dimecres, 25 de juliol del 2012

Triatló Sprint de la Vila

Vaig a fer 4 línies sobre la Triatló Sprint de la Vila, que vaig fer aquest proppassat diumenge.
Primer de tot, dir que aquesta Triatló li tinc una especial simpatia, perquè va ser la primera Triatló que vaig fer l'any 2010 i aquesta era la tercera vegada que hi participava. Però potser també serà l'ultima perquè esta massa massificada i es molt agobiant la quantitat de gent que hi participa. Tenim un munt d'alternatives pertot arreu molt menys massificades que aquesta, però, en fi, no deixa de ser la Triatló d'estiu de Barcelona.
Aquesta vegada us ho resumiré molt esquemàticament, perquè ja m'esplaiaré en els detalls, en el pròxim post, que serà el del meu debut en la especialitat olímpic a Andorra, del proper diumenge.
La Vila va anar així:

SWIM
Vaig sortir en la cinquena sortida, cosa que vol dir que ja s'havia aixecat molt de vent i que havien unes corrents fora de l'espigo molt considerables i que fèien que el segment fos mes difícil que a primera hora del mati. Van allargar la natació fins als 1100 metres sense previ avis, cosa que per mi era bo en principi, perquè es on vaig millor. Va ser un segment dur i complicat per la corrent i l'onatge, però el vaig fer amb força dignitat, acabant en el lloc 364 amb un temps de 22,30. Crec que ho podria haver fet millor, però per això tinc que millorar l'orientació en la natació en el mar, perquè veig que perdo massa temps fent esses per trobar la línia mes recta. Necessito practicar molt mes al mar, però no em puc queixar del resultat obtingut. A mes, no vaig pillar cap medusa.
Nota que em poso: 7 pelat

BIKE
Aquest es el meu punt feble i així es va demostrar, tot i que jo vaig sentir-me prou be i pensava que havia anat prou ràpid. Però després veient els resultats no va ser així, ja que vaig fer el lloc 1231 amb un temps de 34,06. També es veritat que vaig fer els 20 km tot sol i que en cap moment vaig poder-me ajuntar amb cap grup, perquè no n'hi havien, ja que la majoria havien sortir en les anteriors sortides i jo nomes vaig trobar un mínim de gent rapida a la primera volta. A la segona era un desert la carretera i no es podien formar grups. Tothom m'ha insistit de l'importància d'agafar un bon grup i jo vaig fer-la tot sol. Però tot i això, tinc que millorar moltíssim.
Nota que em poso: 4 justet


RUN
Molt content del segment de running, on vaig estrenar les noves Zoot Kiawe, que em van anar fantàstiques. vaig fer-ho de menys a mes, acabant rapidisim l'ultim kilòmetre en la possició 450 amb un temps de 21,28. En tot el segment no em va passar ningú i jo vaig avançar, com a mínim, a 30 persones. Estic molt content del meu rendiment corrents, que es al sector on he fet una major progressió des de que estic als Dragons. Repeteixo, molt bones sensacions, vaig anar ràpid i vaig acabar molt be. Content.
Nota que em poso: 8.


Resumint, un altre Triatló al sac, amb un temps total de 1h 22m 42s i acabant en la possicio 516, que hagués i tinc que millorar, si entreno mes amb la bici (tampoc puc demanar gaire mes si he sortit 7 o 8 vegades en la meva vida en bici de carretera). Si aconsegueixo arribar en posicions similars en bici que en els altres dos segments, crec que faria un bon salt de qualitat en tot, o sigui, que toca entrenar mes i millor.
I ara ens espera el debut a l'Olimpic d'Andorra, que serà el segon repte que tenia marcat aquest any, després de la Marató de BCN, o sigui, que som-hi i sempre endavant.



