divendres, 9 d’agost del 2013

Travessia Gran de Sitges


Diumenge passat tocava nedar a Sitges. Es feia la Travessia d’estiu organitzada pel Club Natació Sitges. El recorregut anava del de la Platja de les Anquines (davant de l’Hotel Terramar) fins la Platja de la Fragata  (davant de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla). En total eren 2200 metres, que en realitat van ser uns 2500, distancia que ens va sortir, mes o menys, a la majoria de nedadors. Es tenia que fer sense neoprè i amb banyadors homologats per la FINA.

Jo ja feia temps que havia decidit que la faria acompanyant a la meva dona, o sigui, que es presentava una travessia tranquil·la i relaxada, però molt satisfactòria per poder “ajudar” a la Isa a complir el seu objectiu de fer-la tota sencera. Mai havia nedat ella una distancia tan gran i el repte era considerable.

Representació Dragona
Pel mati ja ens vam trobar a la resta de Dragons que la farien: la Judith, el Marti, la Bastus i el Xavi Espriu. Després de recollir els xips i de que ens pintessin els dorsals als braços, ja ens vam dirigir cap a la platja on estava la sortida, per poder escalfar una mica abans i veure la resta de sortides de les diferents categories que es feien. El mar semblava tranquilet i es preveia una natació mes còmode que el cap de setmana anterior a Cunit. Sense adonar-nos ja estàvem tots preparats per la sortida. Feia solet i venia de gust nedar, la veritat. I també teníem el suport del germà mitjà de la Isa i la seva família, cosa que s’agraeix moltíssim. Com que els homes sortien abans que les dones i el Marti també volia fer la travessia amb la Judith, tots dos vam decidir esperar-les dins de l’aigua, una mica abans de la primera boia, i afegir-nos al seu costat, una vegada pesessin per la nostre alçada. El Xavi, que la feia sol, va anar tirant. Millor dit, va anar nedant. Sortida de les dones No Federades i en un tres i no res, ja tinc la Isa (fàcil localitzar-la amb el casquet groc dels Dragons) a la meva alçada i comencem a nedar plegats. Girem a l’esquerra la primera boia i ja encaren el que serà tot el recorregut paral·lel a la línia de la costa, en direcció l’església, que es visible durant tot el recorregut. Després de girar la boia, necessitem parar un parell de cops perquè la Isa es posi be les ulleres, perquè l’hi entrava aigua, imagino que per no posar-les be de bon començament amb els nervis previs a la sortida. Una vegada solucionat el tema de les ulleres, ja comencem a nedar al seu ritme, i jo em col·loco sempre al seu costat en paral·lel a la seva esquerra, perquè pugui tenir en tot moment referencies d’on soc i no preocupar-se de res mes que no sigui nedar tranquil·lament. Al sortir dels espigons el mar esta mes mogut, però tampoc fa una corrent i un onatge molt gran i es pot nedar còmode. O així, si mes no, es el que em sembla a mi. L’aigua esta netíssima, es veu el fons i no hi ha cap medusa, o sigui, que es neda molt a gust. També influencia el fet de que no hi ha massa gent i no hi ha cops, com en una Triatló. Van passant els metres i veig a la Isa amb una cadència de braços i un estil molt correcte i penso que va còmode. Jo tota l’estona vaig controlant i intento seguir el mes recta possible, per no fer cap metre de mes innecessari. La Judith i el Marti i l’Anna s’han quedat una mica darrera, però estic convençut que la faran perfectament. Com així va ser. De tant en tant avancem alguna noia i, inclòs, a algun noi de la sortida anterior, que s’ha quedat una mica endarrerit, i això ens dona mes força. Encara que crec que la Isa ni els veu, perquè continua concentrada en nedar. Solament va parar un moment al veure l’única medusa que ens trobaríem durant tot el recorregut. Quan ja portàvem uns 45min de Travessia, es quan ja em va començar a preguntar si faltava gaire, perquè les forces ja començaven a anar una mica justetes. Però sense parar en cap moment i, encara que semblava que l’església no s’apropava mai, vam arribar a les ultimes boies vermelles, que indicaven de nou un gir a l’esquerra i encarar la recta final fins la platja. Allà ens esperaven també la família Busto amb els seus ànims (moltes gracies per ser-hi un altre cop). Vam tocar terra molt contens per poder-la haver completat, un peto per part de la Isa d’agraïment i un esprint final per passar per l’arc d’arribada deixant-me a mi al darrera parlant amb el Joako. Competivitat fins l’últim centímetre de la cursa. O sigui, que es pot dir que em va guanyar per uns segons jejeje. No es va esperar a creuar la línia d’arribada amb mi, en una escena còmica, celebrada per tots els supporters. Moltíssimes felicitats per haver fet la Travessia tota sencera en un temps de 1h 10min. Ho vas fer molt be, amb bon estil i a un bon ritme. Bona feina Isa.

