GENER:
L’any va començar amb la Mitja Marató de Sitges i una lesió als
cuadriceps a mitja cursa que va fer que tingues que abandonar al km.15 mes o
menys. Decepció i resignació.
FEBRER:
La Mitja Marató de Granollers amb un fred polar, no massa preparació
desprès de la lesió de Sitges i una MMP assolida, Però amb molt patiment al
final i sense gaudir dels últims kilòmetres. Error de voler anar massa ràpid al
principi, que vaig pagar al final, perquè em faltaven km. d’entrenament.
MARÇ:
El mes del èxit de l’any. Finisher Marató de Barcelona. Un somni fet
realitat, en el mes del meu aniversari (46). Mai hauria imaginat la satisfacció
que vaig sentir al creuar la meta...sumada al enterar-me que la Isa també ho
havia aconseguit. Al creuar la meta s’oblida automaticament tot el patiment
anterior, que a estat molt, sobretot a partir del km.32 (collons que alt que es
el famós mur i com costa superar-lo). Abans havia fet la Maratest de Badalona
amb bones sensacions, però aribant mes que justet.
ABRIL:
MMP en un 10.000 en la Cursa de Bombers, aconseguit amb l’inercia que
portava dels entrenaments de la Marató i per un bon perfil de cursa.
MAIG:
Ha estat el mes de l’Stage dels Dragons a Puigcerdà. Fantàstic, molt ben
organitzat i un èxit en tots els sentits. Això es fer Club en majúscules. El
primer de molts mes que han de venir en els anys posteriors. Impagables imatges
gravades dels entrenaments de transicions (“pero que fas tete”). A part, vaig
fer el Trail de Sant Esteve de Palautordera sense fer-me mal al turmell, i
primera suspensió (en vindrien mes) per pluja de la temporada, al FastTriatló
de Castelldefels.
JUNY:
Mes tranquilet d’entrenaments sense competicions.
JULIOL: El mes de les triatlons. Primer Sprint a Les
Angles amb el mal rollo del neopré i l’striptease a la moto d’aigua. Desprès la
Sprint de la Vila, amb un molt bon segment de run i per acabar, debut i
Finisher en l’Olimpica (durisima) d’Andorra, amb neopré inclòs i sense males
sensacions. Molt bon swim i run. Com sempre, a millorar la bici. Segon èxit de
la temporada.
AGOST:
Vacances i Bruce.
SETEMBRE:
Segona anulació de l’any per pluja. El Triatló Olímpic de Gavà es
converteix en una triatló Run-Bike-Run, i ens quedem sense poder nadar. De tota
manera, molt content pel rendiment. Les cames comencen a funcionar.
OCTUBRE:
Tercera i ultima anulació a la Triatló Sprint de Vilanova. Aquesta
vegada no fem res, tot anul·lat. Directes al dinar final de temporada dels
Dragons. I quatre dies mes tard, un altre moment important de l’any. Dimissió
del Xavi com a President (quina llàstima) i em nomenant nou President del Club.
Alegria, orgull i responsabilitat a parts iguals. Començo els entrenaments
personalitzats amb el gran Jaume Leiva.
NOVEMBRE:
Mes de running molt intens amb grans carreres a la Cursa de la Amistat
(quin bombonet de cursa mes maco), Behobia-Donosti (espectacular ambient, pluja
a mars, cap de setmana Dragó intens, i una gran carrera amb molt bon ritme...tot
un espectacle que supera el que m’havien explicat) i per acabar la Jean Bouin,
fent de llebre, amb la satisfacció que això comporta. I imatges a tv3 en primer
plà.
DESEMBRE:
Tanco l’any amb un molt bon Trail del Farell i per sobre de tot, el
tercer èxit de l’any, la Mitja Marató de Salou, amb MMP i la satisfacció de
veure que els entrenaments del Jaume i la constància estan donant els seus
fruits. Això em dona moral i forces per seguir, perquè reconec que els
entrenaments son durillos i s’ha de tenir força de voluntat per seguir-los.
FELIÇ ANY NOU A TOTHOM......MOLTA SALUT PER
SOBRE DE TOT.....FORÇA DRAGONS
Grande tu curriculum... pequeño con lo que te vas a marcar en 2013. Enhorabuena!!!
ResponEliminaMuchas gracias Joako...espero poder compartir el maximo posible de competiciones contigo.
EliminaUn abrazo crack