No Surrender...by Carles: 10 km de Tarragona 2015...amb MMP inclosa

Aquest passat diumenge vaig participar en els 10 km deTarragona. Era la primera vegada que la corria i tothom m’havia comentat que era un 10.000 molt planet i que es podia córrer ràpid. Es feia juntament amb una cursa de 30 km i la Marató, que alhora era el Campionat de Catalunya de l’especialitat. Amb aquestes bones referències, sumades amb els bons entrenaments que vaig fent últimament i sobretot, els molts ànims que els meus amics em donaven per intentar baixar de 40min, amb va fer arribar a la línia de sortida amb un excés d’optimisme. I mes tenint en compte que fa 4 dies contats (l’any passat) estava fent els 10.000 sobre els 45min.

Fotia un fred que pelava...foto gentilesa de JJ Vico

La sortida era a les 9 del mati des de el Port de Tarragona i allà ens hi vam arribar amb el Joako. Feia un diumenge gelat, però sense res de vent. Després de recollir els dorsals, amb un problema amb el meu que es va solucionar malament i per això no surto a les classificacions oficials (no vaig tenir temps d’arribar a la fotografia de sortida amb la gent del Club I Run with Leiva), vam escalfar una mica i ja ens van situar a la línia de sortida. La idea era sortir sobre els 4,10 per anar escalfant i començar a baixar de 4,00 a partir del quilòmetre 3. Com que sortíem tots junts els de les tres distancies, el primer km va ser mes lent del que m’esperava (4,20). Una vegada passat el tap de la sortida la cursa ja es va estirar a l’espigo del moll i vaig poder anar incrementant el ritme de carrera. El Joako ja se’m va escapar a partir del segon quilòmetre. Esta massa fort per mi. Al quilòmetre 5 i després d´un petit avituallament d’aigua, veia que les cames no em donaven per augmentar el ritme. La veritat es que porto 2 mesos i mig d’entrenaments de molt volum per l’Ironman i ho noto. En aquest punt vam avançar al Jaume Leiva que va patir una lesió, que espero que no sigui massa greu i pugui tornar al capdavant, el mes aviat possible. Després vaig veure que, tot i lesionat, havia acabat la cursa. Es tot un crack, ple de pundonor, i diumenge ho va tornar a demostrar. Una vegada passat el avituallament vaig veure que seria impossible baixar de 40,00 i em vaig centrar a millorar la meva MMP de la distancia (cert que a Salou vaig fer 40,31 però havien sortit 200 metres menys). En aquest punt vaig atrapar a la llebre de 3 hores de la Marató i vaig quedar-me amb aquest grup amb l’idea de córrer dos quilòmetres amb ells i sortir per davant en els darrers 2 últims. El fet de córrer amb el grup es molt còmode (pensava com coi podrien aguantar ells 42 km a aquest ritme, si jo amb 10 ja anava bufant...i ells deurien pensar de mi que nassos feia allà...no sabien que jo nomes feia 10 ;-)), però vaig quedar totalment envoltat de gent i em va ser materialment impossible sortir del grup sense córrer el risc de caure o de fer caure a algú. Un error de principiant. Això va fer que el quilòmetre 9 sortís a 4,19 ; que es el que em va fer que no baixes de 41 min. Al final vaig poder separar-me del grup i vaig córrer el darrer quilòmetre a 3,48 per marcar un temps total de 41min 06seg (si hagués sortit a les classificacions hagués quedat sobre el 92 de 545 finishers).

Corrent envoltat amb la llebre de 3 hores...foto gentilesa de JJ Vico

Molt content, tot i que potser esperava estar mes aprop de 40 min, però aquesta marca es la meva MMP en 10 km i, amb tot el cansament que porto a les cames amb els entrenaments que faig, estic mes que satisfet....ja tindrem temps mes endavant d’intentar aproximar-nos als 40 min, estic convençut. Felicitar al Joako per la seva gran marca i també a tota la gent del Club per les seves prestacions en les diferents distancies. I molts ànims Jaume. No Surrender coach.