Triatló Striptease de Les Angles

Desprès d'un cert temps sense poder competir, bàsicament perquè no estic federat, sinó hagués pogut fer la Tri de Banyoles, que ganes en tenia, arriba el cap de setmana del meu debut aquest any en Triatló. El cap de setmana esperat de Les Angles, per les grans referències que tenia dels companys del Club de l'any passat i perquè em feia especial ilussió el debut de la Isa en la distancia Sprint, desprès del seu bon paper en la de Banyoles.

Divendres per la tarda empaquetem totes les coses, carreguem les bicicletes al cotxe i cap a Les Angles, que em quedat allà per passar la primera nit, en lloc de Martinet, com era el nostre primer pensament. Al arribar ja al vespre, fot un fred que pela i nosaltres amb bermudes i xancletes. Ens trobem a l'Anna i al Ferran i busquem ràpidament un lloc per sopar una mica de pasta, amb la dificultat que te això a França a quarts de deu de la nit. Cony, perquè soparan tan d'hora els veïns de dalt? Al final ens encabim en una pizzeria i desprès arriben tota la resta de Dragons que participaran l'endemà en la modalitat Sprint i uns quants mes que venen de supporters o que es queden tot el finde perquè diumenge fan la Olímpica o la Half. Olímpica que vaig dubtar en apuntar-me, però vist el que va succeir, vaig fer be en no fer-ho i deixar el debut per Andorra a finals de mes. Una vegada sopats, cap a dormir, al "Four Seasons" de Les Angles.

L'endemà ens llevem ben d'hora ben d'hora ben d'hora, i a les 6,30 ja estem esmorzant per carregar les piles pel que vindrà. Desprès d'esmorzar baixem ja al llac de Matemale, que es on es farà la proba, per recollir els dorsals i esperar l'hora de la sortida. Al arribar fot també un fred que pela, però per sort, el dia es va aixecant i comença a sortir el solete, just en el moment que estem deixant les bicis i tot el material dins de boxes. Una vegada tot desat a lloc, ens anem cap a la línia de sortida al llac per escoltar el briefing de la proba, tan en francès com en català (tot un detall en un país tan chauvinista com Le France). Com que arribem amb el temps just a la sortida, ja no em vaig prendre tot el temps necessari per colocar-me be el neoprè i per poder escalfar una mica dins del llac, cosa que hagués d'haver fet segurament. Nomes una remulladeta, abraçades i petons, desitjos de sort amb la resta de l'equip i cap a primera linea a la sortida.

Un parell de minuts desprès i sense temps de concentració ni de res, donen la sortida i jo començo a nedar com un esperitat en les primeres posicions, convençut de que tot anirà sobre rodes o millor dit, sobre neoprè. Peró per sorpresa meva i també preocupació, al portar solament uns 100 metres, començo a notar que em falta l'aire i que m'ofego dins del neoprè. Va ser una sensació molt i molt desagradable i vaig parar automàticament i començar a nedar braça per tranquilitzar-me i tornar a agafar l'alé. Al moment torno a fer 2 braçades mes i torno a ofegar-me i em comença un nerviosisme que mai a la meva vida havia tingut dins de l'aigua. Ho intento solucionar nedant una mica d'esquena però ja em dono compte que tot el problema es d'agobio del neoprè i que necessito treu me'l si o si. Paro, miro cap a la meva dreta i veig la moto d'aigua i disparat cap a ella, no se ben be amb quina intenció, però em volia treure el traje el mes aviat possible. Dins de l'aigua ja m'havia descordat la part del darrera, però treure'l es impossible. El noi de la moto em va veure super agobiat i em va ajudar a pujar a la part posterior i també a treure'm el neoprè, que jo sol no podia, imagino que també pels nervis que havia agafat.....una sensació molt desagradable que no entenia perquè m'habia passat. Una vegada em vaig treure el neoprè, l'hi pregunto si podia continuar la proba i em va dir que, evidentment, clar que si i que si em sentia amb forces de seguir nedant, cosa que vaig dir que si. L'aigua tampoc estava gens freda i es podia fer sense neo tranquilament. Al tornar al llac ja havia passat tothom i em vaig reincorporar a la carrera en l'ultima possició i encara vaig recuperar mes o menys la meitat de places, tot i que ja no vaig poder agafar el ritme en cap moment i que vaig nedar tota l'estona pensant perquè collons m'havia passat el que m'havia passat, sortint de l'aigua en el lloc 66 a 1,43 del primer, que no esta gens malament, desprès de l'espectacle que havia donat. Desprès la Katia em va dir que m'havia vist a sobre de la moto i com la passava desprès amb solament el trisuit i que havia flipat, però jo crec, que desprès de l'Striptease, tampoc vaig nedar gaire be. Ara, desprès de donar mil voltes al que m'ha passat, penso que es un cúmul de coses. Primer que no estic gens habituat a nedar amb el neoprè, desprès que no vaig escalfar gens, sortint rapidisim a primera fila per no tenir cap problema de cops i desprès, i sobretot, que l'alçada del lloc també va influenciar. Be, en fi, mes entrenament amb neoprè i no pensar-hi gaire, perquè Andorra esta aprop. La Vila cap problema, perquè no es fa amb neo.