dilluns, 16 de juliol del 2012

Travessia Alternativa i Dinar d'Estiu

M'habia dit que nomes escriuria cròniques de les diferents competicions que anés fent, però aquesta entrada es molt especial perquè ens a costat un munt que es pugues fer amb èxit.
Ja fa molt de temps que veníem preparant amb molta il.lussió una Travessia nedant de diferents distàncies (1000-2000-3000) entre la platja de Sa Punta i la de Sa Riera, al municipi de Begur, i desprès un dinar de germanor entre tots els membres del Club que hi volguessin assistir-hi.
Una vegada ho teníem tot preparat i organitzat, el dijous pel mati rebem una notificació via mail de l'Ajuntament de Begur, dient que, sinó teníem els permisos corresponents, ens prohibien fer la Travessia, alegant que era un proba esportiva i que, com a tal, necessitàvem una serie de permisos.
Ens varem passar tot el mati de dijous parlant i intentant raonar amb l'Ajuntament i el Departament de Costes de la Generalitat de que no fèiem cap proba esportiva i que nomes era una trobada lúdica dels membres del Club per entrenar en aigües obertes (tal com hem fet i continuarem fent un munt de vegades a Barcelona i els seus municipis colindants), que a mes, comportaria un benefici en forma de despesa en el municipi, perquè també ens quedàvem a dinar en un restaurant de la zona. Pues res de res, ells tancats en banda amb el permís dels nassos i nosaltres sense tenir temps material de demanar-lo o d'organitzar una trobada alternativa.
Em reservaré la meva opinió dels polítics que van prendre aquesta decissió perquè la diria ben grossa, perquè entenc que el mar es un lloc public i que cadascú pot nedar en ell, sense tenir que demanar permís a ningú. Nomes faltaria que arribéssim a aquest punt de regulació, que ja seria patètic o millor dit, dictatorial. Però en fi, es veu que qui ens ho va prohibir, amb amenaces de detencions incloses, no te mes problemes al seu poble, que 30 joves que volem fer una mica d'esport en les aigües de la seva vila.
Com que vam veure que la cosa no es solucionava, entre l'Anna, el Pau i jo, vam decidir canviar el lloc i fer-ho a Vilassar de Mar i desprès anar a dinar al Palomares. Tots ells llocs mítics de la meva infantessa i joventut, amb les hores i hores de platja i futbol de sorra, passades allà.
Desprès d'avisar a tots els socis i amb la lògica decepcció de tots ells per la injustícia de la decissio pressa envers la excurssió a Begur, la quasi totalitat d'ells ha vingut igualment, encara que el lloc en principi, no fos tan macu.
Al final hem sigut uns 25 i hem fet dos sortides al mar: una sobre un triangle marcat per les boies, que era aproximadament sobre uns 1000 metres i una segona, amb dos voltes sobre el mateix recorregut, que sortien, lògicament, el doble, o sigui, 2000 metres.


Primer hem fet la de 1000, amb Xaxa, Paradell i Ferran al podi (perdoneu però no se l'ordre perquè no hi era a l'arribada) i la de 2000, amb Nico, Presi i Marti al podi. Jo he fet la de 2000 i he arribat desprès del Marti, però el que es mes important, m'he sentit prou be amb el neoprè i he aconseguit nedar sense pensar-hi massa. A lo millor perquè havien tantes meduses que nomes tenia el cap en anar-les esquivant. En fi, un altre paset per sentir-me còmode en la natació amb el dichos neoprè.
Al final teníem preparada una mega-nevera amb begudes i fruita, que ens a servit per avituallar-nos com calia. També comentar que la gent de la platja ens mirava com bitxos raros i que mes d'un ens a preguntat que fèiem i qui érem. I ningú a cridat a la policia, cosa que deu voler dir que el que fèiem era legal i no necesitavem cap permís. Clar que a Begur potser regeixen unes normes particulars i exclusives pel municipi i no n'estem assabentats.
Desprès hem anat a dinar tots plegats al Restaurant Palomares i al final el Presi ens a dirigit unes paraules molt emotives a tots, en un discurs sentit, transparent, directe i càlid, tal com es ell. Una bona cirereta al dia que hem passat tots plegats i que ningú ens a aconseguit espatllar. La força Dragona es imparable.


Vull agrair al Pau i especialment a l'Anna Bastus, companys en l'organització de la trobada, per la currada que s'han donat i sobretot, per compartir disgust i mala llet, quan ens van comunicar que no ho podíem fer a Sa Riera. Entre els tres a estat mes fàcil portar-ho i desprès, trobar la solució.
Salut i Força Dragons, sempre.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Triatló Striptease de Les Angles

Desprès d'un cert temps sense poder competir, bàsicament perquè no estic federat, sinó hagués pogut fer la Tri de Banyoles, que ganes en tenia, arriba el cap de setmana del meu debut aquest any en Triatló. El cap de setmana esperat de Les Angles, per les grans referències que tenia dels companys del Club de l'any passat i perquè em feia especial ilussió el debut de la Isa en la distancia Sprint, desprès del seu bon paper en la de Banyoles.

