divendres, 26 d’octubre del 2012

Gracies Xavi. Força Dragons

Aquest mati m’acaben d’encomanar una de les tasques mes maques i excitants que es poden fer, que es presidir els Barcelona Dragons Triathlon Club. Estic molt orgullós i content que la Junta hagi confiat en mi, per un càrrec tan representatiu, alhora que es un repte personal molt engrescador, que intentaré fer tant be com pugui i sàpiga, convençut que entre tots el Club seguirà creixent, format per persones tan extraordinàries com el formen.

Nomes unes petites reflexions que em venen al cap:

Moltes gracies Xavi per la feina feta aquests dos anys. Has estat un Gran President i tot un exemple de positivisme, empenta, actitud, companyonia, en fi, de tots els atributs que us vau fixar amb el Pau, el dia que vàreu fundar el Club. Tu he dit moltes vegades personalment, podeu estar molt orgullosos de la vostre creació, sense vosaltres dos res hagués estat possible i res hagués sigut tan exitós. Et trobarem a faltar, ja ho saps, i molt.

Agrair també a tots els membres de la Junta que hagin votat favorablement per mi i animar-los a seguir treballant com fins ara hem fet. Com diu algú de la Junta: “esto no se para, esto no se para”.

I a tots els socis del Dragons, a seguir com fins ara, fent realitat les paraules del nostre Presi en el seu darrer discurs, encoratjant-nos a seguir sent un Club obert, dialogant, d’amistat i d’esport, de compartir entrenaments, objectius i competicions, sempre amb un somriure i d’una manera totalment amateur, cosa que no treu que no tinguem la màxima competivitat. I sense oblidar mai la nostre vessant solidaria i sense ànim de lucre, per ajudar, dins les nostres possibilitats, a tota la gent mes necessitada de la societat. Això te que estar per sobre de tot i seguirem sent un Club de referencia dins del Triatlo i el Running a Catalunya.

Una abraçada i Força Dragons.




dilluns, 22 d’octubre del 2012

Triatló (frustrada) de Vilanova i Dinar Final Temporada

Aquesta darrera crònica de la temporada de Triatlons serà mes o menys com la primera de la temporada, o sigui, la crònica d’una Triatló no disputada. Quina mala sort acabar la temporada d’una manera capicua, al igual que va començar a Castelldefels, o sigui, amb una anul·lació.

El que passa que aquesta ja es veia a venir amb les previsions meteorològiques del cap de setmana i el que te collons es que l’organització, juntament amb la Federació Catalana de Triatló, no es dignessin ni a enviar un mail a tots els participants, explicant la evident anul·lació del sector del swim (feia dies que es sabia que no es nedaria perquè Protecció Civil ho havia desaconsellat o inclòs, prohibit) i la mes que probable eliminació del bike. O sigui, Triatló totalment amputada en un 66% i els organitzadors sense dir res, fins el mateix diumenge a les 9,00 del mati. Ho vam canviar tot per un running de 10 km, que ni siquiera va arribar a això, perquè la gent que la va fer, va calcular que nomes havien estat 8 km i mig. Un altre mostre mes de que vivim envoltats de mediocritat i sense cap respecte a la gent que ha pagat una inscripció, potser també hotel i despeses de desplaçament, lloguer de material, etc etc.....negoci pur i dur, trist de comprovar que també passa en una proba esportiva. No costava res avisar el dia abans i establir alguna forma de compensació pel preu de les inscripcions, ja sigui tornant, encara que sigui parcialment, els diners, o fent un descompte en la inscripció de l’any vinent. Així de fàcil i senzill, però clar, costa tan fer les coses d’una manera raonable. Be, en fi, a mi ja m’han vist prou un altre cop a la Triatló de Vilanova.

I em sap molt de greu també per la Isa i per la Judith (sobretot), perquè els havia dit que la faria amb elles i em feia molta il·lusió pel debut de la Judith, que després d’insistir moltíssim, s’havia animat, no sense moltes pors, a inscriure’s. Hagués estat divertit. Tindrem que esperar fins l’any vinent.
Nosaltres vam marxar a Sitges a fer un entrenament pel passeig marítim, per fer gana pel dinar posterior del Club de final de temporada.


Tal com dic, sort que després teníem ja muntat, per gentilesa de l’Albert i de la Núria, un dinar a Vilanova mateix, per celebrar tots plegats que acabàvem la temporada de Triatlons. Això si que va ser tot un èxit i va compensar la mala llet que teníem molts pel que havia passat pel mati. Una gran trobada de germanor Dragona, amb la cirereta final d’un fantàstic pastis corporatiu (gracies Nacho) i un discurs llarg i intens del Presi, que juntament amb el Victor i l’Albert, venien de dormir 4 hores, després d’haver acabat dissabte la Ultra Trail del Montsant amb un total de quasi 18 hores de running.....quins cracks....moltes felicitats nois.


