Travessia Alternativa i Dinar d'Estiu

M'habia dit que nomes escriuria cròniques de les diferents competicions que anés fent, però aquesta entrada es molt especial perquè ens a costat un munt que es pugues fer amb èxit.

Ja fa molt de temps que veníem preparant amb molta il.lussió una Travessia nedant de diferents distàncies (1000-2000-3000) entre la platja de Sa Punta i la de Sa Riera, al municipi de Begur, i desprès un dinar de germanor entre tots els membres del Club que hi volguessin assistir-hi.

Una vegada ho teníem tot preparat i organitzat, el dijous pel mati rebem una notificació via mail de l'Ajuntament de Begur, dient que, sinó teníem els permisos corresponents, ens prohibien fer la Travessia, alegant que era un proba esportiva i que, com a tal, necessitàvem una serie de permisos.

Ens varem passar tot el mati de dijous parlant i intentant raonar amb l'Ajuntament i el Departament de Costes de la Generalitat de que no fèiem cap proba esportiva i que nomes era una trobada lúdica dels membres del Club per entrenar en aigües obertes (tal com hem fet i continuarem fent un munt de vegades a Barcelona i els seus municipis colindants), que a mes, comportaria un benefici en forma de despesa en el municipi, perquè també ens quedàvem a dinar en un restaurant de la zona. Pues res de res, ells tancats en banda amb el permís dels nassos i nosaltres sense tenir temps material de demanar-lo o d'organitzar una trobada alternativa.

Em reservaré la meva opinió dels polítics que van prendre aquesta decissió perquè la diria ben grossa, perquè entenc que el mar es un lloc public i que cadascú pot nedar en ell, sense tenir que demanar permís a ningú. Nomes faltaria que arribéssim a aquest punt de regulació, que ja seria patètic o millor dit, dictatorial. Però en fi, es veu que qui ens ho va prohibir, amb amenaces de detencions incloses, no te mes problemes al seu poble, que 30 joves que volem fer una mica d'esport en les aigües de la seva vila.

Com que vam veure que la cosa no es solucionava, entre l'Anna, el Pau i jo, vam decidir canviar el lloc i fer-ho a Vilassar de Mar i desprès anar a dinar al Palomares. Tots ells llocs mítics de la meva infantessa i joventut, amb les hores i hores de platja i futbol de sorra, passades allà.

Desprès d'avisar a tots els socis i amb la lògica decepcció de tots ells per la injustícia de la decissio pressa envers la excurssió a Begur, la quasi totalitat d'ells ha vingut igualment, encara que el lloc en principi, no fos tan macu.

Al final hem sigut uns 25 i hem fet dos sortides al mar: una sobre un triangle marcat per les boies, que era aproximadament sobre uns 1000 metres i una segona, amb dos voltes sobre el mateix recorregut, que sortien, lògicament, el doble, o sigui, 2000 metres.

Primer hem fet la de 1000, amb Xaxa, Paradell i Ferran al podi (perdoneu però no se l'ordre perquè no hi era a l'arribada) i la de 2000, amb Nico, Presi i Marti al podi. Jo he fet la de 2000 i he arribat desprès del Marti, però el que es mes important, m'he sentit prou be amb el neoprè i he aconseguit nedar sense pensar-hi massa. A lo millor perquè havien tantes meduses que nomes tenia el cap en anar-les esquivant. En fi, un altre paset per sentir-me còmode en la natació amb el dichos neoprè.

Al final teníem preparada una mega-nevera amb begudes i fruita, que ens a servit per avituallar-nos com calia. També comentar que la gent de la platja ens mirava com bitxos raros i que mes d'un ens a preguntat que fèiem i qui érem. I ningú a cridat a la policia, cosa que deu voler dir que el que fèiem era legal i no necesitavem cap permís. Clar que a Begur potser regeixen unes normes particulars i exclusives pel municipi i no n'estem assabentats.

Desprès hem anat a dinar tots plegats al Restaurant Palomares i al final el Presi ens a dirigit unes paraules molt emotives a tots, en un discurs sentit, transparent, directe i càlid, tal com es ell. Una bona cirereta al dia que hem passat tots plegats i que ningú ens a aconseguit espatllar. La força Dragona es imparable.

Vull agrair al Pau i especialment a l'Anna Bastus, companys en l'organització de la trobada, per la currada que s'han donat i sobretot, per compartir disgust i mala llet, quan ens van comunicar que no ho podíem fer a Sa Riera. Entre els tres a estat mes fàcil portar-ho i desprès, trobar la solució.

Salut i Força Dragons, sempre.