Divendres per la tarda empaquetem totes les coses, carreguem les bicicletes al cotxe i cap a Les Angles, que em quedat allà per passar la primera nit, en lloc de Martinet, com era el nostre primer pensament. Al arribar ja al vespre, fot un fred que pela i nosaltres amb bermudes i xancletes. Ens trobem a l'Anna i al Ferran i busquem ràpidament un lloc per sopar una mica de pasta, amb la dificultat que te això a França a quarts de deu de la nit. Cony, perquè soparan tan d'hora els veïns de dalt? Al final ens encabim en una pizzeria i desprès arriben tota la resta de Dragons que participaran l'endemà en la modalitat Sprint i uns quants mes que venen de supporters o que es queden tot el finde perquè diumenge fan la Olímpica o la Half. Olímpica que vaig dubtar en apuntar-me, però vist el que va succeir, vaig fer be en no fer-ho i deixar el debut per Andorra a finals de mes. Una vegada sopats, cap a dormir, al "Four Seasons" de Les Angles.

L'endemà ens llevem ben d'hora ben d'hora ben d'hora, i a les 6,30 ja estem esmorzant per carregar les piles pel que vindrà. Desprès d'esmorzar baixem ja al llac de Matemale, que es on es farà la proba, per recollir els dorsals i esperar l'hora de la sortida. Al arribar fot també un fred que pela, però per sort, el dia es va aixecant i comença a sortir el solete, just en el moment que estem deixant les bicis i tot el material dins de boxes. Una vegada tot desat a lloc, ens anem cap a la línia de sortida al llac per escoltar el briefing de la proba, tan en francès com en català (tot un detall en un país tan chauvinista com Le France). Com que arribem amb el temps just a la sortida, ja no em vaig prendre tot el temps necessari per colocar-me be el neoprè i per poder escalfar una mica dins del llac, cosa que hagués d'haver fet segurament. Nomes una remulladeta, abraçades i petons, desitjos de sort amb la resta de l'equip i cap a primera linea a la sortida.


Un parell de minuts desprès i sense temps de concentració ni de res, donen la sortida i jo començo a nedar com un esperitat en les primeres posicions, convençut de que tot anirà sobre rodes o millor dit, sobre neoprè. Peró per sorpresa meva i també preocupació, al portar solament uns 100 metres, començo a notar que em falta l'aire i que m'ofego dins del neoprè. Va ser una sensació molt i molt desagradable i vaig parar automàticament i començar a nedar braça per tranquilitzar-me i tornar a agafar l'alé. Al moment torno a fer 2 braçades mes i torno a ofegar-me i em comença un nerviosisme que mai a la meva vida havia tingut dins de l'aigua. Ho intento solucionar nedant una mica d'esquena però ja em dono compte que tot el problema es d'agobio del neoprè i que necessito treu me'l si o si. Paro, miro cap a la meva dreta i veig la moto d'aigua i disparat cap a ella, no se ben be amb quina intenció, però em volia treure el traje el mes aviat possible. Dins de l'aigua ja m'havia descordat la part del darrera, però treure'l es impossible. El noi de la moto em va veure super agobiat i em va ajudar a pujar a la part posterior i també a treure'm el neoprè, que jo sol no podia, imagino que també pels nervis que havia agafat.....una sensació molt desagradable que no entenia perquè m'habia passat. Una vegada em vaig treure el neoprè, l'hi pregunto si podia continuar la proba i em va dir que, evidentment, clar que si i que si em sentia amb forces de seguir nedant, cosa que vaig dir que si. L'aigua tampoc estava gens freda i es podia fer sense neo tranquilament. Al tornar al llac ja havia passat tothom i em vaig reincorporar a la carrera en l'ultima possició i encara vaig recuperar mes o menys la meitat de places, tot i que ja no vaig poder agafar el ritme en cap moment i que vaig nedar tota l'estona pensant perquè collons m'havia passat el que m'havia passat, sortint de l'aigua en el lloc 66 a 1,43 del primer, que no esta gens malament, desprès de l'espectacle que havia donat. Desprès la Katia em va dir que m'havia vist a sobre de la moto i com la passava desprès amb solament el trisuit i que havia flipat, però jo crec, que desprès de l'Striptease, tampoc vaig nedar gaire be. Ara, desprès de donar mil voltes al que m'ha passat, penso que es un cúmul de coses. Primer que no estic gens habituat a nedar amb el neoprè, desprès que no vaig escalfar gens, sortint rapidisim a primera fila per no tenir cap problema de cops i desprès, i sobretot, que l'alçada del lloc també va influenciar. Be, en fi, mes entrenament amb neoprè i no pensar-hi gaire, perquè Andorra esta aprop. La Vila cap problema, perquè no es fa amb neo.

