Jean Bouin 2012

Aquest any la Jean Bouin coincidia amb el segon aniversari de la fundació dels Dragons i vam anar una gran quantitat de socis a fer-l’ha. A mi em feia molta il·lusió fer-l’hi de llebre a la meva dona, perquè pogués baixar de 50 min i a mida que van anar passant els dies, també s’hi van afegir al objectiu, la Judith, la Anna Bastús i el Martí. Fantàstic. Un objectiu engrescador per tots ells i un repte personal per mi, perquè mai havia fet de llebre. Però estava convençut de marcar el ritme perfectament, perquè darrerament estic en molt bona forma i estic corrent millor que mai. El repte no m’espantava i estava segur de fer-ho be.

Un constipat molt fort de la Isa, conseqüència del diluvi de la Behobia, la va deixar fora de combat i es va tenir que quedar a casa. Quina mala sort, amb la il·lusió que em feia fer-l’ha plegats. En fi, segur que hauran molts mes 10.000 per fer una bona marca.

Abans de la sortida ens fem la fotografia de rigor amb tota la delegació Dragona, que aquesta vegada es impressionant, i després dels ànims a tothom, ens posem al calaix de sortida amb el Xaxa també com a integrant del grupet a portar. Perfecte. Al mateix calaix em trobo al Rafa i al David, que sabia que també la feien (quina casualitat) i els dic que si volen fer sub 50, s’afegeixin al grup, cosa que diuen que faran encantats. En un moment hem format un grup gran i maco. Tothom amb ànims alts i optimisme per assolir la marca. Be, no tots, la Judith estava una mica preocupada pel ritme, que creia alt per ella, que portaríem, i també trobant a faltar a la seva companya inseparable d’entrenaments i curses.

Donen la sortida i tots a córrer. Tot surt com havia pensat i anem sumant kilòmetres, sempre una mica per sota de 5,00, per poder tenir un coixí suficient, per quan arribi el tram final de pujada pel Paral·lel, que sempre costa mes. Anem tots al ritme que marco i els vaig cantant tots els passos quilomètrics perquè siguin optimistes de cara al final. Al Martí i l’Anna se’ls veu forts i a vegades, els tinc que dir que afluixin perquè van massa ràpids. A la Gran Via atrapem a la Lidia i també se’ns uneix al grup. Cada vegada som mes Dragons, que guay. Passem la meitat de carrera amb un marge de 35 segons, o sigui, que tot va perfecte. A l’única que l’hi esta costant mes es a la Judith, però no paro d’animar-la perquè penso que ho pot aconseguir. Arribem a l’avituallament del km. 6 i aquí es on la Judith es despenja de tots i jo decideixo quedar-me amb ella, per fer la resta de cursa al seu costat. Els dic a la resta que tirin pel seu compte i els animo a no baixar el ritme, perquè l’objectiu esta a tocar. Els últims kilòmetres els vaig fer amb la Judith, animant-la i veient-la patir com mai ho havia fet (de fet, m’ho va confessar a l’arribada). La pujada al Paral·lel se l’hi va fer molt llarga, però al final no va parar de córrer en cap moment i vam creuar la meta amb un temps de 51min 14seg, que rebaixa la seva millor marca de la distancia en 14 min...tot un èxit...quina crack. A tall d’anècdota comentar que ens van filmar pujant el Paral·lel i que després vam sortir en el reportatge d’Esport 3 de la cursa. Aqui us adjunto el link del programa. Nosaltres sortim al minut 12,40.

http://www.esport3.cat/video/4341730/Especial-89-Jean-Bouin-2012

Al creuar la línia d’arribada, em vaig trobar amb la resta d’integrants del grup sub 50 i la seva cara de satisfacció ho deia tot. Tots havien baixat de 50 min i estaven contentíssims. Em va fer molta il·lusió posar un granet de sorra a que assolissin les seves marques, cosa que es molt satisfactori personalment. Una llàstima que la Isa no pugues venir, perquè estic convençut que també ho hagués aconseguit. Moltes felicitats al Martí, a l’Anna Bastus i al Xaxa pel repte assolit i també molt especialment, a la Judith, perquè va córrer i patir com una campiona....tot i el moment “ma agafada” del carrer Lleida jejeje. Tota la resta de Dragons també van fer unes marques fantàstiques i unes millores boníssimes....tot un èxit col·lectiu....amb debuts postpart inclosos (la Julia ha tornat i en no res tornarà a estar en forma).

Del mercadillo “gitano” que es va formar després al pàrquing de Les Arenes, per provar les noves equipacions, quasi que no parlaré....va estar divertit......alhora que curiós.