Back to Run

Fa temps que no escric res, perquè fa temps que no puc entrenar en condicions i menys competir.

A poc a poc el dolor de l'esquena s'ha anat marxant i he pogut anar fent entrenaments suaus a la piscina i alguna sortideta amb bicicleta de carretera, incloent-ne una de molt dura a l'Stage dels Dragons d'aquest cap de setmana (ja faré després una entrada pròpia per resumir l'Stage). Tota aquesta activitat m'havia tornat a provocar un altre cop dolors a la zona lumbar i el que es pitjor, una sensació de que quan comences a còrrer es podria reproduir el pinçament ciàtic. Be, de fet, pel neurocirujà que m'ha estat tractant aquests mesos, no tindria que començar a trotar fins despres de l'estiu. Un altre cosa es l'opinió del Toni Bové (fisio), que per ell, ja faria setmanes que tindria que haver començat. Però es que el Toni esta acostumat a tractar amb molt professionals que es dediquen a això i poden arriscar. Jo no. La meva vida no es l'esport. Es un complement. Important? Si. Però un complement al cap i a la fi.

Però ahir em trobava amb ganes de sortir a provar i ho vaig fer. En un lloc relativament planet i amb terra de sorra compactada, vaig fer els meus primers 6 km post-lesió. 31 minutets corrents amb cansament final, es clar, però molt content de tornar-me a posar unes bambes i de poder sortir a trotar. Amb uns bons estiraments al final i una mica de calor localitzada, per tornar a posar les vertebres al seu lloc.

Be, veure'm ara l'evolució de l'esquena i anirem incrementant la carga poc a poc. Com a mínim, arribar a la Triatló Sprint de Cambrils del dia 9 de Juny, amb uns 3-4 entrenaments de running a les cames.

Avui estic especialment content.