La resta de la Tri ja va ser una mica menjada d'olla pensant en el tram de Swim, però haig de reconèixer que vaig aconseguir oblidar-me i gaudir del fantàstic paisatge on es feia la proba. Com m'agrada la Cerdanya i el Capcir, en aquest cas. Son macus de collons i mes en aquesta època de l'any. Tenim un país petit, però meravellós. Havia un tram de bici bastant duret, però es feia be i el tram de Running era per dins d'un bosquet al costat del llac, molt i molt maco, tot i que tenies que anar amb compte amb les arrels dels arbres, que no provoquessin alguna caiguda o revinclada de tormell, com l'hi va passar a la Isa i a la Katia. En resum, punts a millorar: la bici evidentment i fer la T1 molt mes ràpida. Tot i que no vaig estrenar les noves Zoot (això ho deixo per la Vila), el running em va sortir prou be, estic content. Sobretot al final, amb els ànims que vam rebre de tots els supporters del Club que van venir a veuren's i que van fer que la part final de la proba no fos tan dura. Els crits d'anim t'esperonen i et fan treure forces d'on no en queden. Sobretot tinc gravat el crit del "osito" Joako dient: "apreta el culo Carles"....em va encantar jeje. Moltes gràcies a tots pels ànims. Curiositat de la proba, es que vaig acabar una posició per sobre del lloc que havia sortit de l'aigua....en Bike vaig perdre 14 llocs (fatal) i en Run vaig recuperar 15 (prou digne).                                                                                                                                                                              


Vull felicitar molt especialment a la meva dona, la Isa, perquè, tot i que va patir de debò, va acabar la seva primera Triatló Sprint i això te molt de merit. També faig extensiva la felicitació a totes les Dragones que debutaven en la distancia. Totes ho van fer de faula i el color groc Drago va estar molt ben representat.




Els Sprint's
Desprès de la proba i de les abraçades i felicitacions i fotos de rigor, varem dinar tots plegats al costat del llac. Recollim els dorsals del Pau i del Mikel i nosaltres ja vam marxar cap a casa a Martinet, que era on estaríem dissabte per la nit. A Martinet tenien que venir a dormir la Lídia i família, però al final, per problemes de transit no va poder ser (Li queda pendent i aquesta vegada serà tot un cap de setmana, amb BTT inclòs). Per casa van passar el Mikel i el Pau per recollir els dorsals i vam comentar la jugada de la Tri, mentre preníem (alguns) unes birres. Ells tenien l'Olímpica el diumenge. Desprès de marxar, rebo una trucada del Mikel que tenia problemes mecànics amb la seva bici i que si l'hi podia portar la meva l'endemà, per fer la Tri amb ella, cosa que vaig fer encantat.

El diumenge ens vam aixecar molt d'hora perquè ens feia molta ilussio veure la sortida de la resta de membres del Club que participaven, tan en la Half com en l'Olimpica. Vam quedar amb la Lídia a mig camí i tornem cap a Les Angles, que falta gent. Al arribar estava tot emboirat, però els ànims de tots els que participaven estaven pels núvols i això no va impedir que tots fessin un fantàstic paper, en les seves respectives modalitats. Una enorme felicitació a tots, perquè cadascú, dins del seu nivell personal, ho va fer molt i molt be. I nosaltres ens ho vam passar en grande animant. De fet, la gent flipava perquè eren els únics que animàvem i ens fèiem notar una barbaritat. Llàstima que ens vam oblidar l'esquellot que tinc a Martinet, que sinó......

Els Half's
Els Olimpic's


Una vegada acabades totes les modalitats, ja ens vam tornar cap a Martinet i d'allà, cap a casa, tot pensant que havíem passat un fantàstic cap de setmana d'esport i amistat, amb una gent genial en tots els sentits. Orgull de Dragó a tope........i amb ganes de millorar resultat i prestacions la propera vegada....que es d'aquí 15 dies.

Ara mes que mai.....NO SURRENDER with or without NEOPRENE