Triatló Olímpica de Gavà

Arribava la Tri de Gavà i en tenia moltíssimes ganes, després de la d'Andorra, perquè em venia molt de gust fer una que segur que estaria molt ben organitzada i que el recorregut de la bicicleta i del running serien totalment plans i no tindria que patir en excés, com va passar a Andorra. A mes, de propina, el swim seria sense neoprè, que es com a mi m'agrada.

I com al·licient addicional era la Tri que les Kalaveres havien triat per fer-la en relleus, amb uns trisuits fantàstics que s'havien dissenyat elles mateixes.

Però la mala sort va fer que dissabte caigues un diluvi de collons, amb molt de vent, cosa que feia que el mateix dissabte ja revessim un correu de l'organització, que anulava el segment del mar i que es canviava per 5 km de running. Quina desil·lusió perquè a mi la part que sempre em va millor es el swim i tenia moltes ganes de fer-ho be en aquesta, que a part, era l'ultima olímpica de la temporada. En fi, que li farem, la seguretat esta per davant de tot i es veritat que dissabte feia un dia de mil dimonis.

Per la tarda vam anar a recollir els dorsals a Gavà i teníem dubtes de si es podria celebrar també el segment de bicicleta, perquè tots els carrers estaven inundats. De fet, amb tots els Dragons que allà hi erem vam comentar que l'organització hagués pogut suspendre la proba per les condicions meteorològiques, cosa que de retruc, ens hagués permes pujar a Bagà a veure arribar el Pau, que feia la èpica Cavalls del Vent.

De suspensió res de res, el negoci es el negoci, i tots cap a casa a preparar el material, veure el Barça amb el Gin Tonic de rigor i a dormir que el diumenge teníem feina a fer.

Diumenge es va aixecar un dia totalment diferent i al arribar a Gavà vam veure que l'aigua estava totalment tranquil·la i que es podria haver fet perfectament el segment de natació. Per sort, els carrers estaven també prou secs i no corríem perill, en principi, d'anar en bicicleta. O sigui que al tajo, a posar les coses ordenades a boxes i cap a línia de sortida dels 5 km de running.

Els primers 5 km els vaig fer prou tranquil i sense forçar massa, pensant en el que vindria després, que es la part en la que em defenc pitjor. Al final van sortir 22min 19seg, que no esta gens malament per no haver anat a tope.

Canvi ràpid a boxes de sabatilles de running per les de bici, amb els crits de suport de la Isa i de la Judith, que estaven esperant, perquè elles feien la Triatló per equips i tenien previst fer el segment final de running de 10 km. les dos.

Agafo bici, pujo com puc, com podeu veure en la foto (quasi em caic de la foto i tot), i a pedalar 40 km.

 

Vaig intentar agafar un bon ritme durant tots els 40 km, perquè era un circuit totalment pla, i s'havia assecat quasi completament. Però no hi ha manera de que tingui un ritme ràpid de carrera en bici i de que pugui ajuntar-me i aguantar el ritme dels grups que m'anaven passant. Vaig aconseguir enganxar-me en algun grupet, cosa que t'ajuda moltíssim en el pedalar i no et canses tant, però al cap d'una estoneta veia que se'm escapàvem i que no havia manera de tornar-los a pillar. Feia gracia perquè per un moment, algun integrant d'aquests grups es girava cap a mi dient-m'he amb la mirada que fes algun relleu i que no anés de "gorra" enganxat al cul del grup, i jo pensava, pobret, no sap que vaig a tope per seguir aquest ritme i que era impossible ajudar-los. Suposo que es van donar compte quan poc després em quedava despenjat irremissiblement del grup.

Però be, m'ho vaig passar be, vaig patir a trossets quan bufava vent de cara i anava sol com un mussol (quasi sempre) i em vaig creuar i animar un parell de cops a la Bastus (un mosquit volador amb el seu trisuit de kalavera) i a la Chocs, que també tenia un bon ritme de pedalada.

Un gel a la mitat del recorregut i molta hidratació amb els bidonets que portava amb Isostar dissolt i sobretot, els grans ànims que vaig rebre de la gran família Dragona (moltes gracies a tots pels crits de suport, com s'agreixen i com us fèieu sentir, quins crack tots), cada cop que passaves per la línia de sortida, van fer que arribes al final be físicament. Al final 1h 11min 31seg, molt millorables i perdent un munt de posicions, però es lo que hay....sinó surto mai en bici....quina creu.

Rapida transició, aquest cop ja amb la Isa i la Judith dins de boxes animant moltíssim i esperant el seu relleu de bike, i a correr, que tinc 10 km per davant, també planets, pel mateix passeig marítim de Gavà Mar, en paral·lel al mar.

El running va anar de conya. El principi una mica cascat fins que vaig agafar el ritme optim i els músculs es van adaptar al canvi de la bici per la carrera a peu, però de seguit, vaig començar a trobar-me be i a avançar a molta gent que m'havia passat en la bici. De fet, en bici vaig perdre 56 posicions en la general i en el running final en vaig guanyar 182, o sigui, que molt content. Eren dos voltes de 5 km al mateix circuit, cosa que feia fàcil que tinguessis referències dels km i del que et faltava per acabar. També podies veure al creuar-t'he amb la resta de Dragons que feien la proba, amb "give me five" inclosos. A la segona volta vaig apretar una mica, be de fet, tot el que vaig poder, que crec que tampoc va ser massa perquè al final ja vas molt cascadet. però content perquè el vaig fer sense parar per res, cosa que no havia passat a Andorra, i que ara venia super mentalitzat, i el vaig acabar, entre els crits d'anim de tots els Dragons que havien a la línia d'arribada (quina claca mes cridanera) amb un temps de 45min 32seg, que esta molt be, després de fer la Triatló complerta. El temps total va ser de 2h 23min 48seg.

Al arribar ràpid a esperar que arribes el gran protagonista del mati, que era el Team Kalaveres, que ho van fer de conya i que estaven brillants amb els seu nou Trisuit. Felicitats PazosBastusLlopis, que grans que sou.

L'altre equip de Dragones també van fer-ho fantàstic, permeteu que personalitzi en la Judith, que va fer un running de crack, millorant moltíssim la seva marca personal. Els entrenaments de la meva dona i la seva perseverança estan donant resultats.

Al final sorpreson agradable de veure que havia vingut el Pau, que feia res que havia acabat amb èxit CdV.....jo si acabes algun dia, cosa altament utòpica, estaria una setmana sense poder aixecar-me del sofà. 

Moltes gracies a tots els que vareu venir a animar. No poso noms perquè vau ser tants, que no acabaria mai la llista. Quin gran equip que fem, no em cansaré mai de dir-ho.

Quan es la pròxima proba?