En fi, que el que tenia que ser un dia complert d’esport i de festa, es va quedar solament en un dia de festa, però una festa fantàstica que ens va fer oblidar el disgust del mati, entre rialles, anècdotes, projectes, “ardillisme” i un bon dinar, amb uns Gin Tònics finals de premi. Gran trobada d’una gran família.

Bye bye Triatló fins l’any vinent.....Wellcome la temporada de running, que espero sigui divertida, amb els reptes de Granollers i Marató de BCN....o sigui que, NO SURRENDER.

divendres, 5 d’octubre del 2012

Triatló Olímpica de Gavà

Arribava la Tri de Gavà i en tenia moltíssimes ganes, després de la d'Andorra, perquè em venia molt de gust fer una que segur que estaria molt ben organitzada i que el recorregut de la bicicleta i del running serien totalment plans i no tindria que patir en excés, com va passar a Andorra. A mes, de propina, el swim seria sense neoprè, que es com a mi m'agrada.
I com al·licient addicional era la Tri que les Kalaveres havien triat per fer-la en relleus, amb uns trisuits fantàstics que s'havien dissenyat elles mateixes.
Però la mala sort va fer que dissabte caigues un diluvi de collons, amb molt de vent, cosa que feia que el mateix dissabte ja revessim un correu de l'organització, que anulava el segment del mar i que es canviava per 5 km de running. Quina desil·lusió perquè a mi la part que sempre em va millor es el swim i tenia moltes ganes de fer-ho be en aquesta, que a part, era l'ultima olímpica de la temporada. En fi, que li farem, la seguretat esta per davant de tot i es veritat que dissabte feia un dia de mil dimonis.

Per la tarda vam anar a recollir els dorsals a Gavà i teníem dubtes de si es podria celebrar també el segment de bicicleta, perquè tots els carrers estaven inundats. De fet, amb tots els Dragons que allà hi erem vam comentar que l'organització hagués pogut suspendre la proba per les condicions meteorològiques, cosa que de retruc, ens hagués permes pujar a Bagà a veure arribar el Pau, que feia la èpica Cavalls del Vent.
De suspensió res de res, el negoci es el negoci, i tots cap a casa a preparar el material, veure el Barça amb el Gin Tonic de rigor i a dormir que el diumenge teníem feina a fer.

Diumenge es va aixecar un dia totalment diferent i al arribar a Gavà vam veure que l'aigua estava totalment tranquil·la i que es podria haver fet perfectament el segment de natació. Per sort, els carrers estaven també prou secs i no corríem perill, en principi, d'anar en bicicleta. O sigui que al tajo, a posar les coses ordenades a boxes i cap a línia de sortida dels 5 km de running.
Els primers 5 km els vaig fer prou tranquil i sense forçar massa, pensant en el que vindria després, que es la part en la que em defenc pitjor. Al final van sortir 22min 19seg, que no esta gens malament per no haver anat a tope.

Canvi ràpid a boxes de sabatilles de running per les de bici, amb els crits de suport de la Isa i de la Judith, que estaven esperant, perquè elles feien la Triatló per equips i tenien previst fer el segment final de running de 10 km. les dos.

Agafo bici, pujo com puc, com podeu veure en la foto (quasi em caic de la foto i tot), i a pedalar 40 km.

 
Vaig intentar agafar un bon ritme durant tots els 40 km, perquè era un circuit totalment pla, i s'havia assecat quasi completament. Però no hi ha manera de que tingui un ritme ràpid de carrera en bici i de que pugui ajuntar-me i aguantar el ritme dels grups que m'anaven passant. Vaig aconseguir enganxar-me en algun grupet, cosa que t'ajuda moltíssim en el pedalar i no et canses tant, però al cap d'una estoneta veia que se'm escapàvem i que no havia manera de tornar-los a pillar. Feia gracia perquè per un moment, algun integrant d'aquests grups es girava cap a mi dient-m'he amb la mirada que fes algun relleu i que no anés de "gorra" enganxat al cul del grup, i jo pensava, pobret, no sap que vaig a tope per seguir aquest ritme i que era impossible ajudar-los. Suposo que es van donar compte quan poc després em quedava despenjat irremissiblement del grup.
Però be, m'ho vaig passar be, vaig patir a trossets quan bufava vent de cara i anava sol com un mussol (quasi sempre) i em vaig creuar i animar un parell de cops a la Bastus (un mosquit volador amb el seu trisuit de kalavera) i a la Chocs, que també tenia un bon ritme de pedalada.
Un gel a la mitat del recorregut i molta hidratació amb els bidonets que portava amb Isostar dissolt i sobretot, els grans ànims que vaig rebre de la gran família Dragona (moltes gracies a tots pels crits de suport, com s'agreixen i com us fèieu sentir, quins crack tots), cada cop que passaves per la línia de sortida, van fer que arribes al final be físicament. Al final 1h 11min 31seg, molt millorables i perdent un munt de posicions, però es lo que hay....sinó surto mai en bici....quina creu.

