Això s'està fent mes llarg i pesat del que m'imaginava.
L'inflamació de la Hernia Discal no baixa i continua pinçant el nervi ciàtic de la cama dreta, el que fa que el dolor a la cama no disminueixi, cosa que m'impedeix fer vida normal. El repòs tampoc m'està solucionant el problema i per això vaig a treballar a estones quasi cada dia, encara que aguantant el dolor com es pot i intentant adoptar postures quan estic sentat, que no "emprenyin" massa el nervi.
Encara sort que l'electromiograma que m'han fet no a detectat patologies en el nervi ciàtic, cosa que hagués fet el problema mes gran i difícil de solucionar.
Potser tindria que haver parat quan vaig sentir els primers símptomes abans de la Mitja Marató de Granollers, i no fer-la. De fet, córrer mermat com ho vaig fer, tampoc tenia massa sentit i tot el que podia passar eren consequencies negatives, però de vegades, no fem cas als avisos del cos, i fem malament. Però tampoc m'imaginava que la lesió fos tan greu com perquè em deixes fora de combat tan de temps. Be, de fet, quan vaig córrer tampoc sabia que tenia una hernia, perquè els resultats me'ls van donar la setmana següent de la cursa.
Ara per ara, estic en període de rehabilitació al Centre de Fisioterapia del Toni Bove (molt bon profesional conegut de la família del mon del basquet), provant si la tècnica del Indiba-Tecar funciona i desinflama d'una punyetera vegada la zona afectada. Esperem que si. Segons ell, es la millor solució pel que tinc. A part d'enfortir la zona abdominal amb una serie de exercicis, abdominals i hipopresius, que serviran per prevenir futurs problemes d'esquena.
Si la fisioterapia i la medicació no aconsegueixen aliviar el dolor o sigui, desinflamar la zona d'aquí uns 15 dies em plantejaria una infiltració a la zona lumbar, tal com m'han aconsellat els neurocirujans que m'han tractat.
De moment, paciència i molta paciència, no queda res mes.
Seguro que va ir a mejor, ya veras!! un poco de paciencia más para acabar de solucionarlo y a tope!"!! un abrazo muy grande y lleno de animo, campeon!!!
ResponEliminaMuchas gracias Joako...la recuperacion esta siendo mas larga de lo esperado, pero pasito a pasito volveremos, que hay la temporada de Tri's esperando a la vuelta de la esquina.
EliminaUn abrazo y dale caña a los 42 de Barcelona, que tu puedes.
Carles, es durillo…. No sé si et pot servir, pero ja vaig estar uns mesos sense poguer correr. De fet, sense fer res. Al principi em vaig deprimir i ho vaig passar malament. I ara ho agraeixo, perque he après a intentar dosificar, disfrutar i asimilar. Sempre es pot fer una lectura positiva de les coses.
ResponEliminaPensa que ara el mal cada vegada ha d'anar a menys i dia que passa és un dia més a prop de la recuperació total.
Ja veuràs com ben aviat tornes a estar a tope.
Un sac de paciència i una abraçada,
Moltes gracies guapisima.
EliminaTens tota la raó, haig d'estar tranquil i tenir molta paciencia, perquè un altre cosa, no treu res i pot ser contrapruduent.
A poc a poc i a recuperar-se be, que ja vindran mes competicions i probes en les que participar i gaudir, tal com estas fent tu ara.
Molts anims a la Marató de Barcelona, que estic convençut que faras i amb molt bona nota.
Un paset mes i ja ho tens.