Aquest diumenge es fa celebrar la Cursa de la UAB de 10 km,
que estava inclosa dins dels actes solidaris que es feien el mateix dia per la Marató
de TV3, que aquest any estava enfocada a recollir fons per ajudar en la
investigació i curació de les malalties neurodegeneratives. Ens vam apuntar amb
aquesta idea solidaria, i també per la proximitat a casa, amb un recorregut que
passava en part, per zones on normalment sortim a entrenar.
La cursa era amb un perfil duríssim sense cap tram pla i es
presentava complicada per fer bones marques, però la idea era passar un bon
mati de diumenge ajudant a una causa solidaria. Es sortia des de la UAB per
baixar fins la carretera de Cerdanyola a l’alçada del Sincrotró, i, a partir d’allà,
un trencacames de pujades i baixades, per tornar al punt de sortida amb unes
rampes molt considerables.
A la línia de sortida estàvem el Marti, la Judith, la Isa, i
allà ens vam trobar al Dani Galindo, que reapareixia després de 15 mesos
lesionat al genoll. Quina bona noticia tornar-lo a veure vestit de curt i a
punt per sortir. I també vam trobar a la Wai-shan amb el seu somriure i
positivisme habitual. Quina crack. Venia d’estar de voluntària a les 24h de
Correcats i sense dormir, i estava allà per donar un cop de ma en el que fos necessari.
Això si que te mèrit.
A les 11 i amb una mica de retard, van donar la sortida i la
idea era fer els primers quilometres amb ritmes alts, ja que després, en les
pujades finals, la cosa ja es complicaria. I així vaig fer. Sortint a un ritme
viu vaig passar els 2 primers quilometres fins la carretera de Cerdanyola. Aleshores
era qüestió d’anar regulant per guardar forces pel tram final. Tot i que en una
cursa de 10.000 tampoc es poden fer massa càlculs i s’ha de córrer al màxim que
et permeten les cames en cada tram. Jo faig fer una cursa còmode i em vaig
trobar prou be durant tot el recorregut. Si que es veritat que van haver trams
de patiment al final, on havia molta gent que caminava pel desnivell de les
rampes, però jo vaig anar de menys a mes, avançant a molta gent en els dos últims
quilometres. Es el que te no haver sortit a tope des de el primer moment i
saber la duresa del final.
Al final vaig creuar la meta amb 44min 22seg, en la posició 118
de 681 participants, essent el 18é de la meva categoria. Satisfet perquè anem
agafant la forma a poc a poc. Si que es veritat que la cursa va ser un pel mes
curta de 10 quilometres. Però estic content per com va anar i em va servir per
fer un entrenament de qualitat per futurs reptes que vindran mes exigents.
 |
| Finishers molt ben acompanyats |
De tota manera, el passat diumenge, l’única cosa important
era la col·laboració amb la Marató de TV3. I una vegada mes es va demostrar la
gran solidaritat de la societat catalana, amb una recaptació que diumenge per
la nit, ja superava els 9,5 milions d’euros. I amb la que esta caient, amb la maleïda
crisi. Orgull de país.
Aquí us deixo el link del meu garmin perquè pugeu veure la
carrera desglossada:
Estic com una cabra, pero a vegades toca boixeries aixi, per donar-me compte on tinc el limit! Encara no l'he trobat!!!
ResponEliminaNo sabia ni que hi ereu, pero la ilu que em va fer encara tenin les pintes i la cara que tenia, va valdre la pena fer cas a l'arcadi i perseguir-l'ho!!! Us estimu molt Dragons, crec que ja ho he demostrat, pero esque ho podria fer-ho més! I a tu, Carles, un petonás enorme!!!!
Moltes gracies guapisima pels teus comentaris pero, per sobre de tot, per la teva actitut positiva i d'ajuda i voluntariat, sempre amb un somriure.....ets una autentica crack.....molts petons
Elimina