem per aquestes coses. Això si, fèiem altres tipus d'esport....molt mes nocturn i sense frontals.

          Diumenge ens llevem també d'horeta per esmorzar i poder fer el Clínic sobre entrenament silenciós a càrrec de l'Oscar de Usk Tim. Molt interessant també. Conclussió per mi: dormir mes i descansar mes, cosa que no faig, perquè mai tinc hora per anar al llit.

Desprès tots un altre cop cap a la piscina a fer un altre entrenament, aquest cop fent servir el Nadathlon per corregir l'estil. Aquesta vegada ens acompanyen tots els Dragons Kids, que s'ho pasen d'alló mes be a la piscina, amb moltes mamis que també s'animen a posar-se en remull.

Una vegada acabem la piscina, tornem tots a vestir-nos amb els trisuits i les malles, per anar a fer el que al final a estat un dels moments mes divertits del Stage, que ha estat l'entrenament de transicions a càrrec de l'Oscar. No comentaré res mes, perquè els vídeos donen fe del entrenament, parlem per ells mateixos i son divertidisims. Sort que som prou bons en cadascuna de les probes per separat, perquè el que es el moment de la transició, mes val no comentar-ho. I mes en el meu cas, que es totalment patètic.

          Desprès d'aquest entrenament, vam fer l'ultima sortida en bicicleta per la carretera nacional (ja mes planet) desde Puigcerdà, passant per Alp, fins a Prats i tornar. Assenyalar aquí a la Sheila, que va fer tot el recorregut com una campiona, tot i la intensa pluja que va caure durant un temps. I també a la Katia, que em va acompanyar tota l'estona, i la feina que vaig tenir per seguir-l'hi el ritme. Que forta que esta. Quina fiera. 

Aquí també alguns Dragons van continuar per fer la volta complerta fins Bellver i tornar per la carretera de dalt, per Bolvir. La mala sort va fer que el Pau tingues una avaria (punxada) i es tingues que quedar a Prats, cosa que va fer que el tinguessin que anar a buscar en cotxe. Quina mala sort del "jefesito", una estona que podia picar-se amb la resta de cracks de la bici.

Una vegada acabada la ruta en bici, varem fer el darrer dinar i vam fer un divertit sorteig d'objectes varis dels patrocinadors, amb l'inestimable ajuda dels "azafatos" Mikel (repartidor oficial de petons) i l'Espriu, ajudats per la Emma i l'Arnau, tots dos en plan estelar. Que macos que son tots dos. Els nens em refereixo ehhhhhhhh jejejeje. Be, el Mikel i l'Espriu també.

Acabat el sorteig, tothom a fer maletes, carregar bicicletes al cotxe, abraçades, petons, i final del Stage, amb unes paraules que em ballàven pel cap i que continuen ballant-me: QUINA GRAN FAMÍLIA I QUIN GRUP MES MACO DE GENT QUE S'HA FORMAT EN EL CLUB. ORGULL DE DRAGO.

          Al tornar cap a casa amb la Isa vam estar comentant quina gran troballa vam fer aquell dia, encara no fa un any, que buscant Club per entrenar Triatlons per Sant Cugat, vam anar a parar a la pagina dels Dragons i aquí va començar tot........

          Per acabar donar les gracies a:

• Tots els socis pel seu entusiasme i companyerisme que mostreu sempre entre tota la gent del Club.
• A les mamis embarassades que no van poder fer esport i que segur que en tenien moltes ganes, i que varem cuidar del Kids durant tot el cap de setmana.
• A la Isabel Alias, per la seva fortalesa i constància en aquests moments tan durs per ella.
• Al Campus Cerdanya per l'acolliment i bon rotllo que van tenir (excepte el tema nevera del segon dia, que aquí van relliscar).
• Al Oscar i al Jesús de UskTim i a CiclistLab.
• A tots els patrocinadors, Compex, GU, Damm, Gatorade, Veri, RockStar.

          I sobretot, al meus fantàstics companys de Junta, o sigui, al Pau, al Mikel, a l'Albert, al Nacho, al Espriu, a l'Anna i al Presi (et vam trobar a faltar crack), perquè es un plaer poder compartir amb ells la direcció d'aquest grandiós Club que es diu BARCELONA DRAGONS TRIATLON CLUB. Nois, la feina ben feta sempre sempre dona els seus fruits.......i aquí els tenim......sou uns autèntics CRACKS.

         Per acabar, felicitar a totes les Dragones, que van donar al màxim d'elles i van estar a l'alçada i van aguantar tot l'Stage com a autentiques "jabates". Permeteu-me que personalitzi una mica mes en la Isa i també en la Judith, perquè van tenir el que s'ha de tenir, per fer el circuit de bicicleta de dissabte.

          Ja estem pensant en el proper Stage..............mes i millor..........NO SURRENDER