Cursa Muntanya del Farell

Aquest diumenge es feia la Cursa del Farell de 13 km a Caldes de Montbui i ens hi vam apuntar, perquè ens havien parlat molt be d’ella. Com que m’havia rajat de fer la Travessa de les Medes, perquè em feia molta mandra pel fred, aquest Trail de muntanya era un bon substitut. Eren 13 km que per temes organitzatius es van convertir després es 14,5.

Quan ens vam aixecar pel mati i ja de camí cap a Caldes, vam veure que fotia un fred que pelava i que la carrera seria dura. Arribem i ens reunim amb tots els altres Dragons que la feien per la foto de rigor i per comentar com faríem la cursa. Amb el fred que feia, em vaig abrigar encara amb una capa mes, que després en cursa em sobraria. Sempre el mateix error de sortir massa abrigat, però es que a l’hora de sortir i abans d’haver entrat en calor, tota la roba que portis et sembla poca. I després en cursa tot sobra.

A les 10 en punt sortim i el Sandro i el David ja tirant pel seu compte (estan a un altre nivell) i jo començo amb el Victor i l’Anna. La Isa (pobreta esta amb un constipat de mil dimonis i encara a volgut córrer), la Judith i la Katia, es queden per darrera portant els seus ritmes. Primers 2,5 km d’asfalt per dins del poble (com costa córrer amb les Trabuco per asfalt) i ja després entrem a la pista per la Urbanització del Farell. Aquí be una pujada constant que es fa molt dura i els tres del meu grup ens separem. Jo marxo per davant, el Victor al mig i l’Anna es queda un pel al darrera. Comença lo veritablement dur. Fins l’avituallament del km 6 la cursa es fa dura i selectiva. Camino solament un cop per agafar forces i baixar pulsacions. Ja fa estona que m’he tret el buff i que m’he arremangat les dos samarretes i que em sobra la meitat de roba que porto. Una vegada passat l’avituallament, justet amb solament aigua (ohhh gran decepció perquè m’esperava gominoles com a Sant Esteve), comença una zona de pujades i baixades que et permet anar a bon ritme i recuperant a les baixadetes. Estic en forma i es nota. Avanço a molta gent. Al poc ja entrem en un corriol molt bonic, on tothom es posa en fila india i no es pot passar a ningú, perquè no hi ha espai. Si avances, et jugues els turmells. Després del corriol ja encarem la baixada cap a Caldes i ja gent es llença cap avall com a bojos. Aquí poso el fre de ma i baixo tranquilet, com sempre patint pels meus turmells de porcellana (porto una turmellera a l’esquerra per precaució, però no m’en enfio). A la baixada em passa gent, però no m’importa en absolut perquè no em vull jugar una lesió i adéu mitja temporada. Quan arribem abaix, fem un kilometret planet fins que entrem a la riera de Caldes. Sort que esta seca i que no fa pudor, perquè fa anys aquesta riera era insuportable, per la gran quantitat d’industria que hi ha a Caldes i que hi abocavent de tot, sense cap control. L’unic problema ara es anar en compte amb el terreny, que es molt inestable perquè esta ple de pedres. Passada la riera, últims metres per encarar la recta d’arribada i passar l’arc amb un temps de 1h 16min 49seg. Ha estat una bona cursa. Estic satisfet.

Al poc ja arribem el Victor, l’Anna (quina gran forma que esta agafant el petit reactor), la Isa (mira que te pundonor, perquè arriba asfixiada perduda, amb el constipat de cavall que porta a sobre.....abandonar es una paraula que no coneix....que gran, alhora que una mica irresponsable), la Judith (gracies per cuidar de la meva dona i pel caldo que ens vas portar) i la Katia. El Sandro i el David han arribat abans (estan els dos On Fire total) i ja no els veiem, perquè han tingut que marxar.

Aquesta vegada decidim fer un tercer temps de nivell i ens anem tots a fer un bon esmorzar de forquilla en una masia de Caldes. Una magnifica manera de recuperar forces, mentre ens fotem una bona botifarra negre amb patates i una birra (Damm of course). Xerradeta, anecdotes, rises....una bona cirereta per un mati de diumenge de fred, esport i amistat.

Aqui teniu el link del meu Garmin:

Sin título de carles1966vidal en Garmin Connect: Detalles