Satisfacció per la feina ben feta
Després van arribar la Judith (veus com ho podies fer...bravo per tu, tot un gran mèrit el que vas fer) i el Marti i una mica mes tard l’Anna, que havia fet ella sola tota la Travessia, amb la dificultat afegida que això comporta. Moltes felicitats a les dos. També al Xavi i al Marti, perquè també la van completar.
Petó previ al "hachazo" final
I el dia el vam arrodonir amb un bon dinar a Sitges entre participants Dragons i supporters de luxe, i després baixant al Palau Sant Jordi a veure l’ultima jornada dels mundials de natació, a veure si se’ns enganxava alguna cosa dels professionals de la matèria. Absolutament impressionant. Després de veure les probes, una mica de festa de cloenda al Village del BCN2013 i cap a casa a descansar d’un dia molt complert.
Participants i Supporters

divendres, 2 d’agost del 2013

Aquatló de Cunit


Diumenge passat vaig participar en la meva primera Aquatlo. Era l’Aquatlo de Cunit i es feia sobre la distancia de 2,5 km Run + 1 km Swim + 2,5 Km Run. Curteta, el que volia dir que seria rapida i divertida. Com així va ser.

Com que ens vam quedar a dormir a Segur de Calafell no vam tenir que fer una gran matinada per anar cap a la sortida. Es començava a les 9,30 del mati i mitja horeta abans ja estàvem allí per recollir dorsals i posar les 4 cosetes que es necessiten preparades dins de boxes. Quina diferencia amb la intendència d’una Triatló. Sense bici, els trastos es redueixen molt considerablement. A les 9 del mati ja feia un sol de justícia, cosa que significava que passaríem calor de veritat. I també s’estava aixecant un vent molt fort, que faria que el segment de mar fos bastant complicat, per l’onatge i les corrents. De fet, al cap de 3 hores d’acabar la proba, ja onejava bandera vermella a totes les platges de Cunit i la zona.


Abans de sortir ens vam trobar uns amics que no sabíem que participaven i després d’escalfar una miqueta, ja estàvem preparats per la sortida, en el passeig marítim de Cunit. Deuríem de ser uns 300 participants en total. El primer tram de Run va ser molt ràpid. Tothom va sortir esperitat i jo m’ho vaig prendre amb mes calma. Avui era un dia per gaudir. Vaig córrer a un ritme alegre per fer 11min08seg en els primers 2,5 km, contant la transició al mar. Després venia la part mes complicada de la proba, no per la distancia, sinó perquè al entrar a l’aigua ja havia moltíssima corrent. Aquest tram va ser molt mes difícil i esgotador, per tothom, ja que era impossible nedar amb una certa cadència i regularitat. Moltes ones i molta corrent, que et portaven cap els espigons. Els pobres caiacs prou feines tenien per mantenir-se drets. Encara així, vaig passar a bastanta gent i vaig marcar 18min57seg, que per la mar que hi havia, no esta malament. Després de tornar-se a posar les Zoot, quedava el segon segment de Run, amb una calor asfixiant i sense avituallament, com vaig comprovar al donar la volta al passeig per tornar a la línia d’arribada. Aquest tram el vaig fer sense beure res en tota la proba i ho vaig notar. Tot i així, content perquè dels que vaig avançar al mar (molts), nomes em van passar 3 en el running final. Temps del tercer segment: 12min36seg, contant la segona transició. Vaig arribar mort de set i em vaig fotre 5 aquarius en un tres i no res. I content pel meu debut en aquestes probes, que sense la bicicleta, per mi son mes divertides i s’adapten mes a les meves aptituds.

Participants i Supporters de luxe
Durant tota la cursa vam tenir l’animació especial de la família Busto, cosa que s’agraeix moltíssim. I després tots junts vam completar un mati fantàstic a la piscina i amb un arròs caldos amb cloïsses de traca. Per recuperar forces, esta clar. Un diumenge d’esport i amics molt xulo. Repetirem segur