Mitja de Granollers 2014

Aquest diumenge es va córrer la que per mi es la millor Mitja Marató de Catalunya, la de Granollers. Ho es pel recorregut, per l’organització, pels participants, pels sponsors, però sobretot, per la gran quantitat de gent que s’aplega a banda i banda de quasi tot el recorregut, especialment als passos per Les Franqueses, per la Garriga i de forma massiva, pels carrers de Granollers. Es el mes semblant, en quan a afició i animació, a la Behobia, aquí a casa nostre.

Jo la tenia marcada en vermell al meu calendari, perquè aquí va ser on vaig fer la meva MMP l’any passat, però també va ser aquí on em vaig acabar de lesionar l’esquena, acabant com vaig poder la cursa, per estar després mes de tres mesos completament parat, per una maleïda hernia que em va provocar una ciàtica. Per això, era una de les curses que em feia mes il·lusió córrer aquesta temporada. Però per sobre de tot, em feia gracia acabar-la be, gaudint, i sense conseqüències físiques. I així va ser, cosa per la qual estic molt content. La marca es un altre cosa. El mes important per mi era fer-la, fer-la be, acabar-la be, i sabia que si això es complia, la marca ja vindria sola, ja que darrerament estic entrenant molt be, i gaudint dels mateixos. Vaja que arribava segur i convençut que ho faria be, tal com l’hi vaig comentar a la Isa i a mes gent, en els dies anteriors de la cursa.

El mes rapid de tots...Wilson Kipsang

Dissabte anem a recollir dorsals amb la Isa i ens trobem a l’stand d’Adidas a un bon grapat d’atletes d’elit, entre els quals havia Wilson Kipsang, Carles Castillejos, Chema Martinez, Vanessa Veiga, etc. Voldria fer un esment especial pel gran Jaume Leiva, que s’està recuperant d’una operació i que no pot, encara, fer el que mes l’hi agrada, que es córrer. Tot i el mal tràngol pel que esta passant, el seu somriure i amabilitat, son sempre presents, cosa que el reafirma com la gran persona que es. Segur que d’aquesta sortirà mes enfortit que mai, i que d’aquí poc el veurem al capdavant de les curses un altre cop. No Surrender mes que mai, crack.

Gran representació Dragona

Diumenge arribem amb temps a Granollers, ens trobem a tota la representació Dragona que participarà a la cursa, fem el típic escalfament, comentem la jugada entre tots i ens fem la foto de rigor, tot desitjant-nos ànims i sort entre nosaltres. Tot seguit, jo ja em vaig anar a col·locar en el meu calaix de sortida, amb la idea de fer la pujada a 4,40 de mitjana, per encarar la baixada sobre els 4,30, cosa que m’assegurava millorar els 1,38 de l’any anterior. Un cop es va donar la sortida, de seguit vaig veure que anava molt còmode i vaig anar passant els primers quilometres en temps per sota el pensat. Pujava be i em sentia be. Res de dolor a l’esquena i cames que responien. Van anar passant els quilometres i em vaig plantar al 10 amb un temps de 45min 56seg, i no massa cansat, cosa que m’incrementava el positivisme i les ganes d’apretar. Arribem a la Garriga i la pujada i el gir per la plaça de l’Església son espectaculars, per la gran quantitat de gent que hi havia. Una vegada ja encarem la baixada i en la part de la rambleta de sorra, em vaig prendre el únic gel que necessitaria durant tot el recorregut, un Isostar boníssim. Portava per previsió també un Roctane de GU, que no el vaig necesitar i quedarà per la Marató. La baixada ja es mes rapida, evidentment, encara que hi ha 3 pujadetes que et trenquen el ritme i que castiguen prou les cames ja carregades en aquells punts. Però la vaig fer tota al voltant dels 4,20 i pensant que la MMP estava al caure, sinó patia cap contratemps. En els darrers 3-4 quilometres pensava que podria haver apretat una mica mes, però ja en aquell punt les cames no em donaven per mes, i em vaig guardar el que em quedava per marcar un 3,59 a l’últim quilòmetre, que, per mi, no esta gens malament. I el mes important de tot, es que vaig poder gaudir de l’ambient de la gent animant pels carrers de Granollers, cosa que no havia pogut fer l’any anterior. M’encanta acabar les curses gaudint de l’últim tram i no patint tan com per no enterar-me. Encara que faci pitjor marca. Al final vaig aturar el crono en 1h 34min 24seg (MMP), quedant en la posició 1.771 de 8.353 finishers (29 de 189 del meu grup d’edat). El somni secret de baixar de 1,35 s’havia acomplert (amb un any de retard) i havia baixat 4 min la marca de l’any 2013. Molt i molt satisfet i amb ganes de seguir fins la Marató de BCN i aquests 3,30,00 que tinc al cap.

Vull felicitar a tots els Dragons per les seves curses respectives i molt especialment a la Isa, que ho va fer molt be, tot i que ella no estava gaire satisfeta al final. Esta en el camí correcte per fer una fantàstica Marató de BCN, que es el seu objectiu actual. Som-hi, que ja queda poquet.

Us adjunto el link del Garmin amb les variables de la cursa:

Mitja de Granollers 2014