Rapida transició, aquest cop ja amb la Isa i la Judith dins de boxes animant moltíssim i esperant el seu relleu de bike, i a correr, que tinc 10 km per davant, també planets, pel mateix passeig marítim de Gavà Mar, en paral·lel al mar.


El running va anar de conya. El principi una mica cascat fins que vaig agafar el ritme optim i els músculs es van adaptar al canvi de la bici per la carrera a peu, però de seguit, vaig començar a trobar-me be i a avançar a molta gent que m'havia passat en la bici. De fet, en bici vaig perdre 56 posicions en la general i en el running final en vaig guanyar 182, o sigui, que molt content. Eren dos voltes de 5 km al mateix circuit, cosa que feia fàcil que tinguessis referències dels km i del que et faltava per acabar. També podies veure al creuar-t'he amb la resta de Dragons que feien la proba, amb "give me five" inclosos. A la segona volta vaig apretar una mica, be de fet, tot el que vaig poder, que crec que tampoc va ser massa perquè al final ja vas molt cascadet. però content perquè el vaig fer sense parar per res, cosa que no havia passat a Andorra, i que ara venia super mentalitzat, i el vaig acabar, entre els crits d'anim de tots els Dragons que havien a la línia d'arribada (quina claca mes cridanera) amb un temps de 45min 32seg, que esta molt be, després de fer la Triatló complerta. El temps total va ser de 2h 23min 48seg.

Al arribar ràpid a esperar que arribes el gran protagonista del mati, que era el Team Kalaveres, que ho van fer de conya i que estaven brillants amb els seu nou Trisuit. Felicitats PazosBastusLlopis, que grans que sou.
L'altre equip de Dragones també van fer-ho fantàstic, permeteu que personalitzi en la Judith, que va fer un running de crack, millorant moltíssim la seva marca personal. Els entrenaments de la meva dona i la seva perseverança estan donant resultats.
Al final sorpreson agradable de veure que havia vingut el Pau, que feia res que havia acabat amb èxit CdV.....jo si acabes algun dia, cosa altament utòpica, estaria una setmana sense poder aixecar-me del sofà. 

Moltes gracies a tots els que vareu venir a animar. No poso noms perquè vau ser tants, que no acabaria mai la llista. Quin gran equip que fem, no em cansaré mai de dir-ho.
Quan es la pròxima proba?

dijous, 4 d’octubre del 2012

Anton Krupicka

Ahir per la tarda vaig tenir la oportunitat de conèixer a un dels esportistes mes especials que hi ha actualment en actiu, dins del mon del trail i ultra running, l’Anton Krupicka.
El Krupicka esta per Catalunya perquè dissabte va participar i quedar segon, després del Kilian Jornet, en la Ultra Trail Cavalls del Vent. Es tot un personatge per la seva filosofia de vida, la forma en la que corre i les grans fites que a aconseguit.

També em feia gracia coneixe’l en persona, després d’haver llegit sobre ell en el llibre Nascuts per Córrer del periodista i també runner Christopher McDougall, on explica la vida de “Caballo Blanco” i la seva relació amb els indis Tarahumares que viuen a les Barranques del Cobre, a Mèxic. L’Anton va participar en una cursa amb ells i la seva aparició al llibre es estel·lar. Us el recomano.

Be, en fi, la trobada-conferencia es va fer en una botiga de calçat esportiu a Barcelona, però era un lloc massa petit per l’expectació que el personatge havia despertat en la gent. Va ser una pena perquè no es van poder sentir prou be les seves explicacions sobre material, sobre la cursa de Cavalls i la posterior ronda de preguntes que la gent l’hi podia fer. Llàstima perquè en un altre lloc mes ben preparat, la cosa hagués estat molt mes interessant.
De tota manera, al final, vam poder fer una foto amb ell i felicitar-lo pels seus èxits assolits. També va poder signar un autògraf al Pau, que es el nostre Finisher particular de CdV, però, no vàrem tenir temps de fer-lo Drago. Amb mes estona, el convencem segur.


Una tarda interessant amb una persona única.