La resta de la Tri ja va ser una mica menjada d'olla pensant en el tram de Swim, però haig de reconèixer que vaig aconseguir oblidar-me i gaudir del fantàstic paisatge on es feia la proba. Com m'agrada la Cerdanya i el Capcir, en aquest cas. Son macus de collons i mes en aquesta època de l'any. Tenim un país petit, però meravellós. Havia un tram de bici bastant duret, però es feia be i el tram de Running era per dins d'un bosquet al costat del llac, molt i molt maco, tot i que tenies que anar amb compte amb les arrels dels arbres, que no provoquessin alguna caiguda o revinclada de tormell, com l'hi va passar a la Isa i a la Katia. En resum, punts a millorar: la bici evidentment i fer la T1 molt mes ràpida. Tot i que no vaig estrenar les noves Zoot (això ho deixo per la Vila), el running em va sortir prou be, estic content. Sobretot al final, amb els ànims que vam rebre de tots els supporters del Club que van venir a veuren's i que van fer que la part final de la proba no fos tan dura. Els crits d'anim t'esperonen i et fan treure forces d'on no en queden. Sobretot tinc gravat el crit del "osito" Joako dient: "apreta el culo Carles"....em va encantar jeje. Moltes gràcies a tots pels ànims. Curiositat de la proba, es que vaig acabar una posició per sobre del lloc que havia sortit de l'aigua....en Bike vaig perdre 14 llocs (fatal) i en Run vaig recuperar 15 (prou digne).                                                                                                                                                                              

Vull felicitar molt especialment a la meva dona, la Isa, perquè, tot i que va patir de debò, va acabar la seva primera Triatló Sprint i això te molt de merit. També faig extensiva la felicitació a totes les Dragones que debutaven en la distancia. Totes ho van fer de faula i el color groc Drago va estar molt ben representat.

Els Sprint's

Desprès de la proba i de les abraçades i felicitacions i fotos de rigor, varem dinar tots plegats al costat del llac. Recollim els dorsals del Pau i del Mikel i nosaltres ja vam marxar cap a casa a Martinet, que era on estaríem dissabte per la nit. A Martinet tenien que venir a dormir la Lídia i família, però al final, per problemes de transit no va poder ser (Li queda pendent i aquesta vegada serà tot un cap de setmana, amb BTT inclòs). Per casa van passar el Mikel i el Pau per recollir els dorsals i vam comentar la jugada de la Tri, mentre preníem (alguns) unes birres. Ells tenien l'Olímpica el diumenge. Desprès de marxar, rebo una trucada del Mikel que tenia problemes mecànics amb la seva bici i que si l'hi podia portar la meva l'endemà, per fer la Tri amb ella, cosa que vaig fer encantat.

El diumenge ens vam aixecar molt d'hora perquè ens feia molta ilussio veure la sortida de la resta de membres del Club que participaven, tan en la Half com en l'Olimpica. Vam quedar amb la Lídia a mig camí i tornem cap a Les Angles, que falta gent. Al arribar estava tot emboirat, però els ànims de tots els que participaven estaven pels núvols i això no va impedir que tots fessin un fantàstic paper, en les seves respectives modalitats. Una enorme felicitació a tots, perquè cadascú, dins del seu nivell personal, ho va fer molt i molt be. I nosaltres ens ho vam passar en grande animant. De fet, la gent flipava perquè eren els únics que animàvem i ens fèiem notar una barbaritat. Llàstima que ens vam oblidar l'esquellot que tinc a Martinet, que sinó......

Els Half's

Els Olimpic's

Una vegada acabades totes les modalitats, ja ens vam tornar cap a Martinet i d'allà, cap a casa, tot pensant que havíem passat un fantàstic cap de setmana d'esport i amistat, amb una gent genial en tots els sentits. Orgull de Dragó a tope........i amb ganes de millorar resultat i prestacions la propera vegada....que es d'aquí 15 dies.

Ara mes que mai.....NO SURRENDER with or without NEOPRENE